Votarem el 14 de febrer?
No voldria especular sobre aquesta qüestió, però sí que vull dir que no s’haurien de fer eleccions en aquesta data. Tots els indicadors van recomanar en el seu moment ajornar-les i aquest era el consens a què havien arribat la majoria de partits. Molt em temo que pels interessos electoralistes d’alguns estem aquí jugant a un joc que posa en perill la salut de molta gent.
S’ha de trencar el confinament municipal per anar a mítings electorals?
És important no simplificar els debats, posar el focus a l’arrel de la qüestió i no utilitzar-ho com a arma llancívola. En primer lloc perquè la majoria de partits, almenys així ho ha fet el meu, ERC, ha recomanat a la gent que vulgui assistir a mítings que ho faci sempre als de la seva localitat. Avui [dimecres] veia una piulada del PSC criticant el govern per permetre els desplaçaments per anar a actes polítics. Això és fals. El decret d’estat d’alarma no deroga el dret a la participació política i no és competència de la Generalitat fer-ho. Trobo cínic i molt indigne que el PSC, que es fan les eleccions ara per voluntat seva, obri aquest debat.
Creu que s’ha gestionat bé la pandèmia des del govern català?
Aquí i a Europa en general s’ha gestionat com s’ha pogut. És una situació que ha agafat a tothom per sorpresa i consta que la voluntat de tothom ha estat fer-ho de la millor manera possible.
Hi ha hagut dures crítiques, algunes fins i tot de dins mateix del govern, a la gestió de dues conselleries d’ERC: la de Salut i la d’Afers Socials i Família.
A mi m’hauria agradat un govern cohesionat que no s’ataqués mútuament en moments en què això no corresponia. S’ha fet tot el que es podia i més, en aquestes conselleries i també en la d’Educació. Jo que soc professor haig de dir que s’ha fet bona feina.
Llegia una piulada seva aquesta setmana poc habitual en moments de crispació com l’actual, demanava el vot per ERC, però entenia molt bé que la gent votés qualsevol força sobiranista.
Per defecte professional o per condició humana soc poc donat al dogmatisme i molt defensor de la democràcia. Entenc que la gent tingui idees diferents. A mi el que em preocupa d’aquestes eleccions és que la gent participi, s’informi i raoni. Evidentment demano el vot pel meu partit, però a partir d’aquí que cadascú voti el que vulgui perquè al final ens haurem de posar d’acord. Les majories absolutes no són mai bones i el nostre país és molt divers i plural. És bo que sigui així.
“La resposta honesta és que no estic satisfet amb els resultats de les eleccions”
On sí que hi ha majoria absoluta és a l’Ajuntament de Vic. Com a president local d’ERC quina valoració fa dels resultats de 2019?
La resposta honesta i immediata ha de ser que no n’estic satisfet. Crèiem en el nostre projecte i que el treball fet ens podria portar a governar. En aquesta ciutat fa molts anys que viu un govern dels mateixos i crec que necessita un canvi per salut democràtica. Dit això, però, ERC va mantenir el nombre de regidors i va augmentar en vots. Això ens fa pensar en el futur amb esperança i seguirem treballant per convèncer a tota la gent que no ens va votar perquè ho facin.
Fa pocs dies, el coordinador d’En Comú Podem a Osona, Arnau Martí, deia que per aconseguir un canvi de color polític a l’Ajuntament de Vic les esquerres haurien de presentar un projecte més transversal.
La ciutadania ha de sentir-se ben representada i per això ha de tenir diverses opcions a qui votar. D’entrada, que cada formació defensi el projecte que defensa, el treballi, l’expliqui i es guanyi el vot de la ciutadania. L’endemà de les eleccions és quan s’ha de parlar d’acords. Em sembla d’una mentalitat derrotista construir un projecte per anar en contra de… Prefereixo defensar un projecte propi i en positiu de construcció de ciutat.
“Per salut democràtica crec que hi hauria d’haver un canvi a l’Ajuntament”
Va sorprendre que ERC votés a favor de les ordenances i el pressupost de 2021 tenint en compte que el govern en majoria absoluta no necessita els seus vots.
Vam votar-hi a favor perquè ens van acceptar propostes com la de millorar l’accés a la plaça d’Osona i la Serra-de-sanferm pel carrer Botànic Micó. És una demanda de fa 40 anys perquè els accessos actuals al barri són indignes i perillosos. També ens van acceptar instal·lar plaques solars a edificis municipals o un projector digital de cinema per a l’Espai ETC. Hem de tenir en compte, a més, el context de pandèmia en què ens trobem, en una situació tan difícil, nosaltres ens vam oferir tant al govern com a l’oposició per arremangar-nos i treballar conjuntament.
Les relacions amb el govern han canviat aquest mandat respecte a l’anterior. Ha canviat l’actitud d’ells o la seva?
Se’m fa difícil parlar de les relacions del passat. El que sí que sé és que des que hem començat el mandat, tots els regidors d’ERC, la Maria, en Josep Lluís, la Viqui, la Sandra i jo mateix, com tota l’executiva i la militància hem estat d’acord amb aquesta nostra forma de fer oposició, que és la de fer crítica constructiva, però frontal amb allò que no hi estem d’acord. Ho hem demostrat amb la plaça de la Noguera o l’aparcament al parc Maria Àngels Anglada. Però també de cooperació amb aquelles coses que serveixin per millorar la vida de la gent de la ciutat, que és pel que treballem. Ho fem amb el govern i també l’oposició. Amb Capgirem vam tirar endavant el projecte per erradicar la bretxa digital, per assegurar que tots els joves de la ciutat tenen accés a l’educació en un moment de pandèmia.
“Advertim des de fa temps que es governa només per a una part de la ciutat”
Han estat crítics amb la venda del Seminari Vell i que es faci un aparcament al parc Maria Àngels Anglada. Però potser sense l’aparcament, el Seminari Vell no s’hauria venut i seguiria buit.
ERC no està en contra de donar un ús al Seminari Vell, al contrari. No estem d’acord amb arguments que se’ns han donat per justificar l’aparcament soterrat com que beneficiaria els veïns. Això no és cert. A més va en contra del discurs del govern perquè generarà un trànsit no desitjat a la zona del centre històric. El primer cop que va passar pel ple el projecte de fer-hi un aparcament, amb prou feines se’ns va explicar res i les nostres queixes no van rebre resposta. A posteriori ens vam assabentar que hi havia una empresa de Vic que comprava el Seminari Vell. Tot fa pensar que l’aparcament era clau per tirar endavant l’operació. Això ens sembla que és d’una falta de transparència preocupant.
Si s’hagués explicat bé, que gràcies a aquest aparcament es vendria un equipament municipal al centre de la ciutat que fa anys que està buit, hauria estat diferent?
Si s’hagués fet així celebraríem que es fessin les coses com s’han de fer, que és el que critiquem. S’hauria d’haver fet així d’entrada i que després fos la ciutadania i els altres partits polítics que diguessin si els hi sembla bé o no. No ens agrada que s’hagi fet amb aquesta opacitat. Fins i tot en un ple se’ns va convidar a callar. És poc agradable que passi això.
“No ens agrada l’opacitat amb què s’ha fet el procés de venda del Seminari Vell”
En campanya electoral, ERC va alertar que hi ha una elevada segregació escolar i que caldria revisar el model Vic.
No és que ho diguem nosaltres, ho diu un informe de la Fundació Bofill. No és alarmisme ni ganes de cridar el mal temps. Volem dir que tenim un repte al davant i que l’hem d’afrontar i no fer veure que no hi és i que no passa res. Hem defensat sempre, a Vic, al Parlament i a tot arreu, que en temes d’educació calen consensos molt amplis. Ens hi juguem la cohesió social, l’accés als drets i per això proposem crear un consell municipal amb tècnics de l’Ajuntament, la Generalitat, representants de les escoles i dels partits polítics. No en volem fer demagògia ni fer-ne una arma contra ningú. Al contrari, és un repte que existeix i que em preocupa especialment perquè amb l’educació ens ho juguem tot, el Vic de demà i el d’aquí a 20 anys.
Vostè creu que ara es podria fer el que es va fer fa 20 anys, repartir tots els alumnes amb necessitats educatives especials de forma totalment equitativa entre totes les escoles de la ciutat, públiques i concertades?
Per la necessitat que li deia abans de treballar amb consens, a mi se’m fa molt difícil fer una afirmació tan categòrica com aquesta. Hi ha moltes iniciatives que es poden prendre. Per exemple, l’accés a les extraescolars és un tema que els experts indiquen que és motiu de segregació i diferenciació social. És una iniciativa que es pot dur a terme amb relativa facilitat i que no s’està fent. La qüestió que proposa és una mesura de gran importància que implicaria a tota la comunitat educativa i s’ha de parlar i discutir bé.
En el perfil biogràfic a la web d’ERC recorda que anava al Cau del Remei. Ha canviat el barri del Remei.
És un barri que estimo molt perquè és el barri que m’ha vist créixer i m’ha fet el que soc en bona part. Ha estat sempre un barri molt divers, treballador, humil… i en els últims anys ha experimentat un procés que preocupa a molta gent del barri i la ciutat. Fa molt temps que des d’ERC s’adverteix que sembla que a Vic es governi només per a una part de la ciutat, i ens referim a la part que queda al nord del riu. És evident que el Remei necessita actuacions, les necessita de forma immediata, però sobretot requereix un pensament estratègic de tota la ciutat.
Fa uns mesos van presentar una moció que no va prosperar per crear una moneda pròpia de la ciutat.
Sí, hi ha idees que costen d’explicar, però ja existeix a ciutats de Suïssa, Canadà, Anglaterra o a Catalunya…
Però de què serviria?
La idea fonamental és el que en diuen l’efecte multiplicador local. Contribueix que els diners de la ciutat es quedin a la ciutat. Cada cop que consumim en una gran cadena, els diners marxen. Si consumim a botigues d’aquí els diners estan en circulació durant més temps a la nostra ciutat. Una moneda local fidelitza els clients, s’estimula el consum local, però a més genera un sentiment de confiança, de comunitat, pot servir per potenciar projectes socials… Els beneficis de tenir una moneda pròpia a Vic podrien ser múltiples.
Què hi fa un filòsof en política?
La pregunta hauria de ser com és que no hi ha més filòsofs en política. Ho entenc com un acte de deure ciutadà, tothom en algun moment o altre s’hauria de comprometre en política municipal perquè tots tenim uns beneficis socials que provenen del fet de viure en societat. Per això hauria de ser pràcticament un deure implicar-s’hi. I la filosofia ha estat sempre vinculada amb la política. El primer filòsof destacat i conegut del món grec, Plató, va dedicar pràcticament tota la seva filosofia a la reflexió política. A mi sempre m’ha interessat molt. Fins fa un temps, des d’un punt de vista teòric i d’anàlisi de la premsa i des de fa un any i mig, des de la pràctica. Haig de dir que és una experiència molt enriquidora i exigent.
Suposo que abans de presentar-se per al càrrec de president d’ERC de Vic el van advertir del passat de lluites internes al partit?
Alguna cosa he sentit [riu].
En aquests moments les aigües estan tranquil·les?
Sí, sí, estem contents. Com sempre voldríem ser més, però hi ha bona relació entre el grup municipal, l’executiva, els militants… Esperem que continuï així. Per part meva sempre hi ha la mateixa voluntat de diàleg i concòrdia tant cap a fora com cap a dins del partit.
