“En un poble petit? Polítiques de sentit comú i gestionar bé els diners”

Espinelves està de moda? Si ho entenem com que tenim més demanda de gent que vol venir a viure al poble que oferta d’habitatge, diríem que sí. Fa quatre o cinc anys amb prou feines arribàvem a 200 habitants, avui en som 251. El mandat passat van posar la directa per aprovar el primer Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Havia de servir per rebaixar la falta d’habitatge. Què ha fallat? El continuem tenint encallat. Actualment la parcel·la mínima edificable és de 900 metres quadrats, molt gran, nosaltres voldríem recuperar la de 400. Hi ha tres o quatre persones que estan esperant que es resolgui això per començar a construir. Per què el POUM no ha arribat a bon port? Als pobles petits a vegades obres un calaix i t’hi trobes un paper que ningú sabia que existia. No ha estat el nostre cas, però sí que algú el tenia a casa i ens l’ha vingut a ensenyar. Hem de solucionar dos problemes, un sobre un carrer i un altre de lligat al camp de futbol, que està en cessió municipal amb la condició que uns altres terrenys fossin urbanitzables. Al POUM no ho havíem marcat correctament. Confiem que abans de l’estiu estigui resolt. Des de l’Ajuntament tenien previst comprar cinc pisos al carrer de les Escoles. Per què se’n van desdir? Implicava demanar un préstec, endeutar el poble, i les obres estaven per acabar. Ens van semblar massa diners. Al final hem optat per començar més a poc a poc. Ara tenim un pis, el del mestre, i ja només ens falta canviar les portes per posar-lo a lloguer social. Els altres quatre els ha comprat una immobiliària de Vic. Hi volem parlar perquè els lloguin a persones d’any sencer i no de caps de setmana. Sabem que hi ha moltíssima demanda. On posaran el límit? Fins quant volen créixer? La xifra ideal seria de 300 o 350 habitants. N’hi hauria prou per tenir escola i una botiga en condicions. L’efecte de l’Eix Transversal s’ha notat al cap de 25 anys? Potser sí que ara estem començant a recollir els fruits de l’Eix. Jo abans vivia a Barcelona, al barri d’Horta, i per anar al centre trigava molt més que d’Espinelves a Vic. Estem ben comunicats, tenim fibra òptica, una llar d’infants per a nens de fins a 5 anys... Cada cop oferim més serveis. L’escola bressol la van recuperar el setembre del 2018. El moment de la preinscripció el viuen amb l’ai al cor? No. Com a mínim aquest curs i el que ve els tenim garantits. Ara hi ha 11 infants i al setembre n’arribaran tres més. És hora de començar-se a plantejar la Primària? Per ganes i voluntat de l’Ajuntament ho faríem, però l’última paraula la tenen els pares. Hi ha famílies que van anar a escoles rurals i es pensen que les d’ara són igual de tancades que fa 20 o 30 anys. Això les tira enrere, però la realitat és que el model ha canviat moltíssim. Hi ha algun projecte de mandat que perilli per culpa de la pandèmia? El que ens corre més pressa és la circumval·lació, ja que en alguns llocs està molt malament. Un altre projecte que no vam poder portar a terme l’any passat va ser el canvi de la caldera de gasoil de la part de baix del pavelló a biomassa, però la teníem pagada i des del Consell Comarcal ens diuen que arribarà. És important, perquè escalfa des del dispensari fins a la sala polivalent o la de la gent de la tercera edat. Això de ser un municipi limítrof, que pertany a la comarca d’Osona i a la província de Girona, els ha fet anar de corcoll amb les restriccions? No. A la pràctica tot és més fàcil del que pot semblar amb els plans de desescalada? La gent ha anat fent la seva vida gairebé amb normalitat. Tenim molta més tirada cap a la banda de Vic que no la de Girona, tret puntualment de Sant Hilari. Els agradaria formar part de la província de Barcelona? És un tema divertit. Sentimentalment, no. Econòmicament, ara mateix hi firmaria. Les dues diputacions no són iguals… El pressupost de la de Girona, parlo de memòria, és de 140 milions d’euros i escaig, mentre que la de Barcelona supera els 1.000 milions. Ho subvenciona absolutament tot. Un exemple: la de Girona ens dona uns 4.000 euros quan contractem una persona amb risc d’exclusió social, però amb la de Barcelona en serien com a mínim 15.000, i amb un plus per habitant. Econòmicament ens aniria de perles. Aprofito la pregunta per fer una vella reivindicació del nacionalisme català: la província única. Potser és bo mantenir-les electoralment, però convindria una caixa comuna i repartir els diners de manera equitativa. Es nota que vostè ha estat home de banc. Sap fer anar la calculadora. He estat bancari, no banquer. Ho troba a faltar? Gens. A l’Ajuntament també està tranquil. Cinc regidors del mateix grup polític. Pot semblar que no, però en un poble petit hi ha moltíssima feina, has de fer de psicòleg, relacions públiques, home de pau... Mil i una tasques. El telèfon no para. I no troben a faltar una mica d’oposició? Això ho ha de dir la gent a les urnes, si volen que algú ens marqui de prop o no. A mi, particularment, sí que m’agradaria tenir oposició. És bo contraposar punts de vista i arribar a consensos. També s’ha de dir que als pobles petits els colors no pesen gaire. Fas polítiques de sentit comú, i les aplicaria de la mateixa manera ERC que la CUP o JxCat. Vostè es va estrenar a l’alcaldia el 2011, havent entrat sol amb la llista d’ERC. Com recorda aquell mandat? Amb afecte. No sabia res i em vaig trobar fent el pressupost. Llavors vivia entre Barcelona i Espinelves, pujava els dimecres i els divendres i m’hi passava tot el cap de setmana. Va ser un aprenentatge. Deia que sentimentalment prefereixen ser de la província de Girona, però curiosament vostè és d’origen barceloní… Sí, soc un desertor de Can Fanga. Vaig néixer a Barcelona, però el lloc on sempre m’he trobat a gust ha estat Espinelves. Eduard Díaz és la seva mà dreta a dins de l’Ajuntament? Sí, ho fem tot junts des del principi. És qui es cuida dels temes de medi natural, recollida d’escombraries... I això de tenir a l’equip Maria Dolors Rovira, exalcaldessa de CiU, com va? Molt bé, guanyem experiència. Hi ha picabaralla política? No, és el que comentava abans: en un poble petit, del que es tracta és de fer polítiques de sentit comú, gestionar bé els diners i treure subvencions d’on sigui. Què ens cal? Una depuradora? Siguis del partit que siguis lluitaràs per aconseguir-la. Una escola? El mateix. M’agrada que parli de la depuradora. És un altre tema etern que no hi ha manera de desencallar. L’ACA la tenia pressupostada l’any 2003, però va entrar en fallida. Ara saben que s’ha de fer, però no ens aclareixen quan ni qui la pagarà, si la Generalitat, ells, el Consell Comarcal… Seguim esperant. Des de l’Ajuntament diria que han fet tota la pressió que poden? Tot el que està a les nostres mans. No hi ha diners, no hi ha diners... És així de franca la resposta? Te l’emboliquen amb paper de colors, un llacet i bones paraules, però de diners no ens en donen. El 2020 la pandèmia els va obligar a cancel·lar la Fira de l’Avet. Va fer mal prendre aquesta decisió? Evidentment. Pels negocis del poble ha estat un daltabaix. Pensa que passem de 250 habitants a rebre entre 70.000 i 90.000 persones en nou dies. Econòmicament ens va molt bé, però els indicadors de la Covid-19 eren molt clars. No hi havia marge. I el mercat de productes de proximitat? Quan tot això s’acabi hi tornarem, però segurament amb un de temporada en comptes de mensual. En què es gasta Espinelves la major part del seu pressupost? En manteniment, posant pedaços. Tenim unes clavegueres i uns sistemes de distribució d’aigua que s’haurien de canviar de dalt a baix. El mandat que ve hi tornarà a ser Joan M. Claveria? És una cosa que em començo a plantejar. Aniré cap als 65 anys… El més segur és que em torni a presentar, però potser no com a alcalde.

“En un poble petit? Polítiques de sentit comú i gestionar bé els diners”

“Emboirats és la família que es tria”

Compaginar la carrera amb la feina

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles