Marta Domínguez no pot transitar pels carrers de Rupit sense que la parin a cada cantonada. No és cantant ni actriu, tampoc treballa a l’Ajuntament, però es nota que els veïns l’aprecien molt per la seva feina d’infermera rural. L’efecte, mutu, beu de 19 anys visitant al Collsacabra, i sobretot de la particularitat que Domínguez coneix a fons el pacient que té al davant, però també els seus fills, els pares, els germans… I el context concret d’on viu o el seu tarannà a l’hora de cuidar-se. “La principal característica de les infermeres rurals és aquest coneixement”, explica ella mateixa, “va bé saber la història de cadascú per entendre com viu la vida o com afrontarà una determinada malaltia”.
EL 9 NOU va tenir l’oportunitat d’acompanyar Domínguez divendres passat, durant una jornada laboral primer al consultori de Rupit i després en visites a cases de pagès. A Rosa Pedrosa, per exemple, li controla la diabetis: “Fa trenta anys que soc casada i ella abans ja es cuidava dels pares del meu marit. És una persona molt propera, com de la família”. Després tocava parada a Can Sià, on viuen en Jaume i la Dolors, de 93 i 89 anys, per fer seguiment del Sintrom i portar-los els pegats que fa servir ell quan li surten llagues a les cames.
L’empatia, diu Domínguez, “és clau en la cura de les persones”. I més en una feina que implica acompanyar-les al llarg de la vida: “Tinc la sort d’estar al costat de molts dels meus pacients fins a la mort. La relació amb ells és especial, però la que queda llavors amb les seves famílies, també”.
{{ comment.text }}