“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

L’exalcalde de Prats de Lluçanès Isaac Peraire (ERC) va ser cessat ara fa un mes com a director de l’Agència de Residus de Catalunya i aquesta setmana va ser al programa Angle obert d’EL 9 TV. A l’hora d’acomiadar-se va dir que els tres anys que hi havia estat se li havien fet curts. Li va quedar molta feina per fer? Sí, perquè els dies passen molt ràpid però la feina és immensa i falten moltes coses. Estic honorat d’haver pogut servir el país des del govern de la Generalitat, però també hi ha un punt de dolor perquè hauria volgut tenir una mica més de temps per fer seguiment d’algunes polítiques o aplicar-ne i consolidar-ne d’altres. Quin balanç fa d’aquesta experiència, que és la de més alt rang que ha tingut? Personalment, he de fer un agraïment immens al president Aragonès per haver pogut formar part del seu equip, amb la consellera Jordà i el conseller Mascort. Tot és positiu per l’aprenentatge, el compartir, el conèixer… Políticament i des del punt de vista professional, també, i poso molt en valor la necessitat de les polítiques de gestió de residus d’aquest país, sobretot les de prevenció, i la idea que la institució pública no ho pot fer sola i cal la implicació de la ciutadania i l’empresa. La meva tasca ha estat molt petita al voltant d’aquests sectors i d’un equipàs tècnic, que fa que l’agència sigui una referència al país, a Europa i més enllà. Estic particularment satisfet de no haver mirat en cap cas cap a una altra banda i d’haver fet les coses amb transparència i participació. Hem visitat més de 270 empreses i instal·lacions i més de 260 ajuntaments. De quin projecte dels que han impulsat està més content? Del pacte per la moda circular i tot el que ha significat per al sector. Per exemple, hem fet desfilades de roba de segona mà a la 080 Fashion Week, posant al mateix nivell la roba de segona mà que la convencional. Un altre exemple és el clúster de residus de Catalunya, perquè és la primera vegada que es funda una eina d’aquest tipus per al sector empresarial. I després hem continuat impulsant una política de prevenció i de fer recollida selectiva porta a porta, en un moment en què el sistema experimenta avenços, hi ha models complementaris com el de contenidors intel·ligents i es va aplicant la taxa justa. A Catalunya es recicla bé? No es recicla prou i tenim potencial per fer-ho més. Hem treballat molt per posar eines i ajuts per innovar i per mantenir el cànon de residus per beneficiar a qui ho fa millor. Tenim molta experiència perquè hi ha pobles que fa 25 anys que fan recollida d’orgànica quan hi ha pobles de l’Estat on encara no es fa o municipis amb 20 anys de porta a porta. Aquí es va començar amb Tona i la Mancomunitat La Plana, que és una institució de referència. L’agència està al costat dels municipis que fan l’alta eficiència. Ho hem fet a Manlleu i ara cal aplicar-ho a Vic, Barcelona i la resta de ciutats grans. I a banda d’aquest, quins altres reptes de futur hi ha en matèria de residus? El govern va deixar la llei de residus aprovada i ara cal que ho faci el Parlament i cal l’actualització del pla d’infraestructures i el pla de gestió. Tenim el repte d’arribar al 2035 amb el 10% de residus municipals que vagin a l’abocador i estem al 30%. La manera de fer-ho és amb la reducció de la producció de residus i la millora de la recollida selectiva. Va demanar que el cessessin malgrat reconèixer bona sintonia amb la nova consellera, Sílvia Paneque. Va ser complicat fer el pas i deixar el projecte? Les motivacions van ser polítiques i personals de coherència i honestedat. L’Agència de Residus té certa autonomia però forma part d’un Departament i un govern i la direcció és política i molt estratègica, tot i que en les polítiques de residus s’ha generat un gran consens i com a director no he parat de parlar amb els representants polítics de tots els partits que han volgut, perquè diem que amb els residus ens hi juguem tant que no s’hi juga. Jo no em veia en un govern que no és el que em representa del tot. Costa sortir de la primera línia política? No, personalment no. He tingut molt clar des de sempre que la política institucional ha de ser passatgera, per tant sempre he tingut un peu a idees i projectes perquè la meva vida no depengués de la implicació a la política institucional, que repeteixo que és un honor. I ara, a què es dedica? Estic unes setmanes cuidant-me i ajudant el meu entorn més proper. Ajudant a casa meva, que tampoc ho he deixat de fer mai, faig de president de la Cooperativa Cuidem Lluçanès i ajudo en l’àmbit polític a Esquerra Republicana on se’m demana. Però a partir del gener m’incorporo a una empresa, en el món privat, perquè he rebut algunes ofertes, una de les quals em sembla molt interessant i començaré una nova etapa a la meva vida. No deixaré d’ajudar a casa, ni de presidir la Cooperativa, ni d’estar implicat políticament en la militància d’Esquerra Republicana, sobretot al meu poble i la meva comarca. Parlant de la comarca, vostè que va ser president del Consorci del Lluçanès, com ha vist la consulta d’Olost i els resultats que hi van sortir? Primer crec que cal reivindicar per què vam treballar tant per tenir la comarca oficialitzada, que és pel servei a les persones i el territori. És un conjunt que de forma conjunta se’n surt i se’n sortirà millor i n’hem vist exemples. En polítiques industrials, veiem que la Generalitat ha visitat empreses quan abans mai s’hi pensava, o amb la formació professional, la seguretat i el turisme. Tot això, deixant de banda els motius geogràfics, històrics o emocionals. S’ha fet molta feina i vam treballar molt, encara que alguns hi posaven bastons a les rodes, amb l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, un centre de serveis, un obrador comunitari de formatgeria col·lectiva o el Cuidem Lluçanès. Tant de bo el govern de l’Ajuntament d’Olost hagués dedicat els mateixos esforços a la Mancomunitat, que ha acabat aprovant-se, que a la consulta. Des de la distància es poden qüestionar coses, però el que és important és que el Lluçanès és una comarca oficial reconeguda i que la Generalitat va posar totes les eines perquè fos de 13 municipis. Jo crec que al final la història els hi tornarà a portar perquè confio plenament en el lideratge de les persones que hi ha ara. S’ha d’explicar molt i fer en positiu. És un tema de partits, de persones o perquè no ha estat possible un projecte de tots? Algú algun dia explicarà per què el Moianès i el Lluçanès no surten a la divisió comarcal del 1985 i 1987, per què no es creen les comarques malgrat seguir la llei, per què es fa la consulta i no s’apliquen els resultats... Hem d’estar per sobre dels personalismes i dels odis. Estic convençut que si sortim al carrer a Vic, Santa Eugènia de Berga o Taradell i preguntem pel Consell Comarcal la percepció que tindran és la mateixa. Jo he visitat gairebé tots els consells i n’hi ha que funcionen molt bé i d’altres que no i això depèn de les persones. Molta gent creu que és un tema entre vostè i Josep Maria Freixanet. Jo els diria que per part meva, no. És evident que políticament percebem de manera diferent la vocació de servei públic, en el meu cas més de conjunt del Lluçanès que no pas ell. Hem tingut discrepàncies importants en aquest tema. A títol personal, però, estem absolutament per sobre i jo vull que li vagi bé i estigui bé. El preocupa que el govern es replantegi la comarca? No he parlat amb ningú però per les declaracions que han fet, no. Hi ha una llei aprovada i la comarca existeix. La Generalitat ha d’estar al costat dels municipis perquè vagi bé com ja està anant.

“A Catalunya no es recicla prou bé i tenim potencial per fer-ho més”

“Els fiscals no volem una condemna sí o sí. Volem que es faci justícia”

“Junts hem d’anar a la nostra, sense ser xenòfobs ni racistes i buscant solucions”

“No hi ha cap pacte amb el govern de Vic, però sí molt bona relació”

“Al carrer Torras i Bages de Vic hi passen quatre cotxes per cada persona que hi camina”

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic