El Ripollès vol haver recuperat el 2030 els 30.000 habitants dels anys seixanta i setanta del segle passat. Per fer-ho possible, el Consell Comarcal va presentar divendres un pla estratègic que ha de transformar la comarca sobretot en ocupació, habitatge i transició energètica i digital. La cantarella pot semblar la de moda a Catalunya els últims temps, però la diferència és que en aquest cas l’administració l’aterra amb un calendari i 30 projectes concrets que despuntaran amb l’aportació de gairebé 820.000 euros de la Generalitat per pal·liar els efectes de la pandèmia. Amb la feina feta i els objectius endreçats, la intenció és que aquesta quantitat creixi posteriorment amb altres contribucions i el revulsiu que ha de suposar l’arribada dels fons europeus Next Generation. Entre les accions del pla que ja estan en marxa destaca impulsar l’escorxador comarcal i, entre les que han de venir, redefinir l’ensenyament dels oficis, oferir un cicle formatiu d’auxiliar d’infermeria o buscar promotors que construeixin habitatge de nova planta pensat per viure al Ripollès tot l’any i no només com a segona residència. També es planteja normalitzar l’ús de les plataformes de comerç en línia, crear un projecte específic a l’entorn de la bicicleta, campanyes de comunicació i promoció per atraure visitants o desplegar el vehicle elèctric.
Tal com destacava el president del Consell Comarcal divendres, el pla estratègic també ha de servir per transformar un intangible: passar d’un relat sovint pessimista a “accentuar l’orgull de la població” i atreure’n de nova.
El document arriba després de mesos de reunions i entrevistes que van començar el novembre de 2020, de bracet amb agents econòmics, socials, entitats i persones a títol individual. La primera fase del procés es va basar a identificar 20 mancances clares de la comarca, com ara la falta de personal qualificat en oficis o professionals experts en cures, un perfil que serà cada cop més necessari a causa de l’envelliment de la població. També es va detectar que al Ripollès hi ha força habitatges buits i, paradoxalment, el preu dels lloguers hi continua pujant, o el fet que fins ara s’hi ha instal·lat poca energia fotovoltaica. L’última mancança, la número 20, pot semblar la més subjectiva, però no per això de menys calat. Segons recull el pla, es tracta d’una comarca “amb una identitat difusa, visions escassament compartides i realitats territorials diverses”. Això dificulta el treball conjunt i condemna al calaix iniciatives com les que es preveuen al pla estratègic.
A la presentació del document, a banda de l’equip de govern del Consell Comarcal, hi va prendre part la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que va explicar com havia viscut en primera persona el tancament perimetral del Ripollès el Nadal del 2020: “Recordo hotelers i restauradors amb les neveres plenes i llàgrimes als ulls, i la desesperació i el desànim general. Per això és important comptar amb objectius i fulls de ruta compartits”. Entre diversos programes de la Generalitat que poden ser útils a la comarca, la consellera es va comprometre a reestructurar els ajuts a la mobilitat d’estudiants universitaris. Aquests imports, que són d’un màxim de 2.000 euros l’any pels nois i noies que han de viure fora de casa mentre estudien, actualment estan destinats a alumnes de l’Alt Pirineu, l’Aran i el Solsonès, però no del Ripollès. Justament els últims mesos tant el Consell Comarcal com alguns ajuntaments, entre els quals el de Ripoll o Ribes, havien aprovat mocions reclamant adherir-s’hi.
Sigui com sigui, l’horitzó global en què es treballa des de l’administració és que la comarca hagi recuperat els 30.000 habitants l’any 2030. Per coordinar i fer seguiment del desplegament del pla, es crearan uns quadres de comandament, uns indicadors, terminis i un sistema d’avaluació i rendició de comptes.
ERC RECLAMA MESURES MÉS DIRECTES PER LA PANDÈMIA
Esquerra Republicana comparteix les necessitats recollides al Pla de Reactivació Socioeconòmica que es va presentar divendres, però considera que els diners de la Generalitat es destinaran a “fer acció de govern” mitjançant el desplegament d’un programa que “ja fa anys que s’hauria d’haver començat a desenvolupar”. És en aquest sentit que el grup defensa que, en comptes de pensar a llarg termini, els diners s’haurien de destinar a mesures concretes que ajudin els sectors més afectats per la pandèmia, com ara la cultura, el comerç o el turisme i la restauració.
També es queixen que el 2020 el Consell Comarcal del Ripollès va tancar l’exercici amb un romanent de tresoreria de 500.000 euros, import que “incomprensiblement no es va destinar a cap pla de xoc. L’equip de govern no va estar a l’alçada de la gestió de la covid-19 i va deixar als que patien sols i oblidats”.
