El Museu Etnogràfic de Ripoll celebra 15 anys de la seu actual

Les golfes de l’església de Sant Pere van acollir el Museu Etnogràfic de Ripoll fins al dia de Tots Sants de l’any 2000. L’espai museístic va tancar per traslladar-se de seu i adaptar-se a la normativa que els imposava el Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. “Vam veure el tancament de manera amiga, perquè ens donava l’oportunitat de replantejar la institució de cara al futur”, explica la directora del museu, Roser Vilardell. Semblava que el tancament seria curt, però la clausura va durar gairebé 11 anys. El nou museu, ubicat a l’antic edifici de Can Budellers de la plaça Abat Oliba, va reobrir portes el 26 de març de 2011, en el darrer mandat de l’alcaldessa Teresa Jordà (ERC). Ara ha fet 15 anys des de la reobertura a la seu actual. Un aniversari que es va commemorar amb un acte el març, al museu, obert al públic. Es tractava d’una projecció audiovisual sobre l’obra de l’artista Joan Carandell, inspirada en el període del jazz i la seva música (tercer volum de la sèrie). Va ser una experiència interactiva que mesclava el dibuix amb la música i que plasmava la versió més cosmopolita del jazz a cavall entre els segles XX i XXI. Al llarg del 2026, el Museu Etnogràfic impulsarà una sèrie d’activitats especials i accions per commemorar l’efemèride que s’integraran dins la seva programació habitual, amb propostes pensades per a públics diversos i amb una mirada participativa. A l’abril, es presentarà el pla estratègic del museu fins al 2029, l’any del centenari. També apostaran per una programació digital especial a les xarxes socials amb publicacions periòdiques que convidaran el públic a descobrir la col·lecció d’una forma participativa i inclusiva. D’una banda, es compartiran dues publicacions mensuals dedicades a peces singulars del fons, que començaran amb una proposta interactiva a Instagram perquè el públic endevini de quin objecte es tracta i continuaran amb una explicació divulgativa sobre el seu ús i la seva història. D’altra banda, el museu fa tres anys que col·labora amb la Fundació MAP perquè els usuaris facin visites guiades. Enguany, en faran dues: una per la castanyada i l’altra per Nadal. A més a més, cada mes es publicarà un vídeo breu en què un dels usuaris de la fundació explicarà una peça del museu. “Presentarà l’objecte i per quin motiu l’ha escollit”, detalla Vilardell. Una manera d’apropar el patrimoni de manera accessible, personal i educativa. La directora també voldria fer un congrés del ferro en record d’Eudald Graells, que va ser director del centre des del 1957 fins a la seva mort el 1992, però “encara ho estem cuinant i treballant”. Un museu gairebé centenari El Museu Etnogràfic de Ripoll és una institució gairebé centenària, perquè va obrir portes el 1929. Llavors, es coneixia amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere. El seu fundador i primer director va ser el ripollès Tomàs Raguer i Fossas (1861-1946), que va impulsar-lo amb l’ajuda d’un grup de folkloristes de l’època, entre els quals destacava Rossend Serra i Pagès, que “treballaven, estudiaven i vetllaven” per la cultura popular. Una dècada abans que existís el museu, es feia una petita exposició en una sala. “No va tenir la consideració de museu fins que la col·lecció va anar creixent i va ampliar-se a tres sales”, puntualitza Vilardell. El museu de Ripoll és el més antic de Catalunya que hi ha dedicat a l’etnografia, la disciplina que descriu els costums i les tradicions dels pobles en antropologia. “L’important no era el que sabia l’investigador, sinó el que sabia el poble”, un lema dels fundadors del museu que ha perviscut al llarg dels anys. L’objectiu de l’espai és conservar la cultura popular i les tradicions del territori. “Parla de la gent normal i corrent i de les persones que l’han fet aportant coneixement i objectes”, subratlla la directora. L’edifici es divideix en diverses plantes. Hi ha un hall d’entrada on es projecta un audiovisual que explica la trajectòria i posa en relleu el valor dels protagonistes de la història, els fundadors i la gent anònima. En aquesta zona, també hi ha la col·lecció arqueològica del territori. A la primera planta, s’ubica la part dels oficis i les grans col·leccions com la del ferro, en què s’explica qui eren els clavetaires, els fargaires o la indústria d’armes de Ripoll. En canvi, a la segona planta hi ha la part etnogràfica més vinculada amb el treball de la terra: els pastors i la pagesia; però també s’hi recopilen les tradicions o les cançons. L’any 2025, unes 15.000 persones van visitar el Museu Etnogràfic i els equipaments que gestiona (Scriptorium i Farga Palau) i una xifra lleugerament superior a l’any anterior. Vilardell remarca que la cultura “no només s’ha de mesurar en números, perquè és un error”. De fet, ella mateixa assegura que no és important la quantitat, sinó la qualitat. “Hem fet activitats de gran qualitat i no hi havia un públic massiu, però calia fer-les”, subratlla. En tot cas, van començar l’any en plena forma i amb xifres de visitants d’abans de la pandèmia. Al gener, el museu va acollir-ne 995.

El Museu Etnogràfic de Ripoll celebra 15 anys de la seu actual

Es posa en marxa el Laboratori d’Oralitat del Ripollès

Infermera i fotògrafa

Ca l’Arimany de Ripoll, el pa de tota una vida

L’ascensor del barri de Sant Pere de Ripoll, espatllat durant gairebé dos mesos

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

Els Mossos descarten que l’apunyalament a Torelló estigui relacionat amb la professió de la víctima