“Treballo en la construcció de cases prefabricades. La feina és molt dura, i el menjar, horrible: aigua i naps. […] Aquí, després de tres mesos només pesava 40 quilos. […] Només es veuen esquelets.” Aquesta descripció la va fer el rodenc Valentí Portet Orriols durant el seu empresonament al camp de concentració de Sachsenhausen. Des d’aquest punt al nord de Berlín, Portet va viure entre el maig del 1944 i l’abril del 1945 l’horror nazi, i en va deixar testimoni a través de diverses cartes, escrits i fotografies que l’osonenc va aconseguir treure del camp després de l’alliberament i la seva família ha guardat durant gairebé vuitanta anys. Des d’aquest mes de juliol, tota la documentació personal de Valentí Portet vinculada al seu pas per Sachsenhausen queda recollida al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera.
La biografia de Valentí Portet s’ha pogut reconstruir gràcies a la tasca d’investigació que ha realitzat en els últims anys la seva besneboda Ester Turu. En ella s’hi recull una vida de compromís cap a la llibertat. Nascut a Roda de Ter el 1910, participa amb el bàndol republicà en la Guerra Civil, i marxa a l’exili el febrer del 1939. A França és internat en règim de semiesclavitud als camps de Barcarès, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i amb l’arribada dels nazis és traslladat primer a Neuengame i finalment al camp de concentració principal, Sachsenhausen. Després d’un any d’empresonament, i davant la imminent arribada de les forces aliades, els nazis buiden el camp l’abril de 1945. En el trasllat a peu cap a un destí desconegut –segurament un punt d’extermini–, Portet s’escapa aprofitant la frondositat del bosc. Topa amb les tropes soviètiques, que el porten a un lloc segur. El rodenc aconsegueix la llibertat, i sense opció de tornar a casa resideix a Bordeus, París i Mannheim.
El 1960 torna a Roda de Ter. De nou al poble es casa amb l’Antònia, qui l’havia estat esperant des de la fi de la guerra. Fuster de professió, mor el 28 de maig de 1992 als 81 anys.
