El benefici anual per cultivar 700 plantes de marihuana en un espai interior –sigui en una nau industrial o en un habitatge– pot arribar a ser d’uns 69.600 euros si s’aconsegueixen fer tres collites. En cas de decidir plantar-les a l’aire lliure, amb un miler de plantes es poden obtenir beneficis de 53.000 euros. Són diners fàcils, amb una activitat i una substància que no genera gran alarma social i les penes que preveu el Codi Penal no són exagerades al costat d’altres fets delictius. Tots aquests factors han provocat que a Catalunya s’hagi disparat el nombre de plantacions: s’ha doblat el nombre de plantes comissades en els últims cinc anys, passant de les 125.225 el 2016 a 264.627 l’any passat. Molta d’aquesta marihuana que es produeix a Catalunya i que està controlada per grups organitzats s’exporta després a diversos països d’Europa. Només a Osona, en els deu primers mesos d’aquest any els Mossos han trobat 19.677 plantes de marihuana en 12 operacions: set en espais tancats –principalment en naus industrials en desús– i les altres a l’aire lliure. El Montseny, l’Espai Natural Guilleries-Savassona i també Rupit o Tavertet s’han convertit en llocs buscats per plantar-hi marihuana. Aquest increment de plantacions i els riscos que se’n deriven va ser un dels temes que es va abordar aquest dijous en la segona Jornada de comandaments de les policies locals, dels guàrdies-vigilants municipals i del cos de Mossos d’Esquadra de tota la Regió Policia Central que es va fer a l’edifici del Sucre. El cap de l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra de la Regió, Pep Boixadé, va explicar la situació que es viu al territori i també el perfil delictiu d’aquests grups que controlen les plantacions de marihuana. La cap de la Regió Policial Central, Cristina Manresa, assegura que aquest augment de plantació “ens preocupa i hi estem treballant”. El fet diferencial d’Osona és que s’han trobat aquestes plantacions a l’aire lliure aprofitant grans extensions boscoses on és fàcil amagar-les. Per això creu que cal una resposta de tots els cossos policials i també de les diferents unitats, des de les àrees d’investigació fins a les patrulles uniformades, per detectar-les, desmantellar-les i que els responsables puguin ser detinguts, explica. L’objectiu és que no s’acabin instal·lant a la Catalunya Central.
La jornada va comptar amb una xerrada del cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Velázquez, sobre lideratge i motivació d’equips, una taula rodona sobre nous reptes per a la seguretat amb la intervenció de diferents caps de policies locals, entre els quals el de Vic, Antoni Jurjo. El director general de la Policia, Pere Ferrer, en va fer la cloenda. Hi van assistir una setantena de persones.
