La creació de la figura del jutge de pau de Catalunya es remunta a l’octubre de 1855, en ple bienni progressista. Aquesta justícia d’arrel democràtica i popular es va instaurar sense el requisit de tenir una formació jurídica, i es va consolidar dins de la justícia municipal durant el període republicà de 1931 a 1939, en atribuir aquesta competència a la Generalitat. Actualment, l’Estatut vigent recupera aquesta visió i inclou la justícia de pau i de proximitat dins de les institucions de poder judicial a Catalunya, per mantenir i enfortir aquest primer grau de la justícia d’accés ciutadà. Aquest era el repàs històric que feia Francesc Xavier Ten, president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ), sobre els jutjats de pau, durant el dia de la Justícia de Pau a Catalunya i en el marc del lliurament de distincions del 35è aniversari de l’entitat, a Seva.
El jutge de pau és una figura jurídica exercida per un veí o veïna escollit pels seus conciutadans, a qui se li reconeix una competència en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior als 90 euros. Actualment, s’ocupen del Registre Civil i fan de mediadors per evitar que alguns casos arribin a judici. El passat 22 d’abril, el govern espanyol va presentar un nou projecte de llei d’eficiència organitzativa que elimina la seva figura, en el marc de la digitalització de l’administració de la Justícia, que preveu substituir-los i crear unes oficines municipals per dur a terme el registre i fer gestions de suport judicial.
En el seu discurs, Ten va assegurar que el legislador estatal, en les darreres reformes, “ha ignorat el paper de la justícia de pau, sobretot la seva contribució en la resolució de conflictes dins de l’àmbit penal”, que amb la supressió de les faltes han quedat “orfes” i que és molt important que siguin resolts “per una bona convivència ciutadana”. Ten va afirmar que els jutges de pau donen un servei amb un ferm compromís en la mediació i que a Catalunya la justícia de pau té una gran implantació territorial, amb 898 jutjats.
El nou projecte de llei estatal “també ha ignorat el valor de la proximitat de la justícia, sobretot en el moment de desprestigi que viu l’àmbit judicial, i quan entenem que és més necessari que mai aquesta gestió exercida per ciutadans elegits pel seu poble o ciutat. Ens preguntem per què? Quin sentit té aquesta externalització que es durà a terme, sense garanties d’independència, i sense que es compti amb els mitjans materials per fer-ho?” Ten també va voler remarcar que a Catalunya aquesta institució és ben viva, i que encara avui forma part del poder judicial. A més, al seu entendre la llei suposaria una vulneració de l’estatut, que estableix la justícia de pau com a un òrgan de participació ciutadana més proper a la població, i que “resol conflictes que la justícia actualment no resol amb eficiència, i que el mal funcionament i el col·lapse deixen sense resoldre”.
{{ comment.text }}