Twitter el va fer mediàtic fins i tot abans que fos realment conegut i les seves intervencions al Congrés dels Diputats l’han convertit en irreverent, maleducat a ulls d’alguns, però Gabriel Rufián continua conservant l’aire que ja devia tenir quan només era un “xaval” del barri d’El Fondo de Santa Coloma de Gramenet. A Osona, on és evident que l’independentisme hi té guanyada la batalla, aquest dijous hi va reivindicar precisament la Catalunya més metropolitana, la de Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat o Sabadell, per llançar el missatge que cal eixamplar la base.
Va dir-ho al Club de Premsa d’EL 9 NOU i després que el públic acusés el seu partit, Esquerra Republicana, d’haver fet marxa enrere, però sense arronsar-se i defensant de totes totes que el futur del país no és a Brussel·les ni a Estrasburg, “sinó aquí”. I que simbòlicament passa per repetir una mobilització com la del 3 d’octubre, aglutinant en mateixes “taules de diàleg” totes les sensibilitats que expliquen i basteixen Catalunya: la independentista, “però també l’autodeterminista, la federalista, la confederalista, l’autonomista, la unionista…”. És en aquest sentit que l’encara diputat d’ERC al Congrés es felicitava d’haver integrat recentment a les files republicanes Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, fins fa poc figures rellevants en l’espai dels Comuns.
Amb vista a les eleccions generals del 28 d’abril i a les municipals del 26 de maig, el debat sobre si és necessari que els partits independentistes es presentin junts també va capitalitzar una part del Club de Premsa. I Rufián va ser romàntic i realista a parts iguals: va destacar la força que té el concepte unitat, però també va reivindicar el sentit etimològic de la paraula, argumentant que –seguint-la fil per randa– s’hauria de traduir en “un front independentista i republicà que inclogués des de Carles Puigdemont fins a David Fernàndez passant per Oriol Junqueras, Albano-Dante Fachín o Jaume Asens”. “Com que no és possible, perquè hi ha formacions polítiques i plataformes civils que legítimament no ho volen”, va apuntar, “hem d’entendre que l’independentisme no cap en una sola llista electoral”. Afinava l’explicació resumint que, amb aquest punt de partida, una candidatura comuna d’ERC i l’espai que representen Junts per Catalunya i el PDeCAT no seria una llista unitària, “sinó una coalició electoral” que a més a més ja es va provar amb Junts pel Sí i “no va guanyar tant com es deia que guanyaria”.
Centrant la seva exposició en el judici del procés, Rufián també va posar el focus en el concepte “veritat” i, parafrasejant el magnat italià Silvio Berlusconi, va dir que “estem en una època en què no serveix per a res”. Ho exemplificava destacant que “no cal ser d’ERC per saber que el nostre company Jordi Cuixart, que rep demòcrates de tot el món a Lledoners, és un pres polític” o que “tampoc cal ser independentista per reconèixer que els perillosos no són els CDR, que fan bufandes grogues, sinó els CDR de l’Ibex 35”.
Sobre la possible entrada de Vox al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 28 d’abril, està convençut que cal plantar cara a Santiago Abascal. I les frases ja les té preparades: “Li direm que el coneixem molt bé, perquè Ciutadans porta 11 anys fent la pitjor política en aquest país, la de la mentida. Li direm que el coneixem molt bé, perquè ells només són Ciutadans a les 4 de la matinada, desinhibits”.
{{ comment.text }}