El Consorci del Lluçanès deixa la porta oberta a fer una consulta per la creació de la comarca. Aquesta setmana està previst que es faci una reunió dels tretze alcaldes per posar sobre la taula aquesta possibilitat en un moment clau per posar punt i final a una reivindicació d’anys. Consultat per EL 9 NOU, el president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, ha confirmat que es convocarà la reunió i que, si majoritàriament es creu que s’ha de fer una consulta, podrien plantejar-ho a la Generalitat.
Quan es va iniciar el procés administratiu per sol·licitar el reconeixement oficial de la comarca del Lluçanès, els ajuntaments, per ple, van aprovar la sol·licitud de la nova comarca i la seva inclusió a la mateixa quan estigués constituïda. Aleshores, però, ja n’hi va haver tres: Oristà, Merlès i Sant Feliu Sasserra, que, tot i demanar la creació de la nova comarca, van deixar a l’aire la possibilitat de pertànyer-hi. En aquests tres casos, ja es va suggerir aleshores que una consulta podia ser la fórmula per aclarir la seva posició, segons recorda Vila.
Un altre ajuntament, el de Sant Bartomeu del Grau, ja no va fer ni l’aprovació per ple perquè, l’any 2006, havia fet una consulta en què, majoritàriament, es va acordar continuar pertanyent a Osona. Tot i això, Sant Bartomeu forma part del Consorci del Lluçanès i, si s’acordés una consulta, se’ls convidaria a sumar-s’hi. Si a la situació d’aquests quatre ajuntaments –Merlès, Sant Feliu, Oristà i Sant Bartomeu– s’hi afegeix que n’hi ha “dos o tres més”, segons reconeix Vila, partidaris de fer la consulta podria concloure’s que és la sortida per accelerar el procés.
Tot i això, dins mateix del Consorci no hi ha una posició unànime. També hi ha qui creu que, ara, embarcar-se en una consulta serà, novament, dilatar el procés quan, després de tots els passos fets, i d’acord amb la llei vigent, es tracta d’una decisió política: n’hi hauria prou que es votés al Parlament per donar el vistiplau a la nova comarca. La llei per la qual es tramita la petició, tant del Lluçanès com del Moianès, no diu que s’hagi de fer cap consulta.
Tots aquests punts de vista s’hauran de posar sobre la taula en la reunió de la setmana que ve. Si s’acordés demanar la consulta a la Generalitat, un altre debat seria el de les condicions del resultat. És a dir, acordar quin percentatge de participació i de vots favorables garantiria la creació de la comarca i que aquesta no es demoraria més. El raonament és que fer una consulta desvinculada de qualsevol altre procés electoral podria dificultar la mobilització i que, per tant, els percentatges de participació per garantir-ne la validesa haurien de ser més discrets que en unes altres circumstàncies.
Aquest, però, encara no és el debat actual. Ara el que toca és veure si, al Lluçanès, hi ha acord per sol·licitar aquesta consulta. “Si fem la reunió i es demostra que una majoria està per reafirmar la comarca del Lluçanès a través d’una consulta jo no m’hi oposaré”, diu Vila. De fet, el mateix Vila, en un butlletí municipal publicat el setembre de l’any passat, va suggerir fer una consulta. Aquella proposta, ara, podria ser el desllorigador a una situació que urgeix en un moment en què la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local ha posat al punt de mira consorcis i mancomunitats. Al Lluçanès, el Consorci substitueix la coordinació supramunicipal de serveis que en una comarca reconeguda exerciria el Consell Comarcal. Amb una diferència: els consells tenen reconegut finançament per llei i els consorcis, no. Per això, la comarca no només és una aspiració sentimental, sinó un instrument polític necessari per poder continuar prestant els serveis.
Sant Bartomeu va votar l’any 2006
De consulta sobre el Lluçanès ja se’n va fer una el març de 2006 a Sant Bartomeu del Grau. Es va preguntar als veïns si volien continuar pertanyent a Osona o passar a ser del Lluçanès. Va haver-hi 267 vots a favor d’Osona i només 14 pel Lluçanès. La participació a la consulta (281 vots, més 1 de blanc i 1 de nul) va representar al voltant del 35% del cens (tenien dret a vot els majors de 18 anys). L’elevada abstenció, aleshores, es va explicar pel fet que molta gent va entendre que en aquell moment no hi havia prou informació de què representava estar a una o altra comarca. A la foto, un moment de la votació.
{{ comment.text }}