Omayma El Bouhassani
Osona va exportar als anys trenta un dels seus millors sastres cap a París. Es tracta del vigatà Josep Camps i Coma (1903-1993), un dels vuit fills de Ramon Camps Anfruns i Carme Coma Arboix i qui havia après l’ofici del seu pare, treballant a la botiga i el taller que tenien a sota les voltes de la plaça Major de Vic. Segons la historiada Cristina Masramon, que va resseguir la història de Camps en un article publicat a la Revista de Vic el 2015, l’especialitat de la sastreria familiar era la confecció a mida, però servien tot tipus de peces, des d’abrics, jaquetes i pantalons fins a impermeables o roba militar.
Ja casat amb Elvira Vaquer i pare de tres fills, Camps va marxar de Catalunya el 1937, fugint de la Guerra Civil, i va instal·lar-se a París, on va començar una vida com a dissenyador tot i que en ser refugiat no podia treballar lliurement. Per poder exercir l’ofici, de fet, d’entrada va haver de superar diversos obstacles i no va tenir una mínima estabilitat fins que va vendre la meitat del seu establiment a una dona francesa que treballava per a ell. Oficialment, ella era la gerent i Camps, un empleat. A la pràctica, la situació funcionava a la inversa.
Malgrat les vicissituds, Camps es va anar fent nom i el 1950, ja encapçalant l’anomenat Grup dels Cinc –amb els també sastres de renom André Bardot, Socrate, Gaston Waltener i Max Evzeline–, va firmar una primera exhibició de vestits d’home que li va reportar molta popularitat. La dècada següent, aquest col·lectiu va marcar l’alta costura masculina a París i al vigatà se’l va reconèixer especialment per la seva tècnica i destresa.
Una de les curiositats de la vida de Josep Camps és que va estar involucrat en un intent d’insurrecció contra la dictadura del general Francisco Franco. Juntament amb l’escriptor Ferran Canyameres, van elaborar un dossier en què exposaven els seus pensaments sobre el règim franquista i una possible acció contra l’home que hi havia al capdavant. La intenció era implicar tots els polítics republicans catalans que vivien a França en un govern a l’exili. Segons es desprèn de les postals que els van enviar, i tal com documenta l’historiador Joan Esculies al llibre Josep Fornas, el solucionador. L’home de Tarradellas a Catalunya, l’objectiu passava per “fer conèixer a les autoritats republicanes a l’exili la creació d’un govern provisional”.
Això havia d’anar emparellat amb una insurrecció contra el franquisme que Camps hauria pretès finançar a través d’un dels seus clients més rics, el príncep Moulay El-Hassan, fill del rei Muhaàmmad V del Marroc. En una postal que el vigatà va enviar a l’editor i polític Josep Fornas el 1959, sota el sobrenom de Josep Caminals, detallava un pla que incloïa un helicòpter, una emissora de ràdio, armes i l’ajuda de diplomàtics. El que els faltava eren diners. La idea del sastre era obtenir-los de l’hereu marroquí a canvi d’entregar-li posteriorment les ciutats nord-africanes de Melilla i Tànger. Per presentar i lligar el pla, Camps va viatjar fins a Rabat amb el mateix Fornas i dos col·laboradors més, l’advocat Joan Sansa i l’escriptor i polític Claudi Martínez Girona.
Segons Esculies, el príncep Moulay El-Hassan no els va rebre en cap moment, de manera que l’intent d’atemptat va quedar en res. En una entrevista publicada a EL 9 NOU el 7 de juliol de 1986, Camps deia que “he fet de sastre amb una mà, i amb l’altra, política antifranquista. Estic en contra de les imposicions, i Franco es va imposar per sobre d’un milió de morts i de mig milió que vam haver-nos-en d’anar. També soc antiviolent, com els catalans. Ni durant la República, abans de la Guerra Civil, ni després del franquisme a Catalunya no es va matar ningú. Els Fets de Maig, però, van acabar-me els quartos i me’n vaig anar a París”.
Camps ja havia sigut un dels principals impulsors de la recuperació dels Jocs Florals, l’any 1959, i entre altres gestos havia dissenyat una brusa i un mocador de coll com a símbol de la identitat catalana. La samarreta va tenir tant d’èxit que es va fer servir en una Diada Nacional. Al barri de l’Estadi de Vic hi ha un carrer amb el nom de “Sastre Camps”. El ple va aprovar incloure’l al nomenclàtor l’octubre de 1993.
