Durant el 2019 el Consell Comarcal d’Osona va fer la recepció i acollida de 106 animals abandonats a través de La Prote, la Protectora d’Animals d’Osona, amb qui tenen conveni per donar el servei. La xifra, probablement a causa del confinament, va ser inferior el 2020, segons la tècnica de Medi Ambient del Consell, Muntsa Badia, i de fet la tendència des de l’any 2008, quan es van acollir més de 250 gossos i prop d’un centenar de gats, és a la baixa, “hi ha menys abandonament”, assegura. El canvi de normativa fa que ara la llei obligui a crear el servei de recollida i acollida d’animals domèstics abandonats o perduts, per la qual cosa el Consell Comarcal d’Osona treballa des de finals del 2019. Es van crear comissions formades per tècnics, polítics i representants del món animalista per determinar com havia de ser el futur servei i segons la vicepresidenta tercera del Consell i consellera de Medi Ambient, Margarida Feliu (ERC), la millor opció de cara al futur és “la gestió directa amb una concessió de serveis i amb un equipament nostre, però no el tenim”.
Des del Consell, per tant, treballen per projectar un futur centre propi per a la recepció i acollida dels animals abandonats o perduts. Es va encarregar un estudi a la Diputació de Barcelona que fa uns dies ha determinat que el nou equipament podria tenir un cost d’entre 1,9 milions i 2,1, a partir dels terrenys disponibles que els ha plantejat el mateix Consell. Segons la Diputació, el centre d’acollida d’animals hauria de tenir una àrea de recepció, administració, àrea clínica, àrea de personal i logística. També un pavelló d’aïllament per a gossos i gats, i pavellons que integrin uns boxs de gossos, gàbies de gats i els patis corresponents. La vicepresidenta explica que “hi ha tres emplaçaments possibles” i que s’està mirant quin seria el més viable. Feliu només avança que un dels que s’han proposat és al Centre de Tractament de Residus d’Orís, que ja és propi del Consell. Les altres dues ubicacions són en punts en què uns ajuntaments hi havien projectat altres propostes que han acabat descartant.
Badia recorda que el 2004 es va fer el primer conveni per quatre anys amb La Prote a petició dels ajuntaments de la comarca i de la mateixa protectora, ja que fins llavors els consistoris hi anaven directament i van demanar que es canalitzés des del Consell. Des de llavors es van fer dos convenis més, i el darrer, que finalitzava el 2016, s’ha anat prorrogant any a any fins ara. Ara, però, s’ha de fer la creació del servei que s’ha d’aprovar, després d’haver fet l’estudi, en un ple extraordinari les properes setmanes i després es farà un concurs públic per un termini curt, que podria ser per dos anys més dos de pròrroga, segons Feliu, per encarregar la gestió del servei al qual 36 dels 50 consistoris osonencs ja han dit que s’hi adheriran.
