“El futur de les infraestructures del Moianès” era el títol de la taula rodona que es va fer l’1 de juliol passat a Castellterçol en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès. Conduïda per Xavier Bach, qui va ser promotor de la Plataforma C-59 Segura, i ara regidor de l’Ajuntament de Moià i conseller de Mobilitat del Consell Comarcal, hi van participar Jordi Terrades, secretari general del Departament de Territori; Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat i exalcaldessa de Sant Quirze; Toni Massot, alcalde de Castellterçol, i Jordi Terradellas, portaveu de la Plataforma C-59 Segura. El debat sobre les infraestructures de transport públic i l’urbanisme i com aquest pot marcar com serà el futur de la comarca van estar al centre del debat que van seguir una cinquantena de persones.
TRANSPORT PÚBLIC
Les xifres mostren un increment de l’ús del transport públic a partir de l’augment de l’oferta existent. L’alcalde Massot va remarcar que el sistema de busos comarcals a Vic i Manresa i Barcelona ha passat de 60.000 usuaris el 2016 a més de 200.000 el 2023. També va subratllar la importància del bus a l’Autònoma, que permet que els joves continuïn vivint al poble i vinculats al teixit associatiu. Amb dades aportades per Xavier Bach, ha passat de poc més de 3.000 validacions l’any 2021 a gairebé 12.000 l’any 2024, tenint en compte que també dona servei a Sant Feliu de Codines i Els Saulons de Caldes. Al Moianès, 50 alumnes estan matriculats a la UAB. Per millorar les connexions, Massot va defensar que cal que Caldes i Palau facin de hub. “I que si podem arribar allà en 20 minuts, no calgui després una hora per arribar al centre de Barcelona”, deia. Jordi Terrades va recordar que el 57,7% de la mobilitat al Moianès es fa amb transport privat. Significa que el transport públic no acaba de satisfer les demandes de la ciutadania, anotava. Per això, va recordar que l’any 2028 acaben les concessions de transport interurbà. Tot i que va admetre que hi ha millores que no poden esperar tres anys, Terrades va deixar clar, però, que els canvis profunds en el transport públic a la comarca haurien d’integrar-se en la propera concessió.
VEHICLES ELÈCTRICS
Letang va exposar que el Consell Comarcal ha sol·licitat l’adquisició de vehicles elèctrics, i que el projecte inclou els punts de recàrrega. Mitjançant una aplicació, les persones de la comarca podrien fer ús d’aquests cotxes amb un sistema de vehicle compartit.
BICICLETA
Terrades va anunciar que estaven elaborant la segona fase de l’estratègia ciclable per al 2026-2030. “Qui ha de fer els deures per presentar projectes és el Consell Comarcal, com han fet altres comarques”, demanava. En aquest sentit, Letang va anunciar que, tot just ara, el govern acaba d’obrir una convocatòria de fons per a la mitigació del canvi climàtic destinat a ens locals. En aquest sentit, va recordar que al Consell Comarcal havia quedat pendent un projecte de carrils ciclables.
PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Sobre el futur de la comarca, Bach va recordar que el 2007 tots els pronòstics de creixement de Moià asseguraven que ara hi hauria 8.000 o 10.000 habitants i demanava contenció i prudència. “El rol del Moianès serà el que decideixi la seva gent i les seves institucions”, va dir Terrades, que va exposar que la Generalitat ha iniciat un nou Pla Territorial General de Catalunya. “L’actual és de l’any 2000, de quan Pujol va fer fortuna amb l’expressió “som 6 milions”. Ara, que en som 8, la Regió Metropolitana s’ha transformat. El país seguirà tenint immigració i caldrà redefinir les infraestructures i la necessitat de sòl residencial i industrial, per a un país equilibrat, sostenible i que garanteixi la igualtat d’oportunitats”, deia.
Letang va defensar el Moianès com “una joia”. “És molt genuí, amb una activitat econòmica pròpia.” Va recordar que es pot créixer en població sense construir més. En aquest sentit, va recordar un inventari de sòl residencial fet amb el Consorci on van descobrir que hi ha uns 1.500 habitatges buits a la comarca. Amb una mitjana de tres persones, podrien acollir 5.000 persones. “No podem créixer sense canviar la idiosincràcia” i va alertar sobre el turisme. “Turisme sí, però vigilant que no alteri”, perquè les activitats rurals han de romandre, amb el manteniment de la ramaderia extensiva i la protecció a la indústria alimentària.
Massot va insistir que l’equilibri del Moianès és molt delicat i va defensar que no s’ha de convertir sòl forestal en urbanitzable.
