Febres, erupcions, dolors al pit, vòmits, diarrees, esgotament constant… aquests són només alguns de la llarga llista de símptomes que ha presentat durant aquests dos últims mesos la vigatana Sònia Novell, una de tantes persones afectades pels símptomes persistents de la Covid-19. “Estic de baixa des del 25 de març amb símptomes relacionats amb el coronavirus, però la prova ha donat negatiu i aquests no remeten”, explica Novell. Vivint confinada per por de poder-ho transmetre a la seva família, Novell acudeix als centres sanitaris amb crisis freqüents i quadres tan variats com “crisis asmàtiques o diarrees que duren setmanes”, fet que “té totalment desconcertada la meva metgessa, que ja no sap què fer”.
“Vivim en un constant estat d’incertesa, ja que no sabem com ens trobarem l’endemà”, narra, “és com viure en una muntanya russa constant de símptomes individualitzats i variats”, diu. I aquesta incertesa, de moment, no sembla tenir data de caducitat. “Alguns diuen que aquests símptomes no poden durar més de tres mesos, però no ho saben segur. Ara ja en porto dos, i aguantar un mes més així serà una tortura”, afirma Novell. Aquest concepte està molt relacionat amb un altre que acompanya a tothom qui pateix el mateix: desesperació. “Més enllà dels problemes físics que comporta, el pitjor és el vessant psicològic. A molta gent li han acabat receptant ansiolítics, pensant que seria un problema més psicològic, però si jo no puc pujar ni les escales de casa meva el problema no ve pas de la meva ment”, afirma.
En moments tan durs, el suport dels qui més estimes o la relació social juga un paper fonamental per mantenir-se fort, però la prevenció i la por ho impedeixen. “Porto molts dies aïllada a casa, i hi ha hagut dies que he hagut de sortir a caminar a la 1 de la matinada totalment sola i tapada fins a dalt per evitar trobar-me amb ningú, tot i no tenir la malaltia com a tal”, explica Novell, “però en aquesta situació, si les cames m’ho permetien, era impossible no sortir de casa, ja que el cos ho demanava, però no connectes amb ningú”, diu.
La falta de respostes mèdiques al que els passa a tots els que es troben en aquesta situació és el que més preocupa els membres del Col·lectiu d’Afectats i Afectades Persistents per la Covid-19. “Tenim clar que no som els casos més greus, però la malaltia que estem passant és molt cruel, ja que ataca a tot arreu on pot”, explica Novell. És per això que, des del col·lectiu, s’està treballant constantment per visibilitzar aquesta problemàtica i “reunir a tots els que ho patim per demanar que es tracti de donar resposta al que estem vivint”, com afirma Sílvia Soler, membre d’aquest col·lectiu. Dins de les reclamacions que fan, una de les més importants és “la necessitat d’unificar els criteris amb què es tracta els malalts arreu de Catalunya, ja que en cada centre d’atenció primària se’ns tracta de maneres diferents”, diu
