A Manlleu, des de l’1 de gener s’ha superat com a mínim en 30 dies el topall màxim que estipula l’Organització Mundial de la Salut –50 micrograms per metre cúbic (µg/m3)– pel que fa a PM10, partícules sòlides o líquides dispersades a l’atmosfera i que són perjudicials per a la salut. Provenen de la combustió dels motors de la indústria, la pols en suspensió, les cremes agrícoles, les emissions domèstiques com les estufes de biomassa o els gasos que emeten les granges. De totes les estacions de la qualitat de l’aire de Catalunya, la de Manlleu és la que registra les xifres més dolentes, seguida per Lleida. L’altra estació d’Osona que mesura PM10 és la de Vic. En aquest cas, la mitjana indica que cap dia s’ha superat els 50 µg/m3, però sí que hi ha hores concretes en què se sobrepassa aquest llindar.
Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural –que es veuen reflectides a la gràfica–, a Manlleu la xifra més alta es va registrar el 28 de gener, amb 100,46 µg/m3 de mitjana, davant dels 21,55 µg/m3 del 5 de gener, quan es considera que la qualitat de l’aire era bona. L’OMS determina que en el moment que se superen els 50 µg/m3, tant les exposicions a curt (hores o dies) com a llarg termini (mesos o anys) poden augmentar les afectacions respiratòries i cardiovasculars, l’agreujament de l’asma i dels símptomes respiratoris i hi ha un increment de la mortalitat per malalties del mateix vessant. A més, segons l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, les partícules en suspensió (PM) són carcinògenes per als humans.
Xavier Querol, expert en contaminació atmosfèrica i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), apunta en conversa amb EL 9 NOU que Manlleu “té unes condicions que la fan més complexa” i que el gas que més hi abunda i genera problemes és el benzopirè, que, entre altres, està relacionat amb els gasos de les indústries, les explotacions ramaderes, la crema agrícola i la de biomassa de llenya per escalfar les llars, que en aquest cas es produeix quan no es fa correctament la combustió de la font d’energia. Segons Querol, Manlleu ja va excedir el 2013 i el 2014 la normativa de la Unió Europea (UE), cosa que “no havia passat mai a l’Estat espanyol”. L’investigador destaca que en tota la Plana de Vic també abunda l’òxid de nitrogen, procedent de la combustió dels vehicles, així com l’ozó, que apareix en major freqüència “durant el juny i juliol i prové de l’àrea metropolitana de Barcelona i els vallesos”. Un cúmul de gasos que combinats amb l’anticicló en què està immers el territori, la sequera i la situació geogràfica, amb el prepirineu al nord i la Serralada Prelitoral al sud, “fa que no hi hagi dispersió, es genera inversió tèrmica i la capa de núvols fa un tap”, que “redueix el volum de l’aire per on es pot dispersar la contaminació i es donen les condicions perfectes per generar partícules”.
Maite Anglada, regidora de Medi Ambient de Manlleu, explica que abans de desembre, quan els van advertir que els nivells de PM10 eren alts, “vam penjar al web de l’Ajuntament una sèrie de recomanacions per reduir la contaminació”, com evitar el vehicle privat, utilitzar el transport públic, que la crema de biomassa sigui en condicions o que es faci ús del carril bici. Malgrat això, els nivells s’han continuat disparant i ara han encarregat a la Diputació de Barcelona “un estudi de qualitat de l’aire per saber on s’origina la contaminació per fer-hi front”. A més, han sol·licitat instal·lar estacions mòbils d’anàlisi de l’aire “per valorar les dades des d’altres indrets de Manlleu”, ja que “quan l’estació de control estava a l’institut Antoni Pous –ara està ubicada a l’Hospital Sant Jaume– teníem índexs més baixos”. L’Ajuntament ha emès un ban d’alcaldia que prohibeix la crema de marges i restes agrícoles fins al 31 de març. La regidora fa esment que a la ciutat, “per la situació social, segurament hi ha famílies vulnerables que han hagut de deixar l’energia elèctrica i la de gasoil de banda a causa de la inflació dels preus i han hagut de tornar a la combustió d’abans”. En aquest sentit, “hem d’apostar per polítiques que millorin la vida i ajudin les famílies amb pobresa energètica”, diu Anglada.
Querol insisteix en el fet que cal que la gent “estigui més conscienciada sobre la problemàtica, perquè és una qüestió de salut pública” i que els ciutadans “hem de demanar a les autoritats polítiques que impulsin polítiques ambientals. No que només facin la llei, sinó que la controlin”. Destaca que Catalunya podria emmirallar-se en la Llombardia, al nord d’Itàlia: “Són semblants” pel que fa a l’orografia i allà “s’han pres mesures des de fa molts anys perquè ho consideren prioritari i totes les ciutats tenen zones de baixes emissions”. També explica que hi ha un control més exhaustiu en la biomassa i “el govern ofereix subvencions del 65%” per invertir en noves instal·lacions que contaminin menys. Per acabar, destaca que “la salut de la gent rural té el mateix valor que la urbana”, en el sentit que “si Barcelona hagués sobrepassat el llindar durant 29 dies, tots els mitjans n’anirien plens, però com que ara passa a la perifèria, no se’n parla tant”.
