Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) és doctor en Medicina per la UAB i conseller de Salut des del passat mes de maig. Abans ja estava al capdavant de la gestió de la pandèmia de coronavirus com a secretari de Salut Pública, càrrec pel qual va ser nomenat el juliol de 2020. Divendres va ser a Vic amb motiu dels actes del 25è aniversari del CAP El Remei. El programa … i bona lletra d’EL 9 TV el va entrevistar.
L’oci nocturn acaba de reobrir després d’estar pràcticament tancat des de l’inici de la pandèmia. Quins són els primers inputs d’accés amb el passaport Covid i també de les mesures que s’han fixat?
Crec que aquesta és una molt bona notícia per als treballadors i treballadores de l’oci nocturn, que realment és el sector que més ha patit perquè gairebé ha estat tancat durant tot aquest temps de pandèmia. També és una bona notícia per als usuaris i la societat en general, perquè no deixa de ser signe d’una normalització. La primera nit ha anat força bé.
Pensen que acabaran els botellots massius que hi ha hagut els últims mesos amb aquesta reobertura?
Jo crec que associar botellots amb oci nocturn, o que l’oci nocturn serà capaç d’evitar els botellots, és massa simple. Crec que els botellots els comporten més coses. No en soc expert però crec que hi ha més elements sociològics: la fatiga pandèmica hi té molt a veure; i també les expectatives que poden tenir en els joves, amb un atur que està per sobre del 30%. Espero que el fenomen dels botellots vagi a la baixa.
A l’oci nocturn s’hi aplica per primera vegada el certificat Covid. Tenen previst utilitzar-lo en altres àmbits?
En principi, no. I en l’oci nocturn l’utilitzarem de manera molt temporal. És a dir, el certificat digital Covid no deixa de ser un element de restricció de drets i llibertats, però amb un benefici major: el seu ús permet reobrir un sector tancat.
Quan es podrien veure els camps de futbol plens a Catalunya?
Amb dues o tres setmanes tindrem aquesta normalitat, entre cometes. Allà on ara tenim les restriccions (els esdeveniments esportius, cultura, i també restauració) acabarem decidint a la comissió delegada del govern retirar les restriccions d’aforament.
Aquests serien els passos més immediats?
El més immediat de tots serà la setmana que ve: el 100% de presencialitat a les universitats. Això és importantíssim perquè hauríem pogut tenir una generació d’universitaris que pràcticament no hagi trepitjat la universitat.
I després?
Ens quedarà la mascareta. Però amb calma i tranquil·litat. Ara ens ve la tardor i l’entrada a l’hivern, que és el moment, precisament, dels virus respiratoris. Els coronavirus són virus estacionals i la seva estació és la tardor, abans que arribi la grip. Fins ara no ha tingut estacionalitat, perquè ens ha trobat a tots verges, però aquesta és la seva època.
I quins escenaris tenen sobre la taula ara (les dades són positives: el risc de rebrot està a 60 punts, hi ha 100 pacients amb Covid a les UCI…)?
Sí, i per exemple a l’hospital de Vic ara no hi ha cap pacient a l’UCI i d’això també ens n’hem de felicitar. En les properes setmanes hi haurà una situació de normalitat i això ens donarà temps per acabar de poder donar l’alta a les persones que estan ingressades… I també perquè els equips d’atenció primària i els mateixos hospitals puguin començar a fer la seva vida normal, perquè també en els centres sanitaris necessitem normalitat.
Pel que fa a la vacunació, la tercera dosi s’ha començat a aplicar en residències i en els pacients immunodeprimits. També s’ha anunciat que a finals d’octubre la començaran a rebre les persones de més de 70 anys. Preveuen que acabi sent per a la població en general?
En aquests moments tenim evidències de determinats estudis que ens plantegen la possibilitat que comencin a caure els títols d’anticossos amb la gent més gran a partir dels sis mesos d’haver rebut la segona dosi. La gent de 60 o menys anys ho anirem veient amb el temps. Com més jove és una persona, la seva capacitat immunitària és diferent i també és possible que el títol d’anticossos es mantingui més temps.
També hi ha hagut un canvi en la campanya de vacunació. Hi ha persones que no es volen vacunar i altres a qui no els ha arribat la informació sobre la vacuna?
Hem combinat dues estratègies des de l’inici de la vacunació: l’estratègia més massiva, en palaus firals o pavellons esportius, i les estratègies molt més properes. Ara, el que és veritat és que tenim a tot Catalunya les persones de 12 o més anys amb més d’un 80% o un 82% de pauta completa.
Hi ha marge? Es pot incrementar aquest 82%?
Sí. A poc a poc, de mica en mica s’omple la pica i cada dia fem primeres i segones dosis i, per tant, l’incrementarem.
Els menors de 12 anys acabaran podent-se vacunar?
L’FDA ja ha aprovat la vacuna i vindrà ara la revisió de l’EMA. El més probable és que s’aprovi.
Ha vingut a Vic amb motiu del 25è aniversari de l’ABS del Remei. Quin paper ha tingut i té l’atenció primària en la pandèmia?
Un paper cabdal perquè d’alguna manera hi ha hagut taxes d’infecció elevadíssimes que s’han hagut de diagnosticar, fer els cribratges, fer el seguiment de les persones més fràgils… I també en la vacunació. La vacunació l’ha fet l’atenció primària. I ara, que començarem amb la tercera dosi amb la gent de 70 o més anys, hem d’explicar una cosa: vacunarem simultàniament en un braç la grip i a l’altre braç aquesta dosi de reforç de la Covid. La grip és un vial que ja ve preparat, però els de la Covid són vials de sis o de deu dosis, que s’han de preparar, que s’ha de fer amb molta cura… És un treball afegit que ha fet i fa l’atenció primària.
Per tant, aquesta vacunació de la tercera dosi de la Covid anirà vinculada a la de la grip? S’hauran de rebre les dues vacunes al mateix temps o es podrà escollir?
Evidentment sempre es pot escollir, però s’informa dels avantatges que té. Hem de protegir-nos contra la grip… Hi ha una cosa que s’ha d’explicar: en les diferents onades hem tingut un excés de mortalitat. La tercera onada va coincidir amb el gener, època de grip, i va ser igual de dura que la segona, però no va haver-hi excés de mortalitat. Per què? Perquè no vam tenir grip. La grip la tenim interioritzada, però no va haver-hi excés de mortalitat perquè als geners tenim grip i aquest any, no.
El dia 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental. Com afronta i com afrontarà el sistema sanitari català els efectes de la pandèmia en la salut mental?
Sabem que tenim un problema de salut mental d’abans de la pandèmia, però que la pandèmia encara ha aguditzat més. A Catalunya, destinem un 5% del pressupost de Salut a salut mental. Els països de l’entorn hi destinen entre un 8% i un 9%. No és només un tema de pressupost, és més complex i ho hem d’abordar en tota la seva extensió. Comencem ara amb un nou programa. Vam presentar fa dues setmanes el pla de prevenció del suïcidi i d’aquí a poc presentarem deu equips de salut mental, que faran atenció domiciliària pels casos més complexos infantils i juvenils. I, a la vegada, obrirem 52 equips a domicili multidisciplinaris per atenció en crisis de malalts, també infantils i juvenils.
Parlava del pressupost. El govern preveu destinar 5.000 milions addicionals durant els propers cinc anys a la sanitat pública. Amb quina finalitat?
Diverses. Primer, com deia: invertir en salut mental. Dos, invertir en l’atenció primària. Important. Tres, tenir una salut pública enfortida. Això ja ho hem vist que és necessari en aquesta pandèmia. Quatre, posar al dia els diagnòstics que han quedat endarrerits perquè hem focalitzat tots els esforços en la pandèmia. I cinc, millorar les condicions laborals.
{{ comment.text }}