Les eleccions del 14-F van deixar a Osona i el Ripollès una clara victòria de Junts per Catalunya (JxCat) que, en gran part, es va fonamentar en els vots recollits en les tres ciutats més grans de les dues comarques. A Ripoll –vegeu peça lateral–, JxCat hi va guanyar amb un 34% dels vots, 12 punts més que la segona força, que va ser Esquerra. A Vic i Manlleu, la victòria de la llista del president Puigdemont també va ser clara: un 42% dels vots a la capital d’Osona i un 37% a Manlleu. En tots dos casos, JxCat es va imposar en tots els districtes electorals en què es divideix cada municipi. A Vic això significa que el partit que comptava amb l’alcaldessa Anna Erra en els primers llocs de la candidatura va ser capaç de recuperar zones de la ciutat que en les últimes eleccions generals –celebrades el 10 de novembre del 2019– havien sigut per Esquerra. El mateix fenomen es va reproduir a Manlleu.
Aquest escenari ens permet extreure dues primeres conclusions aplicables a les ciutats més grans d’Osona: la primera és que en un escenari de baixa participació, JxCat va aconseguir mobilitzar el seu electorat. L’altra és que la variable nacional –com s’ha d’afrontar el procés sobiranista– s’ha imposat clarament al debat ideològic dreta-esquerra. Observem volatilitat de vots dins dels partits dels mateixos blocs que comparteixen una referència nacional –de Ciutadans al PSC o d’Esquerra a JxCat–, però difícilment hi ha canvis de color polítics per temes socials o econòmics.
La conclusió ràpida si passem la lupa per sobre dels resultats a Vic i Manlleu ens ensenya que JxCat hi ha guanyat de manera còmoda. Però hi ha matisos, i la millor manera de detectar-los és baixant a les seccions censals. Aquesta divisió dels districtes sí que permet apreciar la influència de la renda mitjana per habitant així com de la participació a les eleccions en agrupacions de carrers que s’ajusten més als barris existents.
A Vic, començant per districtes observem que JxCat va obtenir els percentatges de vots més alts en l’1 i el 2 –ubicats al centre i al nord de la ciutat–, així com al 5, que té en Sentfores-La Guixa el nucli de població principal. Per contra, els percentatges més baixos els va sumar en els districtes 3 i 4, que inclouen els barris del sud. Si posem la lupa en la secció censal, ens mostra que on JxCat va obtenir el percentatge de vots més elevat –un 51%– és també la zona que l’INE –amb dades agrupades de 2017– indica com la que té una renda mitjana per habitant més elevada, situant-se en els 21.400 euros. Aquesta secció censal, que ocupa la part interior que marquen els carrers Dr. Junyent, Sant Pere, del Remei i avinguda Països Catalans fins al carrer Ramon d’Abadal, també és la que va registrar una participació més elevada en el nucli urbà de la capital d’Osona: un 67%. A Sentfores-La Guixa es va registrar un 72%. Per contra, en la secció censal amb una renda mitjana més baixa –9.032 euros–, JxCat cau a la segona posició (25,1%), hi guanya Esquerra (25,8%) i el PSC és fort en tercer lloc (23,7%). Aquesta secció és la que està formada pels carrers Narcís Verdaguer i Callís, Sant Jaume, avinguda Pius XII i passeig de la Generalitat. Tot i que coincideix amb una zona amb baixa participació –41%, la segona més baixa de les seccions censals de la ciutat–, trenca el tòpic i Vox hi fa poc forat, sent la vuitena força amb un 3% del percentatge de vot.
squerra s’imposa en una segona secció censal a Vic, on guanya amb un 26% dels vots, quatre més que JxCat (22%), que només treu un punt al PSC, que és tercera. Es tracta de la zona delimitada pels carrers Bisbe Strauch, Virrei Avilés, Joan XXIII i el passeig de la Generalitat. El fenomen Vox obté els millors resultats a Vic a la secció censal més extensa, la que engloba la corona exterior de la ciutat des de l’est –a la zona de l’Horta Vermella– fins arribar a l’oest passant per la plaça d’Osona i la Serra-de-senferm. L’extrema dreta hi obté un 7%, amb 61 vots d’un total de 798 votants.
Pel que fa al PSC, que juntament amb la CUP és l’únic partit que guanya vots a Vic respecte al 21-D, fonamenta la seva tercera posició global a la ciutat amb els resultats obtinguts en els districtes 3 i 4. Cal remarcar que el PDeCAT obté bons percentatges de vots en les seccions censals del nucli antic (5,1%), o la zona que queda encerclada pels carrers Arquebisbe Alemany, Pare Gallissà, ronda Camprodon i carrer Manlleu.
A Manlleu JxCat obté uns grans resultats en els districtes 1 i 4, però tot i que la victòria continua sent clara els percentatges es redueixen en el districte 2 i sobretot el 3. En el districte 1, el percentatge de vot per a la llista del president Puigdemont s’enfila fins al 45%, demostrant tal com passava a Vic que JxCat va aconseguir una gran mobilització entre el seu electorat, ja que és en aquest punt on es van registrar xifres de participació més altes, al voltant del 60%. També és aquesta zona de la ciutat la que l’INE marca amb la renda mitjana per habitant més elevada el 2017, situant-la en 12.903 euros. El segueix de ben a prop el districte 4, amb una renda mitjana de 12.675 euros i un percentatge de vot per a JxCat del 43,5%. En aquests dos districtes, Esquerra va ser la segona força més votada, doblant en percentatge el tercer partit més votat que va ser el PSC i la CUP a banda i banda respectivament del districte que parteix la carretera de Vic.
En els districtes 2 i 3, JxCat també es va imposar però amb menys marge respecte als perseguidors i amb detalls que cal anar a buscar a cada secció censal. En la que formen els carrers Puigmal, avinguda de Roma, passeig de Sant Joan i Mossèn Aulet –al barri de l’Erm–, la llista de Laura Borràs va obtenir només tres punts més que el PSC –26% i 23%, respectivament–, deixant Esquerra en tercera posició. Aquesta agrupació de carrers coincideix amb la renda mitjana més baixa de Manlleu, amb 8.365 euros. També és on es va registrar la participació més baixa de la ciutat, amb un 42% dels vots. En aquest punt sorprèn l’elevat percentatge que hi va mantenir Ciutadans –un 8% dels vots–, sent un dels pocs llocs d’Osona i el Ripollès on la formació taronja va quedar per davant de Vox (6,5%). La formació d’extrema dreta va destacar a Manlleu en els districtes 2 i 3, obtenint de mitjana percentatges del 5,7% i 8%. Especialment elevat va ser el resultat que Vox va assolir en la zona interior de l’angle que formen els carrers passeig de Sant Joan i Mossèn Aulet.
Amb les dades a la mà s’observa que el full de ruta de la situació de Catalunya marca el sentit del vot, però analitzant el que passa carrer a carrer també s’hi observa un vot visceral o de càstig. Així doncs, sembla que el sentit del vot encara va per barris.
