El Ripollès encadena sis hiverns de nevades molt per sota la mitjana

El desembre que acabem de deixar enrere hi ha hagut dies de manual per posar dades a la inversió tèrmica que caracteritza els anticiclons, tant com que a Osona hi va haver un dimecres que el termòmetre marcava 15,2 graus al santuari de Bellmunt a les 8 del matí i a les fondalades de la Plana de Vic s’hi registraven, per contra, entre -4,4 i -1,8 graus. Al Ripollès, el desembre i el gener també acostumen a ser d’anticicló, i hi ha inversió tèrmica, però el principal efecte de la calma i estabilitat meteorològica és que cal esperar fins al febrer per a les grans nevades. Aquest 2024 hi va haver, amb tot, sorpresa, ja que a mig desembre van caure més de 30 centímetres de neu seca que apuntalaven el terreny per com a mínim arrencar temporada amb bona base. A hores d’ara, i a excepció de dies concrets que ha calgut tancar per l’adversitat del torb, es pot esquiar a 5 de les 14 pistes de Vallter 2000 –6 d’11 si traslladem el focus a Vall de Núria–, percentatges millors que altres anys tot i que la tendència regressiva de la neu al Pirineu oriental també és molt clara. El gràfic de sota ajuda a fer-se’n una idea. D’acord amb els registres de Vall de Núria, des de la temporada 2017-2018, que va ser extraordinària –gairebé sis metres de neu natural–, l’estació ha encadenat sis anys de precipitacions clarament per sota la mitjana. És el que segons els meteoròlegs anirà venint. Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ho explica amb la vista posada en dues variables: la temperatura i l’aigua que cau del cel, sigui en forma de neu o amb gotes de pluja. En el primer cas, els increments del termòmetre a conseqüència de l’escalfament global i el canvi climàtic es noten més a l’estiu que a l’hivern, però sí que s’ha constatat que en aquesta darrera estació van disminuint al Pirineu els dies de glaçada i les onades de fred són menys freqüents i més breus. Quant a precipitació, es giren les tornes i el descens sí que és més notori a l’estiu que a l’hivern. Dels estudis del SMC, que treballa conjuntament amb institucions franceses, andorranes o de l’Aragó, se’n desprèn que a l’alta muntanya catalana actualment hi plou un 30% menys que 70 anys enrere. “Si combinem això amb una temperatura més elevada, tenim que la cota de neu va amunt i que quan neva ho fa amb menys intensitat i s’acumula menys gruix”, detalla Prohom. El perjudici és evident a efectes d’esquí, però també per la disminució de les reserves hídriques, ja que la neu és aigua que amb la desfeta acaba als rius i els pantans. El cap de l’àrea de Climatologia del SMC hi afegeix que en 60 anys els gruixos de neu s’han reduït una mitjana de 10 centímetres al Pirineu fruit d’aquesta conjunció de fenòmens citats i la intensificació d’anticiclons que comporten que les nevades arribin més tard i se’n vagin més d’hora. Un altre escenari que sembla clar de cara al futur és la irregularitat: “Algunes temporades ens trobarem molta neu, però no serà l’habitual. Quan fem la visió històrica es veurà un increment mitjà de la temperatura de tres o quatre graus, i una reducció de precipitacions de més o menys un 20% a finals del segle XXI”. El 2024 justament ha encarnat molt bé aquest dibuix de dents de serra, amb aigua abundant a partir del març i una bona nevada primerenca després de la Puríssima. La data que de fet es va convertint en habitual per a l’obertura de les estacions d’esquí. “Quan érem petits, ens regalaven els esquís per Nadal i començàvem a esquiar passat Reis”, destaca Xavier Perpinyà. És director tècnic de Turisme de Ferrocarrils de la Generalitat, l’empresa pública que gestiona tant Núria com Vallter 2000, però també veí de Ribes i una veu autoritzada quan diu, per tant, que el que abans eren 70 o 80 dies de temporada ara en són molts més. El motiu està molt clar: la producció de neu artificial. Els canvis tecnològics permeten que la que abans es generava entre el desembre, el gener, el febrer i el març ara es pugui fabricar en tan sols una setmana. Després aguanta bé l’hivern, és a dir que ara per ara no tenim a tocar un escenari en què no s’esquiï al Ripollès. “Les estacions hem de continuar apostant per aquesta activitat, perquè és un dels nostres motors principals, però ha de ser en el marc d’una cartera més extensa”, apunta Perpinyà. L’aposta de FGC ja va en aquesta direcció: “A Vall de Núria, del 2003 al 2018 obríem l’últim cap de setmana de novembre o per la Puríssima i l’activitat es mantenia fins que s’acabava la neu. La temporada 2018-2019 no vam escurçar dies pel canvi climàtic, sinó per un canvi de model”. Això es concreta en el fet que no hi ha aturada. O el que és el mateix: que l’estació roda els 365 dies de l’any amb activitats diverses, com ara els parcs lúdics, les rutes de senderisme o els passejos amb telecadira. Vallter 2000 camina en la mateixa direcció: pes de l’esquí, però amb novetats com una braseria que acaba d’obrir al punt més alt de l’estació (2.535 metres), espais de coworking o, entre altres, passejos guiats en màquines trepitjaneu que inclouen xocolata calenta. Perpinyà també coincideix amb Prohom que es noten molt les irregularitats en temperatures: “D’una corba de mínimes que fa trenta anys era sempre negativa a l’hivern, de cop i volta un dia estàs a menys sis i l’endemà, a quatre graus positius”. Tot plegat va esbossant tendències, però des del Servei Meteorològic de Catalunya admeten que els registres històrics són relativament recents (els d’Ulldeter, per exemple, del 2011) i falta amplitud de registres per tenir més perspectiva sobre què ha passat, on som ara mateix i com es concretarà el que ha de venir. Gairebé un quart de segle de la tragèdia al Balandrau Aquest dilluns, 30 de desembre, va fer 24 anys de la tragèdia del Balandrau, més de 12 hores de torb que van provocar la mort de nou persones. El meteoròleg terrassenc Jordi Cruz, que el 2018 va publicar un llibre resseguint el minut a minut del temporal, recordava en una piulada en memòria de les víctimes, el mateix dilluns, que es van acumular fins a sis metres de neu al torrent de Fontlletera i que el vent va arribar a ratxes de 140 quilòmetres per hora, a més a més de temperatures de 15 graus negatius. L’episodi és un exemple de com gairebé tots els accidents mortals al Pirineu Oriental es deuen a canvis sobtats de temps. El desembre de fa tres anys també va morir un veí de Camprodon molt experimentat a muntanya per un cas semblant. Els equips de rescat van tardar més d’un dia a localitzar-ho a la zona d’Ulldeter.

El Ripollès encadena sis hiverns de nevades molt per sota la mitjana

El Lluçanès s’alça contra el plantejament del PLATER

Debat al Congost pel futur d’un polígon de Centelles a tocar del riu

Caminada entre Vidrà i Torelló pels 25 anys del Vora Ges

Pla de gestió conjunt per “ordenar” els boscos de Sant Pau de Segúries i Camprodon

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Rescaten una serp pitó a Manlleu

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

Mites sobre la salut que encara molta gent creu