Fa anys en una reunió interna de l’equip de govern del Consell Comarcal d’Osona prèvia a la celebració d’un ple hi havia consellers inquiets pel que pogués dir l’oposició en la discussió d’un punt polèmic. La inquietud la va tancar un conseller amb molts anys de mili a la institució amb una pregunta definitiva: “Qui té majoria?”. Un bany de realitat. Al final, es compten els vots. I disposar d’una majoria, ja sigui d’una sola força, de més d’una construïda a través de pactes o d’acords puntuals entre partits, és l’única manera que els punts prosperin.
L’episodi, encara que sembli extemporani, ve al cas en un moment en què es compleix un any de la constitució dels ajuntament sorgits de les municipals del 26-M. L’escrutini de les urnes va deixar 13 ajuntaments (12 d’Osona i 1 del Ripollès) sense majoria absoluta. Aleshores, cada consistori va arbitrar solucions per avançar. A Manlleu, Prats, Centelles, Gurb, Sant Hipòlit, Sant Quirze, Tona, Balenyà i Roda va haver-hi pactes i a Ripoll, Montesquiu, Viladrau i Torelló, governs en minoria. En aquest any hi ha hagut canvi de color a les alcaldies de Viladrau, via moció de censura, i Montesquiu, per la dimissió en bloc del govern. A Roda, una crisi de govern ha deixat en minoria IPR i JxCat.
L’alcalde, Albert Serra, d’IPR, n’ha expulsat el cap de llista de JxCat, Joan Moreno. Una segona regidora dels tres que té el grup, Marina Quintana, n’ha marxat. Albert Aguilar, número 2 de JxCat, es manté al govern. El partit li fa confiança i, per tant, hauria de ser ell qui assumís l’alcaldia l’últim any de mandat com estipula l’acord rubricat després de les eleccions per IPR i JxCat. Però serà possible que es produeixi aquest relleu a l’alcaldia? No sembla fàcil.
L’elecció de l’alcalde correspon al ple i el govern, ara, ja no té majoria per fer i desfer. Per tirar endavant qualsevol acord haurà de buscar oxigen en una oposició que té la paella pel mànec i on conviuen el grup d’ERC, amb cinc regidors com IPR, i els dos ex-JxCat. Total, set regidors a l’oposició; al govern, sis: la suma dels cinc d’IPR i el que s’hi manté de JxCat. Aquest és l’embardissat nou tauler de joc de Roda.
Que a Roda hi hagi un govern en minoria tampoc és novetat. Entre 2011 i 2015 ja va ser-hi. ERC, aleshores, va governar en solitari. Això sí, va haver de buscar suports a l’oposició i no sempre se’n va sortir. Un episodi sonat d’aleshores va ser l’intent d’ERC de fer un tracte amb l’Ajuntament de Manlleu, també d’ERC, perquè la Policia Local patrullés a Roda en un moment en què el de la seguretat ciutadana ocupava un destacat lloc a l’agenda política local. Van dur l’acord al ple, però l’oposició, IPR i CiU, els el va tombar. I no es va dur a terme. Un exemple pràctic del que en teoria sembla un oxímoron: governar des de l’oposició. És possible.
Cada cas de govern en minoria és diferent, però en aquest mandat a Osona n’hi ha hagut dos, els de Viladrau i Montesquiu, que han hagut de claudicar davant l’oposició. El punt final del govern d’ERC de Margarida Feliu, a Viladrau, va arribar via moció de censura, mentre que el de Sònia Muñoz, a Montesquiu, també d’ERC, va tirar la tovallola tip del bloqueig. Noemi Bastias, dels Independents, va ser investida alcaldessa a Viladrau amb el vot de JxCat, mentre que Jaume Romeu, de JxCat, ho va ser a Montesquiu amb el vot d’un grup d’independents associats a la CUP. Les circumstàncies són diferents a cada municipi, però la foto del desenllaç és la mateixa: construcció d’una majoria alternativa sorgida de l’oposició.
Això vol dir que a Roda hagi d’acabar així? No necessàriament. Però hi ha una veritat absoluta: per aprovar acords calen els vots necessaris. El govern d’IPR i JxCat haurà de seduir ERC o els dos exregidors de JxCat –ara mateix sembla difícil perquè un ha estat expulsat del govern i l’altra n’ha marxat– per tirar endavant. Al ple de la setmana passada ja hi va haver punts que el govern no va poder aprovar. Avís a navegants.
La capacitat per validar els acords serà la prova del cotó dels propers mesos a Roda. Amb un teló de fons, la relació entre ERC i JxCat a Osona. Aquestes dues forces mantenen una guerra soterrada a la comarca. Els pactes postmunicipals en són un exemple. JxCat va ser la força més votada a Gurb amb Joan Roca de candidat; Sant Quirze, amb Maria Teresa Espadaler, i Tona, amb Josep Salom, però va perdre les tres alcaldies en favor d’ERC o amb la col·laboració necessària d’ERC. A Gurb, l’alcalde és Josep Casassas, d’ERC, amb un pacte amb els independents; a Sant Quirze, David Solà, de Som Poble, llista associada a la CUP, es parteix l’alcaldia –dos anys i dos anys– amb Joan Mendo, d’ERC, que l’assumirà el 2021, mentre que a Tona l’alcalde és Amadeu Lleopart, dels independents, en pacte amb ERC. Aquesta pel·lícula es pot resumir en un parell de fotogrames: ERC va carregar a JxCat la factura de les alcaldies de Gurb, Sant Quirze i Tona, places que JxCat va perdre arran dels pactes, i posteriorment JxCat l’ha cobrada a ERC a Viladrau i Montesquiu, dues alcaldies ostentades pels republicans que han canviat de mans amb la participació de JxCat.
Als líders dels partits, quan se’ls pregunta per aquesta casualitat, sempre tiren pilotes fora. Diuen que cada agrupació local té autonomia, que els pactes són municipals i que no els rubriquen les sigles, sinó les persones. Això és veritat, però també ho és que existeix un context. I l’actual és de distanciament entre ERC i JxCat, forces que es miren de reüll arreu. El pacte de la Diputació de Barcelona, entre PSC i JxCat, o el del Consell del Ripollès, on governen JxCat, PSC i MES, així ho testimonien. Per contra, a la demarcació de Lleida recentment s’han registrat tres mocions de censura d’ERC contra JxCat a Ponts, Maldà i Cervera. I a l’horitzó, les eleccions al Parlament. Osona no és cap oasi. En anteriors mandats, quan a l’entorn del referèndum del 21-D es va bastir JxSí, hi havia major sintonia. Ara, no. Manlleu o el Consell d’Osona, on sí que governen plegats –a l’ens comarcal també amb els independents–, no són la regla general. Cal veure com es mouran les peces al tauler de Roda. Després de les eleccions, JxCat havia d’escollir entre IPR i ERC –també s’havia explorat la gran coalició entre ells– i va optar per apuntalar el govern d’IPR, el candidat del qual i actual alcalde, Albert Serra, els postconvergents havien festejat com a cap de llista abans d’optar per Joan Moreno. Ara, amb Moreno a l’oposició, acompanyat d’una segona regidora de JxCat, l’escenari és nou. JxCat, amb Albert Aguilar com a únic regidor reconegut, continua al govern d’IPR, però a l’oposició hi ha més vots. La resposta de si el govern tindrà cintura per tirar endavant o quedarà bloquejat la donarà el temps. Al final, les paraules se les emporta el vent i el que avui és blanc demà pot ser negre però l’única veritat és que, per aprovar els punts, fan falta els vots. I, com deia fa anys aquell conseller comarcal amb l’experiència de molts mandats a l’esquena, la pregunta definitiva és: “Qui té majoria?”. És la política.
