Els estius de Roger Morral

Amb ulls de nen, la Plana de Vic era sinònim de casa, escola i rutina, per això a Roger Morral li agradava tant que arribés el bon temps. La calor i els dies en què el sol tardava a escolar-se a l’horitzó anticipaven unes vacances que, de petit, repartia sempre de la mateixa manera: un mes a Llafranc i un altre a Senet, a l’Alta Ribagorça. Juliol de mar i agost de muntanya. Un contrast que ara recorda amb tendresa i, sobretot, sentint-se terriblement afortunat. Fill de pare sastre i mare mestra, tant ell com la seva germana, dos anys més gran, passaven les setmanes a la costa amb “la tieta i els cosins d’Olot”, en uns apartaments amb pistes esportives. Encara sense maldecaps ni preocupacions, el seu dia a dia consistia a combinar estones de tennis i futbol amb enterrossar-se les mans a la sorra de la platja. Si hi havia sort, algun veí els convidada a sortir amb barca i buscar musclos, però per Morral el millor era el gelat reglamentari de després de sopar, amb la banda sonora dels balls de sardana. “Llafranc va ser la descoberta del turisme estranger”, explica, “sentir parlar anglès i francès, veure cotxes de luxe, les terrasses plenes de dones enjoiades… Venint de Vic, era com entrar en un altre planeta”. D’aleshores en té també molt present el record del gitano de la Costa Brava, el propietari d’un hotel del poble que, gràcies al seu esperit de xouman, va acabar convertint el local en una referència de la nit empordanesa, amb visita inclosa de celebrities com Elizabeth Taylor, Sofia Loren o Rock Hudson. Quan s’acostava l’agost, Morral deia adeu a Llafranc per emprendre un trajecte de cinc hores amb cotxe i anar-se’n a Senet, el poble on va néixer la seva mare i on els avis continuaven al capdavant d’una casa de pagès. S’acabava el flirteig amb el glamur en pro de reconnectar amb els orígens, la vida a alta muntanya: “Allà treballaven des que sortia fins que es ponia el sol”. Els nens hi aportaven el seu gra de sorra anant a buscar els ous de les gallines, refent tanques o sortint d’excursió per fornir de provisions els pastors que tenien els ramats als Bisiberris. “Tot ho vivíem com una petita aventura”, assegura Morral. Quan no pencaven es passaven l’estona jugant amb la resta de nens i nenes del poble a cuit i amagar. O a lladres i policies, la xarranca… A la memòria hi queden també les cabanes que llavors els semblaven palaus i les tardes de banyar-se en rius d’aigua molt més freda que la del mar. Després de sopar normalment tornaven a sortir amb la seva germana fins que l’avi, amb un xiulet, els avisava que havia arribat l’hora d’anar a dormir. “A Senet tot era autèntic i proper, fins i tot els gustos i les olors. No he tornat a tastar uns gerds com els que collíem a la muntanya. Els enciams, les pastanagues… Tot era boníssim”, destaca Morral. Quan tenia 11 anys, els seus pares van comprar una casa a Sant Julià i, a mesura que la família teixia llaços amb el poble, ell cada cop tenia menys ganes de passar els estius a fora. Començava una adolescència que va viure a sobre d’un Vespino, descobrint el món de nit i sobretot amb els amics, en un moment de força “rivalitat” entre els joves que vivien sempre a Sant Julià i els estiuejants: “Fèiem partits els uns contra els altres. En realitat érem amics, però ens agradava dir-los els pijos. Ara soc conscient que els hem d’agrair haver fet de Sant Julià un lloc tan bonic”. També va ser llavors quan precisament va conèixer una barcelonina que amb el pas del temps s’ha convertit en la mare dels seus dos fills. Tots quatre viuen a la casa que havien comprat els pares de Morral, des de l’any 2003 reconvertida en hotel. Els estius ja no són sinònim de dos mesos de vacances. Tot i això, curiosament continuen passant almenys una setmana a Llafranc i una altra a Senet.

Els estius de Roger Morral

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Gabriel Marcelli s’imposa en l’X-Trial de les Nacions

Subcampionat de Catalunya de tennis taula de Parkinson per a Xavier Dalmau

Inici prometedor

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

Vic i alguns dels pobles del voltant exploraran fer un repartiment d’alumnes per millorar l’educació

El temporal de vent fa caure l'emblemàtic avet del monestir de Sant Joan

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

Localitzen un excursionista perdut al Collsacabra

Evacuació dels Bombers amb grua a Calldetenes

Vols conèixer els horaris de pas del Tour per cada municipi d'Osona i el Ripollès? Ja se saben