Pep López, 50 anys de música

L’any 1976, un joveníssim Pep López s’estrenava dalt d’un escenari en la seva primera actuació com a músic professional. Aquest diumenge celebrarà 50 anys de trajectòria amb un concert a l’Esquirol, el poble on viu. En aquest mig segle, Pep López ha tocat gairebé totes les tecles, però si hi ha un fil en la seva trajectòria és el de la música i els espectacles per als nens, el seu públic. Continua al peu del canó i no té cap ganes de plegar. Recorda molt bé el lloc del seu primer concert. Era a Castellbisbal, al Vallès Occidental, i Xesco Boix –el gran impulsor de la música per als nens en català– li va demanar que el cobrís en una actuació que ell no podia fer. Corria l’any 1976 i, amb els aires de canvi que es respiraven al país, la música tornava als carrers. “Vaig cobrar 500 pessetes, en un d’aquells bitllets blaus amb la cara d’en Verdaguer, i vaig pensar: com és que t’han pagat per una cosa que t’ho has passat tan bé?” Des d’aquell moment, han transcorregut 50 anys com un bufet i Pep López segueix als escenaris passant-ho igual de bé que aquell primer dia. El mig segle com a professional de la música el va celebrar a casa, a l’Esquirol, amb un concert que va fer el diumenge de Rams a La Cope, al costat d’amics músics i un grupet d’alumnes de l’escola El Faristol. Pep López ja venia “de tocar la guitarra als esplais, de més jove encara”. Estar un temps al costat de Xesco Boix li va servir “per aprendre molt”, però aviat va volar pel seu compte. I va crear el seu primer grup, El Sac de Gemecs, amb el qual va treure el cap a la televisió, als programes Tres i no res o Gresca i xerinola, que produïa TVE a Catalunya quan TV3 ni tan sols existia. “Eren en directe!”, recorda López. I els va donar una certa popularitat, “tot i que aquesta fama de la tele, ja la regalo!”. Aquí va cantar la seva primera cançó pròpia, El gat músic. N’han seguit cap a tres-centes més, tot i que a la SGAE n’ha registrat només 180 d’aquestes. Pep López, en primer terme, en una actuació a Sant Bartomeu del Grau l’agost de 1991 / JORDI PUIG En el cas de Pep López, l’escenari i la formació no han anat mai deslligats. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, més tard al Taller de Músics i amb ampliacions d’estudis a fora. I més endavant, es va llicenciar en Música Tradicional a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). La consolidació li va arribar amb la creació del seu propi grup, Pep López i Sopars de Duro, un nom que avui encara manté per als espectacles de carrer. “Faltava un nom més personalitzat i aquest va anar molt bé, tot i que a fora costa d’explicar què vol dir això de sopars de duro.” El salt artístic el va fer en el moment en què va decidir crear espectacles amb segell propi. “Va arribar el punt en què en la nostra variant de carrer no podíem explicar ja més coses”, coses que m’interessaven com els valors.” Això exigia també un altre format que no era el més purament festiu i així va ser com Pep López va entrar en els teatres i auditoris. “En aquell moment ho feia poca gent.” Parlem de dues dècades enrere, quan va crear Un llençol d’estels, un concert de cançons d’estils molt diversos que creen un clima de tendresa, humor i poesia. Va rebre el Premi ARC a la millor proposta per a públic familiar, i va ser pioner en molts sentits, també en la incorporació de pantalles i elements tecnològics per fer interacció amb el públic. “Potser va ser el primer espectacle familiar amb pantalla a Catalunya”, es va estrenar al MMVV i encara és vigent. Després vindrien El racó dels avorrits, Per terra de dracs o El món de la Irene, que l’any 2013 va ser premiat al Feten de Gijón, el festival de referències en les arts escèniques per a infants. Amb aquest i d’altres, va poder portar la seva música a l’Amèrica Llatina, sobretot a Colòmbia que és on més ha actuat. La seva darrera creació és Pirates, bruixots i altres bitxos, on canta cançons “velles i noves” i fins i tot hi apareix un holograma. Què no ha canviat en mig segle –que aviat és dit– als escenaris? Les ganes d’adreçar-se als infants directament, “ells són el focus d’atenció”, si els pares venen i s’ho passen bé és perfecte però parlem amb ells i els tractem com a adults. Es dona per satisfet si li diuen que s’ho han passat bé, amb música de qualitat i si pot ser, “surten havent tret alguna conclusió” del contingut. “Els nens et segueixen, sempre.” El preocupa que hi hagi una certa tendència “a carregar-se tot allò que sona a tradicional”, i que es perdi riquesa en les programacions familiars perquè tot es gasti en una sola actuació d’un grup conegut. Com sempre, toca tirar endavant perquè encara té molta corda. “He fet gairebé de tot en la música” L’Esquirol “Em sembla que he fet de tot, en música, excepte la clàssica”, explica Pep López. De la música tradicional al jazz passant per les sardanes (s’apunta encara a fer de contrabaix si alguna cobla té una baixa imprevista) o orquestres de ball. Potser un dels moments més surrealistes va ser quan Morfi Grei, el líder de La Banda Trapera del Río, li va trucar perquè havia d’incorporar vents a la mítica banda de Cornellà i va demanar que li fes arranjaments. Evidentment, Pep López ho va fer. Pep López celebra 50 anys d’escenaris A casa seva, a l’Esquirol, i omplint La Cope de públic, Pep López va celebrar diumenge 29 de març els seus 50 anys dalt dels escenaris amb un concert en què va repassar cançons de tota la seva trajectòria artística. La seva veu i guitarra van estar acompanyades per Mar Serra (piano), Betel Martínez (bateria), Laia Sellarès (trompeta), Laia Rovira (saxo tenor) i Bernat Riera (trompeta i trombó). Com en cada una de les actuacions que fa en aquesta gira, hi va convidar també joves en formació, en aquest cas de l’Escola de Música El Faristol de les Masies de Roda i l’Esquirol, que van ser Arnau Vila i Gil Vizcaíno amb saxos alts i Dídac Lanau a la trompeta. El músic osonenc, que ha dedicat bona part de la seva trajectòria a crear espectacles pensant en el públic infantil i familiar, va agrair el suport de tota la gent que l’ha acompanyat en aquest camí iniciat l’any 1976. “Allò que de debò omple el cor és veure un teatre ple a vessar”, diu López.

Pep López, 50 anys de música

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”