Cada vegada ens costa més diners omplir el dipòsit del cotxe. Amb l’esclat de la pandèmia els preus dels productes petroliers van anar a la baixa. Hi havia poca demanda i la mobilitat es va reduir de manera dràstica de la nit al dia. Aleshores, el preu mitjà de la gasolina el 2020 va ser d’1,182 euros el litre i el 2021, d’1,388. Dos anys després, aquest gener el preu del carburant va batre el seu màxim històric a Espanya. Segons l’última actualització del Butlletí Petrolier de la Unió Europea del 31 de gener, el preu de la gasolina 95 al conjunt de l’Estat espanyol és d’1,538 euros per litre, el valor més alt des que hi ha registres. En el cas del gasoil A, el preu és d’1,422 euros, dos cèntims per sota del màxim històric que es va registrar el 3 de setembre de 2012. Pel que fa al barril Brent –la major de les principals classificacions de petroli i el de referència a Europa– té un cost de 90,84 dòlars, lluny dels 132,72 que es va registrar el juliol de 2008 i dels 18,28 de l’abril de 2020, en plena primera onada de la covid-19.
A Catalunya, les xifres són un xic més elevades. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, aquest febrer el preu mitjà de la gasolina és d’1,575 euros el litre i el del gasoil A, d’1,451, tots dos 20 cèntims per sobre de la mitjana espanyola. Si ens centrem en Osona i el Moianès, en què la mitjana de la benzina és d’1,488 euros i el dièsel d’1,385, les dues estacions de servei amb els preus més econòmics són la Gmoil (Gros Mercat) i la Bonàrea de Vic, mentre que les que tenen els preus més elevats són les dues gasolineres Cepsa de Gurb i la Porbol de Castellterçol. En el cas del Ripollès, en canvi, el preu del carburant està per sobre de la mitjana espanyola i catalana. La gasolina costa 1,620 euros i el dièsel, 1,484. Gairebé la meitat de les estacions són propietat de Repsol, una de les companyies que treballa amb els preus de la venda al públic més elevats, un fet que fa augmentar la mitjana del conjunt de la comarca. Per contra, l’estació de servei amb els preus més baixos és la Saras de Ripoll.
El sector viu amb inquietud i preocupació la situació. Guillem Feixas, cap de compres de Feixas i Aulet, que té estacions de servei a Vic, Roda i Manlleu, considera que la pujada dels preus es deu a diferents motius. D’entrada, durant el confinament la demanda del carburant “va baixar entre un 30% i un 40% i els productors van canviar la previsió de producció”. Això va provocar que quan la pandèmia va afluixar “i el món occidental es va reactivar, es van trobar amb una pujada forta de la demanda i no estaven preparats”. És a dir, no eren capaços de produir tant com abans de la covid-19.
Per altra banda, floreixen tots els conflictes polítics que tenen potències com la Unió Europa i els Estats Units d’Amèrica amb Rússia, que té control directe dels gasoductes que ofereix subministrament als països d’occident, amb l’afegit del darrer conflicte amb Ucraïna, que fa que les previsions siguin més negatives. “Es molesten els uns als altres i les incerteses no ajuden en cap cas”, comenta. Segons Feixas, una de les altres qüestions que interfereixen en la pujada de preus és que el dia d’avui a les grans empreses els “costa més treure petroli perquè les bosses baixen i és més complicat de trobar-les”, mentre que cada vegada són més els països que impulsen polítiques restrictives per afavorir la compra de vehicles elèctrics i híbrids. Per Feixas, “el lògic seria que quan deixi de fer fred la demanda baixi i les petrolieres s’adaptin, però també és cert que depèn de molts factors. Amb la globalització veiem les contrapartides”. Al llarg d’aquest temps han notat que “abans una persona pagava 30 euros de carburant i ara 10”. No obstant això, “en la facturació costa de veure perquè el moviment de la gent és relativament fort venint de la covid”.
“No hem arribat al màxim i podem veure que la gasolina puja als 2 euros”
Guillem Codina, cap de compres de l’Àrea de Serveis Taradell, en fa una previsió negativa. “En els últims 20 anys sempre hi ha hagut fluctuacions, però tinc com a referència l’any 2008, quan el preu de venda era molt semblant al que hi ha ara, en què tots els condicionants són pitjors.” Codina afegeix que “el canvi del dòlar a l’euro no ens afavoreix en relació amb el barril de Brent, així com els conflictes geopolítics i l’onada de fred”, i esmenta que hi ha malestar per l’augment dels preus i “cada client que entra a la botiga es queixa”. No obstant això, explica que el preu a l’alça del carburant “no ha impedit que la gent es mogui”. Des del seu punt de vista, “encara no hem arribat al màxim i podem veure que la gasolina puja als 2 euros aquest 2022”.
