Els ocellaires volen que el govern aprovi amb celeritat el reglament per desplegar la Llei catalana de protecció dels animals per tal de poder reiniciar les captures en viu aquesta tardor. A Osona i el Ripollès, on la pràctica està molt arrelada, la reivindicació és un clam.
El president de l’Agrupació de Societats de Caçadors del Pirineu i la Catalunya Central, Manel Raurich, en declaracions a l’agència de notícies ACN, explica que donen per perdut el primer període en què es podria començar a capturar, que s’hauria d’haver iniciat aquest agost, però volen fer pressió perquè a partir de l’octubre ja puguin gaudir d’aquesta tradició.
La nova llei posarà sobre la taula els mètodes de captura permesos, la quantitat de cadernera, passerell, pinçà o verdum que es pot capturar –són fringíl·lids passeriformes– i regularà sobre la cria en captivitat. Raurich considera que la posada en marxa del nou reglament portarà temps i ells volen començar la captura aquesta mateixa tardor “i no perdre la temporada un any més”.
L’administració ha donat veu als diferents agents implicats que han volgut i s’han avingut a col·laborar en el procés de redacció del text i s’inclouran, a més, els resultats de diversos estudis realitzats sobre el terreny. És el cas del mètode de caça amb vesc que un estudi decidirà sobre si aquesta pràctica respon a un mètode selectiu o no i, per tant, pot ser utilitzat pels caçadors. Raurich veu “bé” que es reguli la pràctica però reclama que es faci “ben fet”.
És partidari que l’administració elabori uns estudis que determinin quina quantitat d’aus es podran caçar, de quina manera i que s’elabori un cens. “Nosaltres no volem caçar grans quantitats d’ocells, sinó allò que estableixin aquests estudis”, ha afegit. “No volem que s’acabin, perquè si s’acaben, posarem punt i final a la nostra tradició”, ha reblat.
Raurich també explica que molt probablement el nou reglament inclourà la cria en captivitat com una de les pràctiques acceptades. Els ocellaires, però, discrepen d’aquesta via de reproducció. Segons diu, “amb la cria en captivitat ens podríem trobar amb races estranyes que podrien crear un nou perill per l’entorn. Ens sembla que seria un fracàs”.
La pràctica del vesc
Una de les guerres dels ocellaires d’Osona i el Ripollès no només és que els deixin caçar, sinó que els deixin fer-ho amb vesc. Aquest producte és una substància enganxosa amb la qual s’unten les creueres (branquillons que es col·loquen en un plançó) perquè els ocells atrets per un reclam viu hi quedin enganxats.
L’administració considera que l’actual marc legislatiu català (llei de protecció dels animals), espanyol (llei de la biodiversitat) i europeu (directiva aus) fa inviable aquesta pràctica. La discussió durant mesos s’ha centrar en si el vesc és un tipus de captura selectiu o no. Els ocellaires defensen que sí.
Després de la captura, les femelles s’alliberen totes i, entre els mascles, se seleccionen els millors per anar als concursos de cant. Les societats ocellaires que hi ha a Osona i el Ripollès, algunes amb més de 150 anys d’història, tenen centenars de socis.
{{ comment.text }}