Un any després de les eleccions municipals i la confecció del govern de Junts i PSC a Manlleu, sembla que de mica en mica les aigües comencen a calmar-se pel que fa a la relació entre el govern i l’oposició. No només les formes van ser cordials i correctes dilluns en un ple on s’aprovava el pla de sanejament econòmic o la modificació de la taxa de l’aigua, amb un canvi dels trams per afavorir les famílies que menys consumeixen i incorporant una tarifació social. També els discursos, més propers a la conciliació que a la confrontació. “Això sí que és un gir inesperat”, admetia l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), després de sentir que ERC, el principal grup de l’oposició, votaria a favor de la modificació de les taxes de l’aigua i el clavegueram i la liquidació del cànon de l’aigua.
El debat aquest cop va ser serè i sense retrets. També en l’aprovació del pla de sanejament motivat pel tancament negatiu de l’exercici 2023. “Les causes d’un exercici negatiu són complexes i diverses”, deia l’exregidor d’Hisenda, el republicà Eduard Robles, en el moment de defensar l’“abstenció constructiva” del seu grup en el pla de sanejament, tot recordant que en els últims mesos “hem rebut retrets durs i excessius dient que ERC ha deixat la caixa buida. Tot és culpa d’ERC, ha estat l’excusa del primer any de mandat i és del tot desencertat”, va voler recordar en un ple on el to va ser un altre. Robles admetia que “l’abstenció contradiu la voluntat de ser col·laboradors”, després d’estendre la mà al govern. Va contextualitzar el tancament negatiu de 2023 en “situacions sobrevingudes que han afectat l’economia del municipi” i va dir que podien estar més o menys d’acord en les mesures proposades al pla. El que més discuteixen és que no s’hagin tingut en compte mesures que ja s’havien pres anteriorment al pla i que tenen efecte sobre l’economia d’aquest exercici.
La regidora de Règim Intern i Govern Obert, Núria Roura, li va respondre que “tant de bo que l’any que ve puguem aixecar el pla de sanejament”, ja que Robles va recordar que el seu grup havia hagut de fer front a dues situacions similars durant les dues dècades que ha estat a govern. Per la seva banda, l’alcalde va assegurar que “estem posant les bases del Manlleu del futur. Hem d’aprendre dels errors per no tornar-hi a caure”, tot responent els grups que li van recordar que durant el mandat passat Junts també va formar part del govern municipal.
Roura va contextualitzar el pla de sanejament amb un 2023 amb un romanent de tresoreria negatiu de 2,3 milions i un estalvi net també negatiu de 953.000 euros. L’endeutament sí que està dins uns paràmetres correctes, en el 47,57%, però la situació obliga a no demanar cap préstec i “fer-ho tot mitjançant subvenció”. El pla preveu mesures correctores, pel que fa als ingressos, incrementant un 5% la recaptació de l’IBI, durant el 2025, i un 3% el 2026. En la resta d’impostos no es preveuen mesures correctores però sí increments del 0,2% en l’impost de vehicles i l’IAE. D’aquesta manera la capacitat de serveis de l’Ajuntament se situa en els 11,47 milions, amb la previsió d’arribar als 14,8 milions el 2027.
Pel que fa a les despeses, preveuen reduir en un 2% la partida de personal durant el 2024, mantenir-la el 2025 i poder-la incrementar en un 3% en els dos exercicis següents. On es preveuen retallades més accentuades és en les despeses generals, amb un reducció del 15% el 2024, del 10% el 2025 i del 13,5% el 2026. I, finalment, les subvencions a entitats s’han reduït un 8% aquest 2024, però calculen poder incrementar la partida un 3% anual a partir de l’any vinent.
Roura va explicar que el pla s’ha compartit amb els grups de l’oposició. Els dos regidors d’Ara Gent de Manlleu no van ser tan comprensius i van votar-hi en contra, mentre que l’assemblea de la CUP va optar per fer “un vot dual”, i un regidor es va abstenir, mentre que l’altre hi va votar en contra.
Benjamí Nieto, d’Ara Gent, deia que “s’ha estirat més el braç que la màniga”, “s’ha fet una mala gestió i una mala planificació del cost” i “no estem d’acord que de la mala gestió se n’hagi de fer càrrec el ciutadà”. Des de la CUP, Lleonard Sánchez deia que “no ens sentim en absolut responsables d’aquest dèficit”, però lamentava que “tenim la sensació que ens afectarà com a poble, sobretot afeblint el teixit social i exigint més esforços econòmics a la població”.
Pel que fa la modificació de la taxa de l’aigua, s’estableix el tram mínim de consum fins als 15 metres cúbics, rebaixant l’import mínim de qui menys consumeix. N’hi ha tres més fins als 45 metres cúbics, els 60 i més de 60. Des de l’oposició es comparteix rebaixar el tram mínim i la tarifació social, però des de la CUP “no acabem d’entendre la progressivitat” perquè “els grans consumidors no tenen la pujada més forta”, segons el regidor Toni Rubia. Des d’ERC es demanava començar a treballar per valorar la remunicipalització del servei l’any 2034.
