El Sistema d’Emergències Mèdiques podria afrontar “amb èxit” una situació semblant a la que es va viure en l’atemptat de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic l’any 1991. Així ho ha explicat la directora territorial del SEM a la Catalunya Central, Anna Fontquerni, durant la cinquena edició de la Jornada SEM Update celebrada aquest divendres a Vic amb l’objectiu de revisar l’operativa actual en una emergència sanitària complexa on han participat 300 professionals de la salut.
Durant la trobada, s’ha apuntat que la millora en les comunicacions, el treball en xarxa i la ràpida coordinació entre els diferents cossos com policia i bombers permetrien afrontar amb èxit un episodi d’emergència sanitària.
Els equips del SEM a la Catalunya Central, liderats per la Unitat de Suport Vital Avançat de Vic, han coordinat la cinquena Jornada Update del SEM, una jornada específica, en què s’han treballat les últimes novetats científiques de l’atenció sanitària en l’emergència extrahospitalària.
Les aportacions més rellevants que els equips del SEM han dut a debat han estat l’actuació sanitària en l’activació del Procicat i la coordinació entre els diferents cossos d’emergències, les últimes novetats en sistemes de triatge de pacients, l’ús de Punts Mèdics Avançats i l’ús d’indicadors de qualitat en les emergències.
Els 300 professionals de tota la xarxa sanitària, relacionats directament o indirecta amb les emergències mèdiques extrahospitalàries i altres cossos, han treballat en l’anàlisi d’una cas real i històric: l’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic l’any 1991.
Dos dels professionals sanitaris que van participar en les tasques de rescat han exposat la seva vivència. Han destacat els pocs recursos tècnics amb els que comptaven l’any 1991, tot i que han assenyalat el centenar de voluntaris que van ajudar.
El dia de l’atemptat, “molts no van tenir temps ni de posar-se l’uniforme perquè hi havia una altra prioritat”.
Després d’un vídeo amb imatges de l’atemptat, un dels tècnics, Lluís Francàs, ha admès que “tot i que hi havia els diferents cossos treballant junts, segurament no varem ser prou capaços de ser freds en el triatge de les víctimes creant un caos inicial”.
“Segurament, els sentiments van pesar més que el cap clar, però era un acte de guerra que no havíem viscut mai”, ha afegit. El tècnic ha destacat la gran quantitat de voluntaris, metges i infermers fora de servei que van ajudar des del primer moment, fent una molt bona feina”.
La segona part de la taula rodona ha versat sobre com s’afrontaria un cas semblant a l’any 2012. Els diferents agents del cos del SEM a la comarca d’Osona han participat en un vídeo en què han destacat la rapidesa de les comunicacions a través dels telèfons mòbils i del servei telefònic unificat que activaria les diferents policies i bombers com alguns dels factors que farien que el servei sigui el més eficient possible avui dia.
A més, també s’ha assenyalat el treball en xarxa dels propis recursos del SEM a la comarca i dels equips veïns que disposen a dia d’avui d’unes ambulàncies “molt més ben dotades”. La formació contínua i diària i una bona cohesió entre l’equip són altres factors que s’han destacat.
Dos dels responsables de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS), que és l’òrgan imprescindible per a una bona coordinació tant dins del SEM com amb la resta de cossos d’emergència i que gestiona la informació, han aprofitat la sessió per explicar la seva tasca i l’evolució que han experimentat.
Per la directora territorial del SEM a la Catalunya Central, Anna Fontquerni, quan es pensa en una situació d’emergència complexa, no només cal pensar en un atemptat com el que es va viure a Vic, “sinó que cal pensar en els incidents múltiples amb víctimes que es viuen sovint”.
La metgessa ha posat com a exemple qualsevol dels “accidents importants amb dues o quatre víctimes greus que es donen diverses vegades a l’any”.
D’altra banda, la jornada també ha abordat els aspectes personals i d’equip per afrontar l’impacte psicològic d’una emergència sobre els professionals que atenen les víctimes.
A dia d’avui, a la Catalunya Central hi ha unes 300 persones que treballen pel transport sanitari urgent. En el cas d’Osona, i a diferència del context que es vivia a l’any 1991, actualment el servei disposa d’una ambulància amb suport vital avançat i vuit vehicles de suport vital bàsic que es dediquen únicament a urgències.
A més, també hi ha diversos vehicles que s’encarreguen del transport hospitalari no urgent. No serà fins l’any 2006 que s’oficialitza el SEM i es regularitza un servei que depèn del Departament de Salut i que compta, a tot Catalunya, amb 4.500 treballadors.
