“En no ser una crisi de naturalesa econòmica, l’economia es pot posar en marxa ràpidament”

Pere Puntí (Manlleu, 1944), enginyer i pèrit industrial, va ser gestor de diverses empreses, tasca que li va valdre un bon nom en aquest àmbit, així com gerent de l’Aliança i de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona. També va impartir classes de Comerç Exterior a la Universitat de Vic, va ser regidor de l’Ajuntament de Vic (1987-1995) i president del Club Patí Vic (1985-1991). Crisi ve del grec krisis, que vol dir ‘judici o decisió’. Hi ha alguna decisió transcendent o més encertada per prendre amb aquesta nova crisi?La pitjor decisió és aquella que no es pren, que no deixa de ser una decisió. En el cas que ens ocupa i sense aprofitar el coneixement adquirit els darrers dies, probablement a la vista del que passava a Itàlia, amb qui compartim un sistema de fer i viure en àmbits semblants, no semblava gaire complicat esperar que el virus originat a la Xina i arribat amb aquesta rapidesa a Itàlia ens afectaria. El pensament lògic hauria d’haver desencadenat un seguit d’accions que haguessin minorat els resultats. Aquesta irrefrenable pulsió del govern de l’Estat a tenir el control de tot ha provocat entre d’altres un resultat gairebé profètic i que sens dubte ha posat en risc vides de les persones. No és possible resoldre centralment en una unitat d’acció la sanitat que ha estat descentralitzada els darrers trenta anys. Mirem el cas d’Alemanya, un país que funciona en xarxa, sempre serà molt més eficient que un de centralitzat i jerarquitzat no sols en sanitat sinó en múltiples facetes organitzatives de la societat. Vostè com a gestor empresarial n’ha viscut d’altres, de crisis, algunes d’estructurals, d’altres de conjunturals. Tenen coses en comú totes?Al llarg de la història hi ha hagut moltes crisis. Si ens referim a un període més curt en el temps, hem viscut diverses crisis amb origen similar: el SARS, l’Ebola i alguna altra amb un abast molt menor que l’actual Covid-19. Tots han provocat una crisi sanitària que una vegada aïllada ha resolt la crisi. El SARS es va circumscriure a la Xina i al sud-est asiàtic amb unes 8.000 persones afectades i unes 800 defuncions. L’Ebola va afectar unes 30.000 persones amb unes 12.000 defuncions en països de l’Àfrica Occidental, bàsicament Sierra Leone i les Guinees. Ambdues crisis no van perjudicar de manera notable països occidentals i no se’n va derivar per Occident cap conseqüència econòmica posterior atès l’abast molt localitzat. La Covid-19 és diferent atès el seu abast global i les derivades econòmiques globals, per tant, que portarà. Si bé l’origen no és un crac econòmic com va ser el de 2008 originat a Occident, les conseqüències, ignorades encara però intuïdes, poden ser molt transcendents. En resum, les crisis d’origen sanitari són comunes però les seves conseqüències, no. S’imaginava viure’n una, de crisi, derivada d’una crisi sanitària?No, de cap manera. Hi ha hagut una despreocupació global manifesta i fa la impressió que una vegada superada, si no és que continuï en estat latent a punt d’esclatar una altra vegada, la tendència és a continuar amb aquesta despreocupació. Francament, crida l’atenció la falta de detecció de l’abast de la crisi amb els elements que creiem tenir a disposició. Quina considera que ha estat la pitjor crisi de les últimes dècades?Depèn de quantes dècades parlem. La pitjor crisi sempre és una guerra cruenta global. El cas és que al món no ha deixat d’haver-hi guerres pràcticament mai a un lloc o un altre. Descartat aquest escenari, la crisi econòmica pitjor podria ser l’econòmica del 2008, les conseqüències de la qual són prou conegudes i no han estat resoltes en la seva totalitat després d’11 anys. La crisi de 2008 és autoinflingida, valgui l’expressió, i originada per una cobdícia desfermada. Un cop superada en bona part, almenys, no sembla que hi hagi hagut cap intent d’introduir canvis en el model econòmic global. Tornarem ara al 2008? Quin abast creu que pot tenir aquesta crisi del coronavirus?L’abast és desconegut. Amb tot, els indicis fan preveure que l’abast serà molt profund. No obstant això, la crisi de 2008 originada a Occident va ser un crisi d’origen financer. Hi va haver països com és el cas dels Estats Units que van reaccionar d’una manera i Europa, d’una altra. El primer va sortir-ne bé o molt bé i a Europa alguns en van sortir malament o molt malament. En tenim un viu record. Possiblement la solució haurà de venir de forma global, atès que global és el problema, i probablement amb una injecció considerable de liquiditat al sistema. Cal recordar que la crisi financera del 2008 va originar una restricció de crèdit imponent responsable del tancament de tantes i tantes empreses i en conseqüència un atur insuportable que a dia d’avui encara el sistema no ha pogut absorbir. Als Estats Units es tem que la situació pugui ser com la del Crac del 29 amb la posterior Gran Depressió. Estem parlant d’aquesta magnitud?El Crac del 29 ha estat subjecte a tota classe d’anàlisis i ha donat base a una literatura àmplia. Arran d’aquella situació aquella nació va renéixer amb el New Deal i d’aquell punt de partida fins a com es coneix avui. La diferència amb la crisi actual és l’experiència que s’ha acumulat dipositada en una munió d’institucions a tot el planeta i amb eines suficients per evitar aquelles conseqüències. En definitiva, no es tracta d’altra cosa que posar diners al sistema evitant els efectes perversos de les restriccions monetàries que es van viure a Europa amb la crisi del 2008. El govern espanyol es resistia a un confinament total perquè deia que l’economia ja estava prou alentida. Pensant en l’economia era millor evitar-lo?A hores d’ara, tot i que amb retard, el confinament ja és gairebé total. Probablement si s’hagués fet abans, la propagació del virus no hauria estat tan concentrada. És evident que si es para l’economia és més dificultós posar-la en marxa després. No obstant, és una qüestió de prioritats i davant un problema de salut global no hi hauria d’haver dubtes: la salut prima. En no ser una crisi de naturalesa econòmica, l’economia es pot posar en marxa molt ràpidament si s’evita una crisi de liquiditat posant diners a l’abast de la gent i de les empreses. Les injeccions de diners i la resta de mesures que s’han pres són encertades i suficients?Les mesures van en la bona direcció, una altra cosa és que siguin suficients i que es coordinin i formin part d’un programa estructurat. Exemple, les quotes de la Seguretat Social o impostos tenen tots ells un calendari precís per pagar-los. Que se sàpiga no hi ha cap mesura que ajorni els pagaments, tot i que se sap que molts petits empresaris i autònoms no hi podran fer front per força major. Aquestes mesures que prenen els estats, malgrat que en alguns casos siguin diferents, totes impliquen continuar augmentant el deute. Quin futur té això?El deute actual i, per tant, abans de la Covid-19 ja és astronòmic, gairebé impossible de pagar, i així continuarà fins que globalment s’hi busqui una solució. Afegir deute ara mateix farà el problema més gran, però si es deixa de fer el problema serà molt pitjor. Una altra vegada estem davant de prioritats. Amb l’experiència i coneixement acumulats fins avui hauria de ser compatible una cosa i l’altra. Moltes empreses estan optant pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). És la solució més adequada per a la majoria? Els ERTO, com indica el seu nom, són temporals i, per tant, com més ràpid es resolgui la crisi en l’àmbit sanitari més aviat es resoldrà la seva derivada econòmica. Els ERTO com a mínim tenen la virtut de mantenir el continu posant liquiditat en mans dels empleats afectats i ajudant que l’empresa continuï amb la seva funció. Una altra cosa és que l’administració reaccioni a temps i posi en marxa la liquiditat immediata. L’experiència en aquest sentit deixa poc marge a la confiança. Que la gent no treballi, però, vol dir que passaran mesos abans no es torni a gastar…És evident. La resposta és que es tinguin diners a l’abast per mantenir la maquinària del consum almenys en un nivell suficient, per dessota del que l’economia de mercat deixa de funcionar, almenys de manera eficient. Tremolen les bases del model econòmic amb cops com aquest?No hi ha ningú avui de manera científica capaç de dir si això serà així o no. Esperem que, pel que comentava abans, l’experiència i les institucions hi siguin perquè això no passi o perquè es transiti en un canvi cap a un nou model desconegut encara. Perquè això passés a la meva manera de veure, la crisi hauria de provocar en les persones en l’àmbit global un canvi d’hàbits, maneres de pensar, com si l’efecte de la pandèmia hagués fet arribar la societat al conegut tipping point, el punt de canvi. Fa temps que hi ha veus que afirmen que el model neoliberal està esgotat. Situacions com aquesta sembla que els donen la raó…El model neoliberal queda demostrat que ha portat molta desigualtat interna i globalment a pesar de les mesures correctores que s’intenten introduir. Un sistema mai es pot donar per esgotat si no n’hi ha un altre a l’espera que el primer pugui transitar cap al segon de manera controlada. La crisi actual no sabria dir si és deguda al sistema neoliberal en la seva totalitat, probablement pot haver-hi contribuït. Hi ha una realitat que hi pot aportar llum. És evident que el sector industrial ha perdut pes en l’economia per diversos factors, la tecnologia n’és un, però això no explica com hem abandonat el sector industrial de tal manera que resulta que assistim a un dramàtic espectacle de lluita per importar mascaretes, guants, hidrogel i guants per falta de capacitat industrial. Probablement, opino jo, seria una bona ocasió reconsiderar la política industrial que ha erosionat la base productiva a casa nostra. Veurem probablement un creixement de la base industrial a causa d’una menor deslocalització. Els economistes tenen por en situacions com aquesta? Es pot preveure tot?Vull pensar que no, que no tot es pot preveure. Si fos així, tot estaria predeterminat i ens convertiríem en una versió de robots. La vida seria molt monòtona, francament. Una altra cosa és que la humanitat sigui capaç de vèncer la fam i el patiment. Si amb aquest virus, que sembla que es va originar a Wuhan, els sistemes haguessin funcionat, amb la tecnologia i coneixement d’avui era possible probablement que l’epidèmia hagués quedat confinada en un petit espai i en poc temps. Això sí que es pot preveure si globalment s’inverteix coneixement i s’aplica de manera continuada i global. Hi ha qui defensa que res tornarà a ser com abans del coronavirus en molts aspectes. Serà així?Definitivament les crisis porten canvis, lents o ràpids, profunds o superficials, evidents o subliminals, però en porten i els canvis sempre porten oportunitats. No es desvela aquí si de les oportunitats que es presenten se’n deriva un major benestar. Cal estar, no obstant, en aquesta darrera tessitura.

“En no ser una crisi de naturalesa econòmica, l’economia es pot posar en marxa ràpidament”

Mor als 92 anys la psiquiatra i pediatra Joaquima Júdez, pionera en l’atenció a la salut mental

Incendi al molí de ca l’Espona de Sant Joan

El dia que Lamine Yamal va ser a Taradell

Més de 6 milions d’espanyols ja reben la seva nòmina a CaixaBank

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Els claustres de tres dels quatre instituts de Vic on es farà la prova pilot per incorporar-hi mossos rebutgen la mesura

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Denuncien un home per contaminar amb purins un torrent de Sant Pere de Torelló

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat

El capità Bori, l'heroi ripollès que va salvar vides durant la Segona Guerra Mundial