El col·lectiu de caçadors d’Osona mostren el seu malestar i rebuig en la publicació de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, que actualitza les possibles infraccions associades a la caça i les multes econòmiques que hi van lligades, passant dels 12 o 21 euros simbòlics de les més lleus a 1.000 i podent arribar fins a 120.000 quan ara el màxim era de 3.000 per a les més greus. “Unes mesures sancionadores desproporcionades” i que “multipliquen exponencialment les sancions al col·lectiu”, denuncia Miquel Hernández, secretari de la Societat de Caçadors de Taradell. Els caçadors lamenten que per fer aquests canvis no s’ha tingut en compte l’opinió del col·lectiu de caçadors ni de la Federació Catalana de Caça (que representa més de 60.000 caçadors), i tampoc s’ha consultat els municipis del món rural, segons apunten la majoria de societats de caçadors de la comarca.
“Som un col·lectiu que sempre ha col·laborat de forma desinteressada amb el control d’espècies cinegètiques que provoquen danys als cultius, hem contribuït sense cap ajuda pública a la reducció de la sinistralitat a les carreteres, hem invertit en seguiments sanitaris per conèixer l’estat de les poblacions d’animals salvatges i evitar així propagacions de malalties que poden afectar persones i ramaderia, entre d’altres”, explicava fa uns dies Sergio Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, en un comunicat enviat al president Quim Torra.
“Ens sentim maltractats per l’administració pública i enganyats i menystinguts per aquesta llei, diu Hernández, que destaca que “no estem en contra de l’augment de sancions sinó que el que diem és que és desproporcionada. Entenem i volem que se sancioni el maltractament d’animals i el furtivisme, però no hi ha dret que ens tractin així”.
Pere Arxé, vicepresident de la Societat de Caçadors de Viladrau i cap de la Colla del Senglar, afegeix que “els caçadors sempre hem estat maltractats i el que fem és controlar la població de senglar” i afegeix que “amb les noves sancions per exemple no podem portar un company gran més a prop perquè no podem parar a la carretera”. Joan Riera, membre de la Societat de Caçadors de Rupit, Tavertet i Vilanova, explica que “les taxes són abusives però és un tema que ve de lluny, els caçadors estem mal vistos”. En la mateixa línia, Jaume Cortina, president de la Societat de Caçadors de Sant Julià, Folgueroles i Tavertet (colla de les Guilleries), comenta que “ningú ens dona suport, però quan se’ns necessita bé que ens venen a buscar. Alguna cosa hem de fer perquè ens escoltin”.
Per tot això, s’ha posat en marxa una campanya d’interrupció de les actuacions excepcionals per danys que el col·lectiu havia iniciat per ajudar els pagesos amb els danys a l’agricultura. D’aquesta manera, una de les reivindicacions que proposen és “no fer batudes per danys, i si no canvien les coses tampoc començar la temporada al setembre”. Demanen la comprensió i el suport de la pagesia “perquè sempre els hem ajudat. Som nosaltres els que netegem els camins, els que els ajudem quan hi ha senglars, però ara hem dit prou”, assegura Arxé. “És una mesura que ens desagrada, perquè nosaltres el que volem és caçar, però també que s’adonin que ens necessiten”. I és que deixen clar que la caça no només és una pràctica esportiva sinó que permet fer un control cinegètic de les espècies animals en llibertat que en permet un equilibri, “és una gran ajuda per a l’administració i per a la ciutadania en general. L’administració ens hauria d’ajudar i no posar traves”, argumenta Hernández. Els caçadors osonencs ressalten la inversió que fan per poder caçar al llarg de l’any ja sigui en el permís del vedat, les llicències de caça, l’assegurança de responsabilitat civil, la llicència d’armes, veterinaris, etc., “no cal ara que s’inventin aquestes sancions”.
A Catalunya cada any es capturen més de 70.000 senglars. “Si aturem la caça, la població creixerà, i els danys als camps i les carreteres augmentaran”, apunten, tot recordant que “els senglars fan mal i en faran més si no sortim a caçar”, assenyala Cortina. La situació “ens sap greu, sobretot pels pagesos, però hem de fer alguna cosa perquè ens escoltin”.
En un comunicat, Unió de Pagesos apel·la “a la responsabilitat i al compromís del col·lectiu de caçadors perquè donin resposta als pagesos i ramaders que pateixen danys de fauna”. El sindicat considera que “no és acceptable que organitzacions que representen aquest col·lectiu utilitzin la pagesia com a moneda de canvi per aconseguir les seves reivindicacions”. Tots, però, tenen clar que “hem d’anar a l’una”. I més quan aquest dijous el president de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sánchez, es va reunir amb la consellera Teresa Jordà per establir un nou pla de treball per millorar la comunicació i abordar de forma conjunta la reivindicació dels caçadors: “L’administració ens ha colat un gol. Ens hem d’espavilar pel nostre compte”, conclou, mentre que Hernández afegeix que “tenen molt bones paraules, deixen clar els criteris però no abaixen les taxes. Estem d’acord que s’ha de castigar quan una cosa no es fa bé, però no multiplicar-les per 2.000. No paren de posar-nos traves i hem dit prou”. El col·lectiu no tornarà a caçar fins que la Generalitat no accepti la modificació de l’actual règim sancionador.
