El Ripollès, una comarca turística?

Monica PagèsLa biblioteca de Ripoll ha iniciat un cicle de diàlegs entre persones relacionades amb temàtiques diverses que afecten la comarca. El turisme i la cultura van ser les primeres que es van abordar en l’estrena d’aquest setembre de la mà de l'historiador Miquel Sitjar i la periodista Eva Martínez-Picó. Segons dades de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, el 2025 es van fer 321.000 pernoctacions, un 92% de Catalunya, un 8% internacionals i 1% de l’estat espanyol, a una comarca on hi ha 21 empreses amb el segell de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) que atorga Europark. QUIN HA DE SER EL MODEL TURÍSTIC? Miquel Sitjar va recordar que “el 2003 es va engegar un procés participatiu que es va anomenar Agenda 21, redactat des del Consell Comarcal i el Consorci pel Desenvolupament del Ripollès. En aquell moment, tothom deia que ens havíem de preparar per ser-ho. Llavors, ningú pensava en la massificació o la gentrificació. Amb l’Agenda 21, es va començar a crear estructura turística, des de posar la senyalètica i van arribar les ajudes Leader a través del Departament d’Agricultura”. Sitjar va assenyalar que “una cosa que ha tingut molt èxit és el projecte Itinerània, la xarxa de camins al Ripollès, a l’Alt Empordà i a la Garrotxa. Vint anys després, la comarca està preparada per turisme, però l’hem de repensar i posar límits.” QUI VISITA EL RIPOLLÈS? Martínez-Picó va assenyalar que “no es pot posar al mateix plat la portalada del Ripoll i que els accessos siguin polígons” I afegia: “Tenim molts turismes diferents. Jo no puc considerar turisme els 500 cotxes aparcats entre Espinavell i Setcases que busquen bolets. Això és predació. En canvi, sí que ho son els que pujen al refugi i fan la travessa del Pirineu. El Pirinexus, per exemple, va molt bé. Comparant la vall de Camprodon i la vall de Ribes, t’adones que la de Ribes té molt més turisme però moltes menys pernoctacions, perquè es concentra a Núria. La vall de Camprodon és més dispers i més fidel”. Sitjar va respondre que “la vall de Camprodon va haver d’inventar el turisme; en canvi la vall de Ribes ja el tenia des del segle XVIII, pel balneari Montagut i pel santuari de Núria”. Per a Sitjar, “a finals dels anys setanta i vuitanta, hi havia qui s’identificava amb les fargues i que abominava del patriotisme clarical i va fer el pont de Calatrava. La tercera identitat és la rural, la costumista, que trobem al Museu Etnogràfic de Ripoll.” NÚRIA I VALLTER AL PARC NATURAL La relació entre Núria i la vall de Ribes va centrar bona part del diàleg. Segons Sitjar, “el Govern té un problema a Núria, perquè hi ha de fer una inversió a fons perdut, tapant uns forats terribles”. Eva Martínez-Picó va assenyalar que “no oblidem que Núria no pertany al parc natural. És una taca al parc, com Vallter. Les dues estacions tenen unes dinàmiques de visitants que van contra els principis de protecció del parc, per això en van quedar excloses, encara que també depenguin de la Generalitat”. DUES REALITATS QUE NO ES PARLEN Per Miquel Sitjar, el turisme i el patrimoni “són dos àmbits que no es parlen. D’altra banda, el model que caldria no hauria d’estar sotmès al mercat, que és el de masses”. Segons Martínez-Picó, “es va a una destinació, perquè s’ha venut alguna cosa que atrau. Sovint, la gent que va a Núria compra un paquet d’agència turística que inclour la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. No crec que el Ripollès només sigui això. També hi venen per la muntanya, per pujar al Pic de l’Infern, a Bastiments, al Pic de la Dona, anar al camí dels Enginyers o a Comadevaca. Com podem explicar la nostra singularitat de manera atractiva? Cal que vinguin milions de persones? O volem més qualitat de vida? Hi ha gent fent petites coses, articul·lant una cultura que no es mostra.” Sitjar afegeix que “a Ripoll, arriben autocars amb 50 o 100 persones procedents del port de Palamós que només veuen la portalada del Monestir, els l’expliquen en cinc minuts i els porten a Núria. Quan vaig fer la tesi doctoral, a les enquestes sobre turisme a Núria que vaig realitzar em va sortir que no saben que pugen a una muntanya o que estan en un santuari, alguns hi van amb xancletes! Quan va néixer Vall de Núria, estàvem en una etapa de descreguts, però ara cal atraure el turisme religiós o, fins i tot, d’autoajuda. A més, hi ha un problema que es diu canvi climàtic. Les estacions d’esquí s’hauran de reconvertir. S’ha d’anar a un model més vinculat a la natura i a l’espiritualitat.” “Sí,” respon Martínez-Picó, “a Vallter, el projecte del telecabina corre el risc de ser únicament un parc d’atraccions. És ludifica l’entorn, només es venen experiències. Caldria explicar que els cims són així, perquè hi ha una ramaderia extensiva, gent que viu del bestiar i que produeixen coses vinculades a la terra que es venen a totes les poblacions de la vall de Camprodon. Què té d’especial la nostra comarca perquè la gent hi vulgui venir i, sobretot, hi vulgui tornar? Cal un encaix d’una manera de viure i d’una manera de veure”. La nova proposta de diàlegs continuarà aquest proper mes d’octubre amb una conversa el dijous dia 15 sobre pagesia, en aquesta ocasió entre Dolors Soy i Héctor Garcia.

El Ripollès, una comarca turística?

Molló aprova la cessió de tres solars municipals per construir-hi habitatges de protecció oficial

L’ascensor del barri de Sant Pere de Ripoll, espatllat durant gairebé dos mesos

Viure una vida extraordinàriament ordinària al Ripollès

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”