Les obres que es van fer l’any 2007 per soterrar uns contenidors a davant de la plaça de l’Ajuntament de Ripoll van permetre redescobrir una entrada a l’antic refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil, a finals del 1938. El 2015 es va catalogar l’espai com a bé cultural d’interès local i es va encetar el projecte per recuperar-lo en el futur. El passat 4 d’agost ja es va obrir al públic per primera vegada després de més d’un any i mig d’obres. El desembre del 2020 es va dur a terme la primera fase de les obres, que va tenir un cost de 31.500 euros (18.890 subvencionats per la Diputació de Girona) i va consistir a treure la terra que n’obstruïa l’entrada. El regidor i cap de l’àrea de Serveis al Territori, Joaquim Colomer, explicava que, quan van iniciar la segona fase de les obres el passat mes de febrer, “vam trobar una nova entrada que no teníem documentada i per on s’accedeix al refugi”. L’altra estava tapada. Els treballs, amb un cost de 47.000 euros (28.200 de subvenció, també de la Diputació), han consistit en consolidar l’interior i a il·luminar-lo. També hi han instal·lat endolls per poder-hi fer projeccions d’imatges o vídeos. Tota l’entrada està protegida per una estructura de formigó que s’aixeca uns dos metres sobre terra, de nova construcció. Aquesta obra va crear debat a Ripoll pel seu impacte visual.
Al refugi s’hi entra per unes escales que a finals dels anys 30 eren una rampa. A l’interior hi ha una galeria perpendicular d’uns 16 metres de llargada i dues cantonades d’uns dos metres que van en direcció a la plaça. “És com el perímetre d’un rectangle, però no està complert”, apuntava l’historiador i guia de la visita, Adrià Brull. I és que quan el construïen es van adonar que s’acostaven al canal d’aigua de la sèquia Molinar. “Un bombardeig hagués pogut inundar-lo”, deia. Al refugi s’hi van trobar objectes com botes o fusells, per tant, algú l’hauria fet servir. “Segurament soldats, perquè estava prohibit entrar-hi i el devien vigilar”, comentava. Tot i això, el metge ripollès Eudald Maideu recorda haver-hi entrat amb 4 anys, durant els bombardejos del 22, 23 i 25 de gener i 5 de febrer del 1939. Una acta de l’Ajuntament franquista del 18 de juliol d’aquell any va demanar permís per tapar tots els refugis. Fet que el va fer caure en l’oblit fins ara.
Del museu al refugi, un viatge per la Guerra Civil a Ripoll
La primera visita al refugi antiaeri va ser un èxit i va reunir a 44 persones. De fet, les entrades es van esgotar en només una hora i es van haver de fer dos torns. El recorregut va començar al Museu Etnogràfic, on encara s’hi conserva una llanta de la roda de la marca Michelin del camió de trilita que va explotar al passeig Ragull el 5 de febrer del 1939, en el bombardeig més destructiu de l’aviació franquista. Després es van dirigir a la plaça de l’Ajuntament per veure l’estàtua de la Llibertat, que va ser llençada al Ter pels franquistes i que té escapçada la mà que aguanta l’escut. La visita va acabar al refugi que, segons Brull, “és la història de la República: moltes ganes, esforç i treball i, al final, derrota”.
{{ comment.text }}