S’han plantejat revisar el confinament municipal dels caps de setmana, tal com demanen el Ripollès o el Lluçanès?
És difícil. Actualment els contagis estan estesos arreu de Catalunya, des de grans ciutats fins a pobles petits, i hem d’utilitzar totes les eines possibles per tallar les cadenes de transmissió. Restringir la mobilitat i la interacció social és una de bàsica. El pla d’obertura progressiva d’activitats preveu que al segon tram [com a molt d’hora, a partir del 7 de desembre] el confinament municipal passi a ser comarcal, de manera que ja hi haurà més moviment. Entenem les peticions de pobles petits, però un cop més demanen paciència a la ciutadania.
A Vic un es pot moure per una ciutat de 46.000 habitants amb comerços i serveis i a Sobremunt o Sant Sadurní d’Osormort, per exemple, no es pot sortir d’un poble de 80… Es creen greuges comparatius.
Si una persona necessita urgentment un servei que no existeix al seu municipi es pot desplaçar al més proper on l’hi puguin oferir. Amb això som tolerants, tot i que també demanem que s’actuï amb previsió entre dilluns i dijous. Obrir la mobilitat en general seria una altra cosa i ara per ara no ho considerem.
Dilluns passat es van començar a rebaixar les restriccions. Quina valoració fa d’aquests primers set dies?
Les dades epidemiològiques que tindrem a finals de setmana seran claus per respondre, perquè sabrem si han pujat els contagis. Sí que és cert que ara mateix el que veiem al carrer no ens acaba d’agradar. No som prou conscients que hem començat la desescalada amb un nivell alt de casos i molts pacients ingressats. Hem d’estar alerta.
Què és el que no els agrada?
Tots hem vist terrasses plenes de gent. Això ens fa patir. El sector de la restauració és un dels més afectats per la pandèmia i hem d’aconseguir que la seva reobertura sigui compatible amb una tendència a la baixa del nombre de contagis.
És l’àmbit que més els preocupa?
És un dels focus de tensió, sí, principalment perquè anem als bars i restaurants a beure i menjar. Això implica treure’s la mascareta i augmenta molt el risc de contagi. Cal tenir present que la principal via de transmissió del virus és la inhalació de petites gotes que una persona infectada allibera quan esternuda, tus o parla a curta distància.
Quines recomanacions subratllaria?
Treure’ns la mascareta només el temps indispensable i mantenir almenys dos metres entre comensals de taules diferents. També és important que aquesta distància estigui senyalitzada i sigui visible per a tothom. A les taules, si no es tracta de persones que viuen juntes, com a màxim n’hi poden seure quatre i han de guardar un metre de distància entre elles. A l’interior de bars i restaurants també és vital ventilar.
El comerç i la cultura els fan patir menys?
La major part dels comerços ja estaven oberts i les limitacions d’aforament s’estan complint bé. Els espectacles culturals es fan amb la gent asseguda, controls d’accés i ús permanent de la mascareta, és a dir que com a mínim a priori hi ha menys risc.
Des del govern insisteixen que el pla s’ha d’anomenar de flexibilització de les restriccions i no de desescalada. Per què és important aquest matís?
Estem flexibilitzant les mesures per retornar a la situació d’abans d’aquesta segona onada, però hem de ser conscients que comencem la progressió mentre el nombre de contagis encara és elevat, igual que el de pacients als hospitals. Per això és un procés que s’ha de fer a poc a poc i anant-lo adaptant, amb l’opció de tirar tant endavant com endarrere.
El vicepresident Aragonès va explicar que hi ha la possibilitat que no tots els territoris avancin a la mateixa velocitat. Quin marc es farà servir per valorar-ho?
S’estudiarà per regions sanitàries. Tot i això, a la Catalunya Central avui Osona té una taxa de contagi encara pròxima a 1 i a l’Anoia, per exemple, és molt més baixa. Si hi ha diferències dins d’una mateixa regió es podrà avançar per comarques.
Osona ha estat la que més els ha fet patir en aquesta segona onada?
La veritat és que ens ha preocupat. Des de Protecció Civil hem intentat portar a terme totes les activitats de sensibilització necessàries i hem col·laborat amb els cribratges massius per tallar les cadenes de transmissió.
Què ha passat aquí de diferent que a la resta de la Catalunya Central?
Nosaltres no som experts en les causes, és una pregunta que haurien de respondre Salut, vigilància epidemiològica… Sí que és cert que quan els contagis són tan elevats és difícil seguir la situació brot a brot i saber el detall de com i per què s’han produït.
Com serà aquest Nadal?
Ni com els altres ni com voldríem, això segur. Si els indicadors continuen baixant i avancem de fase cada 14 dies, les trobades familiars podran ser de 10 persones, però demanem que com a màxim es trobin dos domicilis diferents. Cal mantenir una bombolla estable durant tot el Nadal, perquè si a cada dinar o sopar canviem de companyia és fàcil que es multipliquin els contagis. Insisteixo, també, que les reunions seran de 10 persones només si hem avançat fins al tercer tram.
Preveuen canvis respecte al toc de queda nocturn?
És probable que els dies 24 i 31 de desembre hi hagi una flexibilització fins a la 1 de la matinada, però de moment no està aprovat. Els establiments tancarien mitja hora abans, a dos quarts.
Ser més permissius és una decisió que prenen a contracor?
És delicat. Entenem que si ens reunim per dinar també ho hem de poder fer per sopar, però novament apel·lo a la responsabilitat individual i col·lectiva.
Vic, Manlleu o Folgueroles són alguns dels municipis que ja han repensat les cavalcades de Reis, amb la idea de passar per més carrers i evitar que la gent surti de casa. És la fórmula correcta?
Tots els actes culturals poden ser factibles a l’aire lliure si es fan en espais perimetrats, amb control d’accés i registre previ, perquè d’altra manera és impossible controlar que no es produeixin aglomeracions. A peu de carrer és molt difícil que la gent no cedeixi i s’agrupi, i més quan ens movem per instints i no la raó. Les cavalcades són totalment desaconsellables.
Tenen coll avall que viurem una tercera onada?
L’OMS i vigilància epidemiològica ens alerten d’aquest risc. Tenim notícies de vacunes, però no a curt termini, i per tant hem d’actuar sent conscients que encara ens esperen uns mesos complicats. El més fàcil seria tancar-ho tot, però comportaria conseqüències molt nefastes. Per això s’ha dissenyat un pla que permet anar endavant i endarrere segons com evolucioni la situació.
Dedicar esforços al coronavirus implica que Protecció Civil ha deixat de fer altres feines? Quines?
La feina del dia a dia intentem anar-la portant igual, el que malauradament hem hagut de deixar de banda són els simulacres per estar preparats quan es produeixen determinades emergències.
Amb la pandèmia s’ha revaloritzat el voluntariat, però vostès fa anys que el propugnen…
Els nostres voluntaris hi són sempre, fins i tot aquests mesos que han estat d’una intensitat brutal. Tant ells com els professionals de Protecció Civil es mantenen al peu del canó. Apel·lo la ciutadania a respondre igual: ser pacients, no cansar-nos i actuar amb responsabilitat.
