L’entrevista, que EL 9 NOU va publicar el 5 de desembre passat, manté i agreuja l’actualitat que M. Antònia Vilar denunciava durant la seva estada a Torelló. Aquesta mateixa setmana ha confirmat, en un correu electrònic des del Txad, on ja ha arribat, que la resta de comunitat de religioses que es mantenia al Camerun també n’ha hagut de marxar per les amenaces directes de Boko Haram.
Aquests dies ha estat a Torelló, però tinc entès que no ho tenia pas previst.
Han estat unes vacances forçades. Al juny vaig haver de marxar del Camerun, on havia passat l’últim any i mig, pel perill que representaven les incursions de Boko Haram des de la frontera amb Nigèria, on hi ha una veritable tragèdia. Vaig anar a substituir una companya al Congo, i un cop allà va esclatar la crisi de l’Ebola. Havia d’entrar al Txad, però no ho pots fer si no ha passat un mes des del contacte amb el país on hi hagi hagut el cas. I he vingut a Torelló a passar la quarantena. Marxo aquest diumenge [dia 7].
I haurà pogut agrair l’ajut per a les Missioneres de Crist Jesús a través de la campanya solidària de Torelló amb Zamai.
Sí, n’estic molt agraïda. Són 7.300 euros que podrem destinar a una estació de bombeig per portar l’aigua fins a un dipòsit que permetrà distribuir a tot el centre. També podrem comprar una motocicleta per portar les vacunes i fer el seguiment per detectar casos de malnutrició infantil. I finalment, un grup electrogen que ens garantirà poder mantenir les vacunes en fred i tenir corrent al centre de salut. Allà, els talls de llum són molt freqüents.
És una zona urbana?
Zamai és una població rural, d’uns 7.000 habitants.
Quant temps porta, a l’Àfrica?
He estat 18 anys al Congo, 6 al Txad i ara portava un any i mig al Camerun. Fins que em van recomanar que en marxés. La nostra comunitat és al nord, molt a prop de la frontera amb Nigèria, on ha esclatat la tragèdia de Boko Haram, el moviment que pretén instaurar la sharia i l’Estat islàmic al Sahel [la franja que va des de Mauritània fins al Sudan i Somàlia].
Quin efecte concret hi ha tingut, en el seu cas?
Tant a Nigèria com al Camerun, el sud és més ric que el nord. No és que Boko Haram tingui presència al Camerun, però sí a Nigèria, on està cometent una barbàrie que no té nom. Al Camerun recluten joves sobretot com a contactes, a canvi d’uns pocs diners aprofitant la pobresa i la falta d’expectatives amb què viuen, cuidant quatre cabres o venent gasolina. Des de Nigèria, Boko Haram ha fet incursions a l’altra banda de la frontera, sobretot per segrestar occidentals i aconseguir diners per finançar les seves accions armades. Han segrestat famílies senceres però també religiosos. Un dia, dos desconeguts es van presentar al centre de salut on treballava demanant per mi, per la blanca. Jo era fora.
El problema continua?
I creix. És una tragèdia. Quan vaig deixar el Camerun, el juny passat, a un camp de refugiats que hi ha prop de la frontera hi tenien 3.500 nigerians. Fa pocs dies vaig poder parlar amb les companyes i em deien que ja en són 18.000. És un camp que està a uns 20 quilòmetres de la frontera amb Nigèria. El van traslladar més endins perquè, al principi, era a tocar i més d’una vegada hi havia hagut assalts i gent assassinada. Nosaltres estem a uns 70 quilòmetres de la frontera.
Qui finança Boko Haram?
És evident que només amb els recursos que pugui generar per si sol no faria el que fa. Té la connivència i el suport d’estats àrabs. Un capellà de Pamplona que viu a la mateixa zona, que està en contacte amb musulmans i que treballa en el diàleg interreligiós, ja va avisar fa temps que detectava que diversos imams havien marxat a formar-se a l’Aràbia Saudita i que n’havien tornat amb un missatge molt més integrista. Allà hi ha un caldo de cultiu molt important.
A Occident s’associa molt l’islam amb l’integrisme.
És un error molt gran. I ho puc dir en primera persona perquè a l’Àfrica he estat i estic en contacte amb musulmans que són bellíssimes persones, obertes i tolerants. Generalitzar realitats com la de Boko Haram, que són molt greus, és molt injust per a persones que practiquen l’islam i que no tenen res a veure amb aquest fenomen.
Abans parlava de les massacres que es continuen cometent a Nigèria. Aquí amb prou feines se’n parla.
El temps que he estat aquí he constatat aquest contrast i em rebenta, ixí ho he de dir. Cada cop que hem vist per televisió com es degolla un occidental, un acte execrable, n’hem estat parlant dies i dies i hem acabat coneixent tota la seva vida. Però ens passa per alt que, només a Nigèria, hi ha veritables massacres, i a diari. I llavors t’acabes preguntant què són i per a qui són els drets humans. Són els drets humans o són els drets dels blancs? Em rebel·la que es continuï donant tan poc valor a una vida humana de l’Àfrica.
Aquesta reflexió també s’ha fet respecte a l’Ebola.
I amb tota la raó. Va coincidir que quan vaig arribar aquí va esclatar el cas de la infermera que va donar positiu a Madrid. Tota la meva admiració per ella. Però s’ha generat una alarma mundial per un problema que “ve de l’Àfrica” i que globalment haurà provocat més de 5.000 morts, d’acord. Però oblidem que la malària, que aquí ja no alarma ningú perquè hi ha el medicament per tractar-la, a l’Àfrica provoca 1.800 morts diaris perquè allà no hi tenen accés, al tractament. Aquesta és la injustícia. I el món no sembla que en faci cap problema, d’això.
Quina és la situació al Congo, ara mateix, respecte a l’Ebola?
És la tercera vegada que hi ha aparegut la malaltia, i hi ha hagut 40 morts. Els casos es van donar a 1.500 quilòmetres d’on jo era en aquell moment, però els protocols per entrar al Txad, que és on he de tornar, estableixen que ha de passar un mes des del darrer contacte amb el país on hi va haver el problema. Per això he estat a Torelló. Normalment acostumo a venir cada tres anys. Abans eren cinc. I ara en feia dos, per aquesta raó.
Entre els diferents destins porta més de 25 anys treballant a l’Àfrica. La situació ha millorat, malgrat tot?
Ha millorat. Molt lentament, però ha millorat. Hi ha contribuït la cooperació internacional, tot i que en la relació entre estats sempre hi acabava havent contrapartides, perquè l’Àfrica té molt bons recursos naturals. La tasca de les ONG és directa, compromesa i efectiva. Però hi continua havent molta feina, i en salut especialment. Aquí no sabeu què és no disposar de Seguretat Social.
{{ comment.text }}