La recollida porta a porta a Osona va començar a Tona l’any 2000. Amb el pas del temps, aquest sistema s’ha anat estenent i actualment Sant Julià de Vilatorta n’és la referència a la comarca, segons les últimes dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Per segon any consecutiu, el poble es consolida en primera posició del rànquing de municipis osonencs que millor reciclen. Això és indissociable del model: Sant Julià va instaurar el porta a porta a finals de l’any 2017 i en només dotze mesos va passar d’un índex de reciclatge del 57,31% al 83,39%. Actualment s’enfila fins al 90%.
Prats de Lluçanès havia fet el mateix pas un any abans i també va viure un increment, del 66,2% del 2016 al 83,82% del 2017. El porta a porta també ha millorat els indicadors a l’Esquirol, que ha augmentat el reciclatge del 56,9% del 2018 al 79,5% en les últimes dades del 2021. Sant Hipòlit de Voltregà ha estat un dels últims en incorporar el model, i preveu que millorin considerablement les xifres. Així doncs, a l’espera de la consolidació i anàlisi de resultats d’altres opcions, com els contenidors amb xip que ha desplegat Centelles i aplicarà a Torelló, el porta a porta es referma com el model més eficient.
Pel que fa a les dades per comarques, Osona i el Moianès destaquen entre les cinc que millor van reciclar el 2021. El Ripollès, per la seva banda, incrementa les xifres respecte al 2020 –del 49,8% al 51,9%–, però es manté lluny dels territoris capdavanters.
Osona, la més ben situada, ocupa la tercera posició de Catalunya amb un 68,59% de recollida selectiva, just per darrere del Berguedà, que l’any 2020 ja l’havia superat, i la Conca de Barberà, que recull els fruits d’haver implantat ara fa dos anys a tots els municipis el porta a porta o contenidors tancats.
Albert Castells, conseller comarcal de Cicle de Residus a Osona, destaca que “continuem millorant els percentatges, però a un ritme més lent que altres anys”. Els últims mesos el Consell Comarcal ha treballat en un nou contracte de serveis que permetrà “situar la comarca novament en posició capdavantera”. El projecte canviarà el model a 19 municipis. De tots ells, els que passaran a fer el porta a porta a curt termini –un horitzó de com a màxim tres anys– són Gurb, Montesquiu, Sant Boi de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora i Vic. Les Masies de Voltregà i Torelló aposten, en canvi, per innovar amb la recollida mitjançant contenidors intel·ligents.
Un altre canvi en positiu que cita Castells és el pas endavant que ha fet l’Ajuntament de Manlleu amb el porta a porta, “pel nombre d’habitants i el pes que té a la comarca, ja que farà pujar els resultats globals”. Altres municipis que ja treballen amb aquest model, com Prats, Olost, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga i Sant Julià de Vilatorta el perfeccionaran amb un sistema d’identificació d’usuaris enfocat a avançar cap al pagament per generació. Castells assegura que “amb la reorganització, cadascú des de la seva fórmula, Osona tornarà a ser una clara candidata a liderar el rànquing” i, si no ho aconsegueix, igualment contribuirà en gran mesura “a fer bé la feina a nivell de país”.
El Moianès també ha millorat les xifres respecte a anys anteriors i se situa en quarta posició a la taula catalana, amb un índex de recollida selectiva del 64,78%. La gestió dels residus “és un dels pals de paller que volem potenciar des del Consell Comarcal”, assegura Toni Massot, conseller comarcal de Medi ambient. La millora de les dades l’atribueix “a la recollida individual de cada municipi, i funciona molt bé perquè la ciutadania n’és molt conscient”. Tot i això, ara la voluntat és no quedar-se estancats i es treballa per “optimitzar la recollida de residus amb un servei mancomunat” sobre el qual es podran extreure les primeres conclusions d’aquí a vuit mesos.
El Ripollès, per la seva banda, continua amb percentatges per sobre de la mitjana de Catalunya (46,6%), “però encara amb unes xifres baixes que hem de seguir millorant”, comenta Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal. Des de l’ens supramunicipal “intentem buscar models que s’adaptin de la millor manera possible a cada municipi”, tot i que “encara falta molta feina de consciencació”. A diferència d’Osona i el Moianès, per exemple, el porta a porta només funciona a Sant Joan de les Abadesses. “Cap altre Ajuntament s’ha plantejat implentar-lo”, conclou Colomer.
