L’Ajuntament de Vic i la UVic-UCC han impulsat la creació d’una comissió educativa de ciutat per redefinir el cicle escolar de 0 a 6 anys. L’objectiu és plantejar-lo d’una manera global per fer-lo coherent i continu, i evitar el trencament actual entre les etapes dels 0 a 3 anys i de 3 a 6. Implicarà, per tant, un treball coordinat entre escoles bressol i escoles de Primària, que són les que intervenen en aquesta etapa.
La presentació del projecte va omplir, dilluns a la tarda, la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Hi van intervenir l’alcaldessa, Anna Erra, “orgullosa”, va dir, que un dels seus primers actes públics fos per parlar d’educació, i Núria Homs, coordinadora de l’Àrea Social de l’Ajuntament, que va concretar els objectius del pla i la manera com s’ha previst organitzar-lo. La part central, després, va ser una xerrada del pedagog italià Gino Ferri, amb més de 30 anys d’experiència en Educació Infantil. Va assegurar que donar continuïtat a l’etapa educativa de 0 a 6 anys “és un plantejament revolucionari” i va dir que, durant aquest període, més que tenir pautada l’educació dels nens i nenes amb patrons estàndards, cal facilitar al màxim “la seva curiositat per aprendre” i “que siguin constructors continus de coneixement”. Ferri, que va acompanyar amb imatges la seva exposició, va partir de la simple fotografia d’un nen explorant un objecte que acaba de descobrir com a metàfora de tot aquest procés.
I, anant més enllà, va posar com a exemple un debat obert amb infants de 3 i 4 anys quan un d’ells va portar a l’escola un grup de marietes que havia trobat al pati de casa. “Pots explicar què són i què mengen, o pots preguntar als nens com creuen que ens veuen a nosaltres, i com podríem comunicar-nos-hi”. Orientant el treball cap a una o altra banda el resultat “és radicalment diferent”, va fer notar Ferri. El ponent va afegir que bona part de l’èxit educatiu en aquesta etapa “passa per la motivació per aprendre amb contextos vius i construir realitats riques, que explorin a fons la seva capacitat d’imaginació i que els ajudin, en definitiva, a aprendre a aprendre”.
A tot plegat també hi pot contribuir, va dir Gino Ferri, la configuració de l’espai de l’aula. “Deixem de pensar en taules i cadires i creem espais diàfans, polivalents, en què hi pugui haver grups fent coses diferents al mateix temps”. Ferri va deixar clar que cada escola té “tot el dret” a definir quina és la finalitat del seu projecte educatiu i la manera d’arribar-hi. El que proposa és que, per fer-ho, “també es plantegi com respectar la identitat i subjectivitat de cada infant”.
