L’origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

Palamós és, de fa temps, un dels destins d’estiueig preferits per molts osonencs. Uns vincles que es van acabar de refermar i eixamplar amb l’obertura de l’Eix Transversal. Molt abans que això, quan arribar en cotxe al cor del Baix Empordà encara era “una epopeia”, un vigatà va traçar un viatge d’anada, a Palamós, que acabaria no tenint retorn. Josep M. Riba (Vic, 1947) hi veu alguna cosa de premonitori en el canvi de rumb que va donar la seva vida ara fa 60 anys. Un cop de timó que l’ha portat a comandar durant sis dècades, i un temps amb els seus dos germans, un dels locals d’oci nocturn més emblemàtics de Palamós: El Castellet. De ben jovenet, Riba tenia molt clar el seu futur: “Volia ser mecànic.” Va començar d’aprenent a Can Postius o a Cal Trempat, a Vic mateix. També des de ben petit va descobrir els encants de la Costa Brava. El seu pare, Joan Riba, era taxista i els caps de setmana s’hi escapaven sovint amb la família, “quan encara molta gent no tenia cotxe”. Per això, de seguida que va tenir moto també aprofitava els caps de setmana per recórrer poblacions com Lloret, Blanes o Tossa de Mar. Va ser a Blanes, precisament, on a mitjans dels anys 60 li van oferir una primera feina d’estiu en un pub, propietat d’un matrimoni anglès. S’estrenava dins el sector de la restauració. I li va encantar. Fins al punt que, quan els anglesos li van proposar de portar el local tot l’hivern, no va dubtar a trucar al taller mecànic de Vic on treballava per dir-los que es quedava a Blanes. Se li havia destapat un nou món. I de seguida es va permetre de somiar: obriria el seu propi bar musical. Fins i tot havia visualitzat com havia de ser: un local a l’estil de les caves de jazz angleses, en algun soterrani amb encant. La primera idea va ser buscar-lo per Lloret, enclau d’un dels primers booms de turisme internacional. Després de més d’una setmana amunt i avall no hi va haver manera de trobar res que el convencés. Per això, un bon dia de finals d’octubre de 1967 va agafar el cotxe i va enfilar costa amunt per Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro... Res. I va seguir pujant, instigat pel seu pare, que el va animar a no defallir. Just a l’altura de Sant Antoni de Calonge, ja de fosc, un cop de tramuntana el va fer desviar al voral, just a l’entrada de Palamós. “Va ser una premonició”, assegura. Va enfilar el passeig del Mar –“no corria ni Déu–, i va aparcar just davant d’un gran edifici d’aires senyorials, tancat i barrat, molt a prop del carrer Major. Va sortir del cotxe i se’l va quedar mirant. Una altra premonició? Un barber, que estava tancant el local del costat, li va donar el nom dels propietaris. L’endemà visitava l’espai. D’entrada va arrufar el nas: no era un soterrani, com s’havia imaginat, sinó que s’hi accedia enfilant una escala de pedra amb 14 graons. Un cop a dalt, però, li va canviar la cara. Parets de pedra, sostre de volta catalana... Tot allò era un desmanec, però tenia moltes possibilitats –més tard sabria que eren les drassanes particulars d’un antic palauet del Palamós medieval–. Ideal per iniciar un projecte il·lusionant. Tan il·lusionant que també hi va engrescar els seus dos germans grans, en Jordi –que anys més tard enfilaria un altre camí professional– i en Carles –amb qui van compartir el projecte fins al 2003, quan va morir. Per volts del Nadal de 1967, els tres germans Riba obrien les portes d’El Castellet. L’arrencada, a ple hivern, no va ser fàcil. Per atraure els primers comensals locals servien “botifarra de Vic” amb pa amb tomàquet, que coïen i torraven a la llar de foc que encara manté el local. Quan va arribar el bon temps van aflorar els primers turistes. D’aquí i d’arreu. I allò ja va ser un no parar. De fet, al cap d’un any i mig ja van poder ampliar amb un segon espai, al fons de la sala, habilitant un magatzem contigu que havia quedat buit. Durant els anys 70 i 80 El Castellet es consolidarà com un dels locals de referència de tot el Baix Empordà, també com a centre de música d’avantguarda –fins al punt de ser citat sovint a la Guia Underground de la mítica revista The Rolling Stone. El Castellet també ha viscut les seves etapes de crisi, “tres o quatre”, apunta Riba. La més severa, “sense cap dubte”, la motivada per la pandèmia de la covid. Mai, però, ha deixat d’atraure nova clientela, tant a dins del local com atrets per la privilegiada terrassa davant del mar. Per això actualment obren des de mig matí fins a les 3 de la matinada, “amb servei de dos torns”. A les portes de celebrar el 60è aniversari, Riva no s’atreveix a visualitzar el futur d’El Castellet. Sigui qui sigui qui li prengui el relleu –“tinc algun net que estudia restauració”–, li agradaria pensar que el local no perdrà l’encant i l’essència. “Això és com un museu”, deixa anar. Un museu que ja forma part de la microhistòria de Palamós, i que al darrere hi té petjada vigatana.

L’origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

Vallter, tancat un matí només per a ciclistes el juliol que ve

Biel Ràfols i Maria Gumà guanyen el Campionat de Catalunya d’Orientació a Montesquiu i Sant Quirze

Vic proclama els campions de la Copa Gironina de Regularitat

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap»

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses