Després de la nit de les municipals, tenia cap esperança de ser president del Consell Comarcal?
No, era una opció que no m’havia plantejat mai.
El va sorprendre que les esquerres no es posessin d’acord per governar el Consell? Semblava el més normal que acabaria passant?
A priori el més normal hauria estat que nosaltres i ERC ens haguéssim posat d’acord per governar. Hi havia una altra opció que era sumar entre ERC, CUP i el PSC o bé MES. Aquesta possibilitat no va tirar endavant i en canvi sí que va prosperar la via on en ens trobem actualment.
Els afers interns de la política de Sant Joan han tingut molt a veure amb el desenllaç?
En absolut. Parlant amb Ramon Roqué, i també amb altres persones d’ERC, he arribat a la conclusió que no ha estat un fet decisiu.
Que al govern del Consell hi hagi gent del PSC, que pertanyen a un partit que va defensar l’aplicació de l’article 155, no ha sigut cap impediment per pactar-hi…
No ho ha estat perquè considero que les persones del PSC que tenim a l’equip de govern no representen el 155. Hi ha en Xavier Guitart, alcalde de Camprodon, que a més és amic. En conec les opinions i la forma de ser, i refusa totalment el 155. L’Enric Pérez és una persona a qui vaig trobar a les votacions de l’1 d’octubre. Sempre ha demostrat democràticament les seves intencions, i tampoc no considero que hi doni suport. Són persones amb ganes de treballar, sumar i fer comarca.
Al seu despatx de president hi té una fotografia de Carles Puigdemont…
Ell és el president electe que es va triar, una persona que s’ha vist obligada a marxar per tal de no entrar de forma immediata a la presó. Crec en els valors democràtics i per tant és la persona que hauria de representar Catalunya en cas que hi hagués democràcia i un estat normal.
El Consell del Ripollès és un lloc ideal per tractar temes d’abast nacional?
Hi tractem temes que afecten els municipis i la comarca. No hem tractat problemes que sobrepassin aquests nivells. Si arriba el moment, ho farem de la millor manera possible.
S’ha plantejat la possibilitat de ser alcalde de Ripoll?
De moment no és una opció que m’hagi plantejat. Crec en el dia a dia. Avui sé on soc, demà també. Però el mes vinent o l’any que ve potser ja no. Per tant, l’opció a quatre anys vista pot canviar molt. Fer plans en aquest termini em sembla més que agosarat.
Si Jordi Munell no s’hagués presentat, vostè hauria fet un pas endavant?
No ho sé. Hauríem hagut de parlar amb el partit. I el que hagués dit en Jordi Munell com a alcalde, hauria influït en la decisió final.
Es considera un tecnòcrata?
Sí, totalment. Les coses s’han de tractar des d’un punt de vista més tècnic que polític.
En un inici la presidència del Consell semblava destinada a polítics que no havien aconseguit l’alcaldia als seus municipis, com un trampolí per aconseguir-ho. Darrerament aquesta tendència sembla haver-se invertit, i ocupen el càrrec o alcaldes o gent que està en equips de govern…
Desconec les casuístiques d’abans. Són tendències que no corresponen a res, ni estan vinculades a altres consideracions.
Aquest fet pot reforçar el valor polític del Consell?
No crec que sigui així, perquè en el cas de Miquel Rovira tampoc no li va servir per ser alcalde. En canvi Joan Manso i Eudald Picas ja n’eren. No comparteixo aquest punt de vista.
En la discussió per la seva retribució per assistències a l’Ajuntament va argumentar la dedicació al càrrec que ha tingut en els últims quatre anys. Això significa que no tots els regidors tenen la mateixa implicació dins d’un equip de govern?
No tothom és igual, i tampoc no ho són totes les àrees. Tenim una Regidoria de Festes que té moments puntuals, i en canvi d’altres com la Regidoria de Seguretat o la de Barris que funcionen més en el dia a dia. La dedicació de cada regidor és en funció dels requeriments que té Ripoll en cada cas. La meva dedicació a l’Ajuntament seguirà comptant amb el compromís per tirar endavant els temes que sorgeixin.
Quedar-se amb el 85% del sou del Consell ha estat la manera de justificar el cobrament d’aquestes retribucions de l’Ajuntament?
En absolut. Jo podia tenir un 100 per cent de dedicació i seguir mantenint les retribucions per assistències a juntes de govern o a actes. És una fórmula lícita i viable.
Però li hauria pogut portar problemes interns amb el seu partit…
No. Si mirem altres ajuntaments i consells comarcals és una pràctica que es produeix.
En el cas de Miquel Rovira sí que es va generar aquesta controvèrsia quan va accedir a la presidència del Consell…
En el seu cas va ser una decisió personal. Ell tenia la dedicació del 100 per cent al Consell i ara no recordo si hi va acabar renunciant o no. Però entenc que no va ser un tema de pressions. En el meu cas ningú no ha qüestionat ni ha parlat del meu sou a l’Ajuntament, igual com jo no m’atreviria a fer-ho de qualsevol altre company. Això correspon a les feines que es fan. Soc del parer que qualsevol persona que treballa ha de tenir una retribució. Si portes una regidoria i tens una responsabilitat, has de cobrar. Podem discutir-ne la quantitat, però dedicació i retribució són aspectes que van lligats.
El molesta que el seu sou estigui a debat públic?
No em preocupa en absolut. Les coses les faig per convicció, per la meva manera de fer. Tothom és lliure d’opinar, però jo no em poso a casa dels altres. Agraeixo que la gent no em qüestioni aquests temes, tal com ha passat, només amb l’excepció del regidor de la CUP en el darrer plenari.
Es considera un polític de la corda de Joan Manso pel fet de ser-ne vicepresident al PDeCAT comarcal?
Joan Manso és una persona amb qui tinc una molt bona amistat. Ell té unes maneres de fer i jo tinc les meves. Som persones diferents. Això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor.
El Consell Comarcal és un simple òrgan de gestió?
És un òrgan de gestió, de cohesió, i una ajuda per als municipis. Ha de tenir la mà estesa als dinou municipis de la comarca perquè sentin que tenen el seu suport i puguin tirar endavant.
Quins objectius s’ha plantejat per a aquest mandat?
Bàsicament cohesionar, obrir la comarca, potenciar-la i posicionar-la enfront de la resta de Catalunya. Una gestió perquè municipis i alcaldes n’estiguin contents.
Les pretensions d’emancipar-se que va tenir la Vall de Camprodon ja són història?
Crec que sí. Amb 25.000 habitants no ens podem permetre que cadascú faci la guerra pel seu compte. Si cohesionem Vall de Ribes i Vall de Camprodon en traurem molt més que no pas fent les coses de forma independent. Tots els pobles i les valls són imprescindibles. Poden tenir entitat i personalitat, però a l’hora de treballar les sinergies han de ser conjuntes.
Tenir un president de Ripoll significarà un Consell més centralista?
No. L’equip de govern ha d’estar format per persones de totes les valls, de pobles petits i grans, i fer comarca en la mateixa proporció.
La gestió dels residus i la seva recollida és el més complicat que té el Consell?
És un dels temes importants. Però també ho són els menjadors escolars, el transport escolar, les persones… No m’atreviria a dir que un està per sobre dels altres.
En els darrers anys ha portat més polèmiques que la resta…
Sí, perquè és un tema fàcil i la redacció d’una notícia porta molt poca feina. No cal buscar gaire informació o fer gaire recerca, com necessitarien altres temes.
Vostè encara no estava a l’equip de CiU, però quan ERC manava a l’Ajuntament el seu grup va utilitzar reiteradament el tema de les escombraries per atacar la gestió de l’equip de govern.
Tu ho has dit. No estava en política i ho desconec, però entenc que la crítica sempre és bona i en pots treure alguna cosa. Però ha de ser conseqüent. Criticar per criticar ho sap fer tothom. Fer-ho aportant alternatives és el que seria beneficiós per al municipi, la comarca o el país.
Els contenidors que s’estan instal·lant en alguns municipis semblen més pensats per a ciutats amb grans espais, que no pas per a pobles d’una comarca com el Ripollès?
És cert que tenen més capacitat que els que hi havia fins ara, i que donen una molt millor imatge i més ordre. Representen avantatges per als usuaris i, bàsicament, crec que és un bon sistema. I es veurà en el percentatge de reciclatge que s’aconseguirà en el futur.
Durant una època es va plantejar fer un polígon supramunicipal a la colònia Llaudet. Tindria sentit tornar a explorar aquesta via?
Tot dependrà de la demanda que hi hagi, com en el cas del polígon de Les Llosses. Un polígon s’executa quan hi ha una demanda o una manca de sòl alternatiu. El planejament és més restrictiu, estem més conscienciats amb el medi ambient i la natura. Un polígon supramunicipal no és descartable. En la meva faceta de tècnic crec que els polígons no han de ser foscos, bruts i lletjos. Hi ha capitals d’Europa amb polígons que són filigranes, integrats al medi ambient i dignes d’admirar. Podríem anar per aquest camí.
Els que s’han fet fins ara no s’adapten gaire a aquesta excel·lència, no?
No. Però les coses canvien, i les maneres de fer i de pensar evolucionen. No cal descartar-ho. La pregunta no és polígon sí o polígon no. Hi ha factors que poden fer decantar la balança, que la condicionen.
En el segon aniversari dels atemptats del 17-A, ens hem tornat a plantejar les responsabilitats del que va passar. La gestió que s’ha fet des de les institucions ha estat la que calia?
Sempre es pot fer més. Però la gestió que es va fer és excel·lent, davant uns fets que no responen a cap tendència ni lògica, tan desafortunats i que hem hagut d’aguantar a Ripoll.
Creu que algú més podia conèixer el que estava a punt de passar en aquell moment?
Ja s’ha vist a la premsa l’actuació que han tingut el govern i el CNI. Hi ha hagut mala praxi des de l’Estat. Si haguessin treballat amb professionalitat, s’hauria pogut evitar.
I en l’entorn d’aquests nois, algú podia saber-ho?
Dubto que hi hagués algú que ho sabés. No ens ha arribat mai aquesta informació.
