La santperenca Margarida Plana va donar de baixa el seu antic vehicle, un Opel Astra, el 26 d’octubre de 2019. Dos anys després, però, amb el cotxe havent canviat de nom unes quantes vegades i finalment havent sigut retirat de la circulació, l’Agència Tributària de Catalunya li reclama uns 25 euros en concepte del nou impost sobre les emissions de diòxid de carboni (Co2) aplicable als vehicles. “No és un problema econòmic”, remarca Plana, sinó la queixa rau en el fet que li reclamen que pagui “per una contaminació que jo no he generat”.
Casos com el seu o com el d’un altre afectat a qui li reclamen 48 euros per un vehicle donat de baixa el 1997, i fins i tot requeriments per vehicles que fa temps que s’han convertit en material de ferralla, s’han fet visibles a les xarxes socials. N’hi ha de més greus: cartes reclamant el pagament de l’impost sobre emissions de Co2 a persones que fa anys que ni condueixen ni tenen en propietat cap vehicle, o fins i tot en nom de persones ja traspassades. La situació, convertida en anècdota, podria fer fins i tot gràcia si no fos perquè l’arribada d’aquesta carta certificada a casa obre la porta a un “veritable calvari”, tal com ho descriu Plana.
Amb el requeriment a la mà i la indignació creixent, Plana va fer un primer pas per demanar explicacions a l’Agència Tributària de Catalunya, “i va ser impossible contactar-hi”. Tot seguit va buscar respostes al telèfon d’informació de la Generalitat 012, “i després de rebre un tracte molt dolent” només li van saber dir que presentés un recurs. Per fer-ho, però, “havia de demanar un informe a Trànsit demostrant que ja no tenia el cotxe”. El tràmit el va poder fer amb el suport del 060 –el telèfon d’atenció de la Direcció General de Trànsit– i pagant 8,95 euros. L’odissea no acabava aquí, ja que per presentar el recurs l’oficina del síndic de greuges –amb qui també va contactar– li va comentar que l’única manera de fer evident l’errada “és pagar l’impost per evitar embargaments” i després sol·licitar el retorn dels euros “presentant un recurs”. Divendres, Plana encara no havia fet el pagament, “però no hi veig cap altra solució”. Des de la Generalitat s’apunta a la cessió per part de la DGT d’un padró molt antiquat, però des de Trànsit “no s’explicaven d’on pot haver sortit”, detalla Plana, que no s’imagina el maldecap que pot suposar l’errada a una persona que no tingui “coneixements o accés a internet”.
