Ramon Espadaler ocupa el número 3 de la llista del PSC, després de l’acord entre els socialistes i Units per Avançar, de la qual forma part. Va ser el darrer secretari general d’Unió, formació dissolta el març passat. Havia estat diputat al Parlament (1992-2000 i 2003-2013) i conseller de Medi Ambient (2001-2003) i d’Interior (2012-2015).
Iceta és el millor candidat per presidir la Generalitat?
Crec que Iceta en aquests moments és el punt de trobada del catalanisme moderat. I des d’aquesta perspectiva, que és la meva i crec que la de molts catalans, és el millor que li pot passar a Catalunya. Perquè per un costat tenim el món independentista, que té les seves raons (no les nego però no comparteixo el diagnòstic) i que ens ha posat en una situació límit, i a l’altre extrem hi ha els que representen Ciutadans i el PP i que seria la derrota de Catalunya.
A Iceta l’hem vist fotografiant-se amb ells.
A mi no que m’hi heu vist. Jo no soc Iceta ni el PSC. Jo pertanyo a un petit partit que es diu Units per Avançar que hem cregut que valia més ajuntar-nos, tot i tenir sensibilitats diferents.
Com ha estat el procés d’Espadaler per arribar a la llista dels socialistes? Em costa de veure’l de candidat.
També em costa a mi anar sota una llista socialista, no vull pas enganyar a ningú. Ha estat un procés de diàleg. A Iceta el conec de fa molts anys. Ell té un tarannà obert, dialogant, pactista i molt institucional. I particularment aquests dos últims anys més d’una vegada li he trucat per dir-li: “M’he sentit representat amb la teva intervenció al Parlament”. Hem pactat alguns temes que veiem diferents (aspectes d’educació i de sanitat), però tenim un denominador comú: hem de sortir d’aquí amb més autogovern, amb un finançament nou, just per Catalunya, salvant les institucions i eixamplant-les, fins i tot.
Però quan veiem exercir la violència com l’1 d’octubre i els empresonaments de líders socials i consellers, des d’aquesta centralitat que reivindica també es deuen haver de mullar.
El nostre lema, i parlo ara d’Units per Avançar, sempre ha estat: “No a la DUI i no al 155” i ho seguim mantenint. Jo crec que la DUI ha sigut una mala pensada i el 155 ha estat una resposta que nosaltres no hauríem subscrit. S’ha de dir amb claredat: si aquell dijous el president Puigdemont hagués convocat les eleccions no estaríem en la tessitura d’haver aplicat el 155. En tot cas estem aquí i el que nosaltres esperem és derogar el 155 el dia 21 a la nit. I començar un marc de relacions que res serà fàcil. A mi m’agrada dir que l’acord entre Units per Avançar i el PSC és només l’avantsala d’acords molt més difícils que vindran.
Com es deroga el 155 tenint en compte que compta amb l’aval del PSOE?
Constituint un govern que retorni al marc de la legalitat, que no s’havia d’haver abandonat mai. Aleshores també tindrem l’autoritat moral des de Catalunya, de dir a Europa que aquests senyors del PP han estat uns immobilistes i incapaços de fer una sola proposta política; i que ara és l’hora de fer propostes per Catalunya.
I posant per cas que torna a haver-hi una majoria independentista, com se surt de l’atzucac?
Un govern independentista és perfectament legítim i cap dins la Constitució, no perdem el món de vista. El que no cap a la Constitució és saltar-se la legalitat.
Vostè on era l’1 d’octubre?
A casa. Vaig veure amb molta angoixa i amb molt dolor l’actuació policial i amb molt de respecte a aquelles persones que van prendre part activament en el referèndum.
Li ho demanava perquè vostè era el conseller d’Inteior durant el 9-N (de 2014) i qui tenia aquestes funcions l’1 d’octubre avui és a la presó. Què creu que ha fet Joaquim Forn que vostè no?
Jo el que vaig fer és no ser en un govern que deliberadament anava pel camí que ha anat.
El 9 de novembre de 2014 sí que hi era.
Sí, però jo vaig prendre la decisió de sortir del govern, amb tots els costos que això representa, que són molts.
Pel 9-N hi ha condemnats.
La diferència és que l’1 d’octubre ve d’aquests tres moments que li he dit. Jo vaig ser molt avaluat el 9 de novembre de 2014, vaig tenir moltes denúncies i l’autoritat judicial va considerar que no havia incorregut en cap delicte, que l’únic que vaig fer va ser garantir el que correspon al cos dels Mossos d’Esquadra, que és garantir l’ordre públic.
Van actuar bé els Mossos l’1 d’octubre?
Jo defensaré sempre que el comissari Trapero i el gruix de comandaments dels Mossos no va tenir mai en el seu ànim d’incomplir la llei ni ometre els mandats judicials. Jo crec que van intentar donar-li compliment. Dit això, ara està sub judice i serà el jutge qui decideixi si això es va ajustar a la legalitat.
Què li dirà a Carles Mundó el dia que el vegi?
Li faré una abraçada i li diré que celebro molt que pugui ser a casa i que lamento molt que els seus companys no hi siguin. Carles Mundó és una persona que no tinc molt tractada però que segueixo atentament i m’agrada molt la manera que té de fer política. Té les idees clares, un element de moderació important i una capacitat de gestió molt positiva.
Vostè considera justa, però, la reacció del govern espanyol davant dels incompliments de llei que considerava fa un moment?
El que no pots pretendre és que tu incompleixis rotundament el marc legal que ens hem donat (que és perfectible, que quedi clar) i pensar que l’altra part es quedarà de braços creuats. Altra cosa és debatre la intensitat de la resposta, que és tot molt matisable. Això té una solució única que és el camí del mig i el camí del diàleg.
Diàleg amb qui? Perquè el discurs federalista del PSC fa molts anys que està damunt la taula…
Això és ben cert, però val a dir que ara s’ha obert una comissió. Són petites portes… El que no ens porta enlloc és defensar la República amb els CDR. O sí que ens porta: a malmetre l’economia i a posar en risc els més febles.
Les enquestes dibuixen dos empats tècnics entre ERC i JxCat, d’una banda, i el PSC i Cs, de l’altra. Qui pot ser president en un escenari així?
Jo veig Miquel Iceta de president en minoria, amb un govern gens partidista, sinó de gent experta en la seva matèria, amb un conseller en cap que gestioni això i amb un president que pugui anar pel món, per Espanya, Europa i més enllà dient que Catalunya ha tornat a la normalitat i que és un bon lloc per invertir i per apostar.
I buscant el suport de Cs o d’ERC i els Comuns?
Dels uns i els altres. Nosaltres no arreglarem les coses amb una legislatura. N’hi ha que ho han intentat arreglar d’avui per demà i ens han portat a un precipici amb aquest mambo estrany al so de la CUP; i els de l’altre costat ens esperen a la cantonada. I ens esperen per convertir-nos en una diputació. Ho diré amb altres paraules: n’hi ha uns que volen un president de república (que no ha reconegut ningú) i uns altres que volen un president de comunitat autònoma. Jo vull Miquel Iceta, 131è president de la Generalitat.
{{ comment.text }}