Alguns comercials de Ripoll afirmen que “la comarca del Ripollès és Camprodon”, “els lloguers no deixen marge de beneficis”, “he provat la venda en línia i ha suposat temps, esforç i perdre diners” o que “la mentalitat comercial de Ripoll és de fàbrica, treballo de dilluns a divendres i punt”. En canvi els clients es queixen de “la pèrdua d’atractiu del carrer Sant Pere”, que algunes botigues “obren a les 10 o fins i tot a les 11”, de la manca de “ferreteries, llibreries, roba per a adolescents…” o bé que “l’oferta de la restauració és molt bona, la del comerç molt pobra”. Aquestes i moltes més opinions es recullen en el Pla Estratègic de Comerç de Ripoll 2020-2025, elaborat per la consultoria Intueri, que els regidors de l’Ajuntament van aprovar unànimement en l’últim plenari de gener.
El pla té l’objectiu de definir un full de ruta de cara als pròxims anys, preveient la capacitat competitiva del municipi de cara a futures actuacions i fixant unes línies estratègiques en diferents àmbits per tal que l’experiència del territori sigui més atractiva i potent. En l’estratègia assenyalada per Intueri per als cinc anys vinents es proposa penalitzar els espais comercials buits en estat d’abandó per l’impacte que causen en l’experiència urbana de ripollesos i visitants. Pel que fa a l’àmbit d’actuació, assenyala tres àmbits diferenciats en barri vell, i eixos del carrer Progrés i la carretera de Barcelona, i s’hi proposa regenerar els marges dels rius, augmentar uns aparcaments que es consideren pensats només per a la població resident, i respectar la convivència entre restauració i vianants, ja que en alguns punts ni tan sols es respecta el metre i mig de vorera. També se suggereix l’embelliment de Ripoll amb especial atenció al nucli històric, i proposa implementar un major nombre d’iniciatives d’art urbà.
Pel que fa a les campanyes de comunicació, es vol incidir en la capitalitat del Baix Ripollès i també en l’àmbit de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, amb prop de 29.000 clients potencials. La digitalització del comerç, on es considera que menys del 5% ofereix venda en línia, i la potenciació de la Unió de Botiguers amb una nova estructura que integri un dinamitzador de comerç i ciutat. Ariadna Sánchez, actual presidenta d’aquesta entitat, espera que el pla serveixi per sortir de l’estat actual d’un comerç que creu que està “fotut” tant per les circumstàncies de la pandèmia com pel fet de ser al febrer, “un mes que sempre és dolent”. Alguns propietaris d’establiments han dit a Sánchez que si les coses no milloren aviat “hauran de tancar”. Actualment només el 27,4% del comerç ripollès obre els dissabtes a la tarda i el percentatge baixa al 23,9% en trama urbana.
El pla defineix sis objectius, 20 línies estratègiques i 48 actuacions, tant a curt (2021) com a mitjà (2022) i llarg termini (2025). S’ha fet amb entrevistes a 35 empresaris, restauradors, administracions, entitats, associacions i clients i 220 enquestes a clients. La regidora de Comerç, Manoli Vega (Junts x Ripoll), va afirmar que servirà “per reforçar-nos a l’hora de demanar subvencions”, mentre que el cap de l’oposició, Roger Bosch, va dir que és un pla “que ens ha agradat molt, per més d’un mandat i més enllà de colors polítics”.
{{ comment.text }}