La Generalitat ha activat el Pla de contingència davant la pesta porcina africana (PPA) després que el Ministeri d’Agricultura confirmés la presència del virus en dos porcs senglars localitzats morts al medi natural. No s’havia detectat la malaltia a Espanya des de novembre de 1994.
Els senglars es van trobar morts els dies 25 i 26 de novembre a Cerdanyola del Vallès i seguint els protocols establerts van ser recollits per membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat i portats al CReSa per poder ser analitzats. Aquest laboratori va confirmar resultats positius a PPA a través de les mostres de sang dels dos senglars. Aquestes mostres positives es van enviar al Laboratori Nacional de Referència d’Algete que ahir a la nit va confirmar els dos positius.
El Departament té establert un Pla de Contingència que entra en funcionament de manera automàtica en el moment que es confirma un cas en fauna salvatge o domèstica.
Aquest matí, a la zona dels positius, tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Cos d’Agents Rurals ja han posat en marxa les actuacions previstes al protocol: la cerca d’animals morts i la recollida de trampes de captura i material de desinfecció per dur-les al centre logístic que s’ha establert a Torreferrussa. L’objectiu és blindar el perímetre i evitar la sortida de porcs senglars de la zona de vigilància, que es correspon a 20 km.
A banda, s’activen totes les unitats dels Departaments d’Agricultura i Interior. El Servei de Sanitat Animal ha determinat la zona de vigilància, que correspon a un radi de 20 km a partir de la zona on s’han trobat els porcs senglars positius, ha llistat les explotacions i restringit els moviments per vida i/o escorxador de les explotacions tot dins d’aquest mateix radi.
Els radis en blau i marró són les zones tampó teòriques (circulars), però la zona tampó efectiva (perímetre en verd) es veu escapçada per la presència de nuclis urbans com Sabadell, Cerdanyola-Ripollet, Sant Cugat i Rubí. Hi ha dues primeres zones, zones nucli (radis d’1 km en groc al voltant de cada un dels punts són s’han trobat els 2 cadàvers) on es realitza una recerca intensiva de senglars. En la zona tampó efectiva també s’iniciarà la recerca activa de cadàvers de senglar i s’aplicaran sistema de captura selectiva.
Fora d’aquestes zones, a les zones de vigilància s’activa la vigilància passiva i actuacions de caça controlada. S’inclouen altres poblacions com Mollet, Sant Coloma de Gramenet, Moncada, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Terrassa, part dels barris de Barcelona, tot Sabadell i tot el Parc Natural de Collserola.
Els serveis veterinaris han inventariat les explotacions porcines situades en un radi de 20 km del focus.
En totes les explotacions afectades s’han restringit els moviments d’entrada i sortida i s’han activat els equips d’intervenció per dur a terme inspeccions clíniques, anàlisis epidemiològiques i presa de mostres.
La confirmació d’aquest cas implica que automàticament queda tancada a països tercers, és a dir a fora d’Europa. Les exportacions de carn de porcí representen el 19,3% del total exportat d’aliments i begudes per Catalunya (any 2024).
La Pesta Porcina Africana, que no afecta els humans, és altament contagiosa i afecta porc domèstic, porc senglar europeu i facoquer africà. Algunes formes del virus de la PPA presenten una elevada virulència que es caracteritza per febre elevada, anorèxia i hemorràgies a la pell i els òrgans interns, fins al punt que pot arribar a produir la mort en uns 2-10 dies. La mortalitat de la malaltia pot arribar a ser del 100%.
La PPA és una malaltia inclosa dins de la llista de malalties terrestres notificables de l’Oficina Internacional d’Epizoòties (OIE), i, per tant, de declaració obligatòria. La PPA va entrar a l’est de la Unió Europea a finals de l’any 2014. Des de Rússia, es va estendre als països limítrofs d’Ucraïna i Bielorússia, des d’on es va propagar a països de la UE. Durant el juny de 2023 es va confirmar la presència de la malaltia per primera vegada a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia, al juliol a Kosovo i al setembre a Suècia. A començament de 2024 la malaltia es va detectar per primera vegada a Montenegro i Albània.
