“És important canviar el model econòmic d’Osona”

El Dia de la Cambra va anunciar la seva intenció de treballar en la gestació (i posteriorment gestió) del parc tecnològic d’Osona. En quina fase està la iniciativa?Es tracta de recuperar una iniciativa que ja hi havia hagut a la comarca. Ausa Futur ho va començar a impulsar i fins i tot havia fet l’aportació de capital. Va haver-hi una sèrie de canvis polítics i fins i tot interns d’Ausa Futur i el projecte no va tirar endavant, no per ganes sinó potser perquè no era el moment. Ara volem recuperar la feina que s’havia fet, que era molta, amb la intenció de disposar d’unes 30-50 hectàrees, fer un polígon tecnològic on tinguin cabuda diferents tipus d’empreses tecnològiques, de valor afegit. Si hi ha oportunitats que venen a Catalunya a través d’Acció que busquen una ubicació industrial, que hi hagi l’opció de poder tenir aquesta reserva de terrenys. Seria un parc que no tindria una concepció ja parcel·lada, sinó que seria dinàmic perquè moltes vegades pot venir un Oracle, un Microsoft, per posar un exemple, i probablement la necessitat sigui una o altra. Ha de ser un parc que probablement tingui verticalitat per no ocupar molta petjada de territori i que estigui ben connectat amb una xarxa de carrils bici i una xarxa viària. L’objectiu ha de ser atraure empreses tecnològiques a Osona i crear nous llocs de treball. L’ubicarien a Vic?S’ha d’escollir la ubicació amb criteris tècnics. Ha d’estar ben comunicat tant en el present com en el futur. Ho restringim entre Centelles i Torelló, un espai molt ampli que és tot l’eix de la C-17, però també amb una bona connexió ferroviària. "Cal una reserva de sòl d'entre 30 i 50 hectàrees per atraure empreses tecnològiques" Han iniciat converses amb agents públics o privats per tirar endavant el projecte?Fins ara hem vist el que s’havia treballat en el passat, que és molt. Hi ha unes bases fetes que es poden aprofitar. Estem pendents de parlar amb agents públics comarcals i de mantenir una reunió amb Ausa Futur perquè és l’ens que l’havia promogut i, per tant, tot el seu bagatge és important. On fins ara hem mogut peces és a través de la UVic per saber els condicionants tècnics i econòmics de la viabilitat d’una gestió pública o privada. L’Incasòl hauria de fer tota la gestió de compra de terrenys i probablement n’hauria de fer la promoció. Estem en una fase inicial. Una qüestió segurament semàntica. En l’anterior etapa del projecte es parlava de parc científic i tecnològic. La part científica ha caigut? Ja la cobreix la UVic?És un nom de projecte. En cap cas distingim entre científic i tecnològic. Evidentment en aquest projecte la UVic hi té un paper fonamental, perquè si una empresa s’ubica a la comarca voldrà tenir una relació estreta amb un centre de recerca universitària com pot ser la UVic. De fet, la UVic té un parc a Can Baumann que realment és un centre científic, el centre Beta, que és un centre de transferència tecnològica. "Hi haurà d'haver més parcs fotovoltaics que els promou l'Agència de l'Energia d'Osona" Vostè també va incidir molt en la necessitat d’invertir ja en energia fotovoltaica. El projecte del Consell Comarcal Osona Ecotransició que preveu instal·lar petites instal·lacions de fins a 5 MW a pràcticament tots els municipis és suficient o aposten per projectes més ambiciosos?Tota la proposta que ha presentat l’Agència Local de l’Energia d’Osona està molt bé, perquè són 5 MW per municipi que és molta energia i realment és energia que es pot evacuar a través de línies de mitja tensió, de 25 kV, per tant és energia distribuïda. A part d’aquests parcs que es poden promoure a escala municipal i en què també hi haurà participació de la ciutadania, hi haurà d’haver més parcs. Realment, quan parlo d’instal·lacions importants parlava en l’àmbit osonenc però també de Catalunya. Ha de ser compatible que tinguis dues hectàrees i puguis muntar-hi un parc fotovoltaic. Ara bé, grans parcs només s’han de fer amb consens, de la propietat i de les administracions, però hem de ser àgils. Penso que s’ha de liberalitzar més. Actualment si tens un terreny rústic en una hectàrea t’hi pot cabre un megawatt, però si vols fer aquest tipus de parcs els tràmits administratius et poden durar dos anys. I això és el que hem d’escurçar. L’important seria que un cop hi ha l’acord amb la propietat i una validació municipal el tràmit hauria de ser pràcticament com una comunicació prèvia. Amb dos o tres mesos pràcticament hauries de poder començar les obres del camp fotovoltaic. Són compatibles les plaques fotovoltaiques amb els conreus?Hi ha moltes solucions per fer-los compatibles amb l’agricultura. Pot haver-hi la figura d’un aval, que quan el camp desapareix, obligar, per temes paisatgístics, que tot això es recicla. Per tant, es treu i el camp torna a donar la seva producció. També hi ha fórmules que no són tan viables econòmicament però que apliquen en països com Holanda, on fan instal·lacions fotovoltaiques a cinc metres d’alçada i a sota un tractor pot treballar el camp i tenir diferents tipus de cultius. El rendiment baixa però realment cultiven i generen energia. Tot aquest tema l’hem de compatibilitzar, però sobretot hem de ser àgils. Primer perquè crea sobirania energètica, energia distribuïda i redueix les emissions de CO2; i segon, perquè creen riquesa perquè aquests camps s’han d’instal·lar, s’han de mantenir. "La Universitat de Vic per a Osona ha estat l'invent del segle" Culturalment està costant molt introduir les energies renovables al nostre país. S’aconseguirà canviar la percepció?Probablement hi ha d’haver una campanya informativa més potent explicant que la descarbonització està en marxa i que realment o volem línies de molt alta tensió, que ens portaran l’energia de l’Aragó, o integrem les energies renovables al nostre territori. La cultura del no és activista i moltes vegades fonamentalista. I ni hem de ser totalment bel·ligerants ni hem de ser cultura del no. Hi ha termes al mig que els hem d’anar treballant. Per tant, aquí hi ha d’haver una campanya informativa molt important, tot vindrà. I un altre cop tornat al discurs del Dia Cambra. La línia del tren. El vaig veure molt convençut que es desdoblarà.Sí, es desdoblarà per molts factors. Primer, perquè tots els agents de la comarca, els agents polítics, els agents empresarials, les patronals, sindicats i les mateixes persones, tothom ho demana. Per tant, quan hi ha un clam unitari el projecte tira endavant. Estem a l’era de la descarbonització, tenim un problema a la C-17, per tant, aquest mitjà de transport és molt necessari. A la comarca et diria que fa una dècada hi havia dues visions. Una visió més progressista que reclamava aquesta necessitat, i una visió més conservadora que pensava que d’aquesta manera la identitat es podia perdre i podia diluir-se amb la identitat metropolitana. Jo m’inclino que aquesta opció més conservadora finalment ha vist que això no és així, que si vols tenir una comarca d’Osona que no perdi la seva identitat paisatgística ho has de resoldre fent uns planejaments urbanístics ben fets als ajuntaments. Però una doble via porta progrés i fa que molta gent no hagi d’anar a viure a Barcelona, o a l’àrea metropolitana, i, per tant, es pugui quedar a Osona. "Ara hi ha tres persones a la comarca que cada dia pensen en el tren" També per al transport de mercaderies?Sens dubte. Serà una segona fase però el desdoblament servirà per al trànsit de passatgers i per al transport de mercaderies, que va més enrere però a tots els grans països europeus el transport de mercaderia per via ferroviària està molt desenvolupat i, sens dubte, també acabarà venint. És una opció fiable i no congestiona les vies. I perquè tot això sigui una realitat esmentava l’empenta de Creacció en la posada en marxa de l’oficina tècnica de l’R3.Realment felicito Creacció per la feina que s’ha fet. Ha apostat per crear l’oficina tècnica. La vam reclamar amb insistència des de la Cambra i des de diferents ajuntaments i també el Consell Empresarial d’Osona, i hi ha possibilitat que ja hi hagi dues persones més un expert (un interim manager) que diàriament pensen en el tren. Això fa que tinguem tota la realitat de com estan els projectes de la via del tren, tot això se sintetitzi, s’expliqui als agents polítics i als agents socials, com podem ser patronals i sindicats, i tothom té una foto del que ens convé. Amb aquesta foto és molt fàcil negociar uns futurs pressupostos al govern central i passar tota aquesta documentació als partits polítics. Per tant, sabem la situació actual del tren. Les dades econòmiques de la comarca (atur i ocupació) estan en xifres prepandèmiques i en alguns casos en precrisi financera. No obstant, i per posar un exemple, el valor en sous de la indústria càrnia, el motor econòmic de la comarca, és el que és. Realment, viu un moment dolç l’economia d’Osona?A veure, els valors del PIB a nivell macroeconòmic són molt bons. A la que comences a rascar, i aquí hi ha dades importants de l’Observatori Socioeconòmic de Creacció i les creues amb les dades macroeconòmiques, veus que la renda disponible per habitant a Osona és de les baixes. Estem en el tram mitjà-baix. Què pot passar? Si ens ve una recessió econòmica, molta gent quedarà desemparada perquè no ha tingut capacitat d’estalvi. Per tant, és fràgil en aquest aspecte. Una de les fotos que traiem és que a nivell macro anem molt bé, bàsicament per la indústria agroalimentària, i hem d’estar contents que així sigui, però com a comarca hem de fer una reflexió. Hem de tenir un pla director a llarg termini que obri la comarca a més feines d’alt valor afegit. I aquí torno al tema del parc tecnològic. Agafo l’estratègia de la UVic amb transferència tecnològica. Amb tot aquest tipus d’estratègies canviar el model econòmica osonenc és important. És molt important perquè no és el problema d’ara, però sí que és un problema de futur. Ja hi ha algun núvol amb el tema agroalimentari. Els preus del porc han començat a baixar. La Xina sembla que s’ha recuperat de la seva pesta porcina i, per tant, aquest núvol pot esdevenir més endavant una tempesta. Si anem adaptant l’economia tindrem un canvi no tan pronunciat. "De la pandèmia hem après que hem de digitalitzar molt més l'economia" I el paper de la indústria tradicional quin ha de ser?Té molt camp per córrer, però en l’àmbit de la investigació, l’I+D. Si la indústria tradicional fa recerca i aplica innovació en els seus productes tindrà mercat. La indústria que es quedi estancada tindrà problemes per tirar endavant. Qualsevol equipament ha de tenir el 5G, ha d’estat connectat, també han de fer la transició a fer productes amb poques emissions de carboni. La indústria tradicional té un repte continu. Abans ja ha esmentat el paper de la UVic. Sense la universitat l’economia d’Osona no seria la que és?La UVic per Osona és l’invent del segle. És com la rentadora que va ser un bon invent i ha marcat un abans i un després, doncs la UVic és el mateix per Osona. Ha portat progrés, ha obert la comarca, ha format grans professionals amb llarga trajectòria i, per tant, ha traccionat molts nous negocis de tecnologia a Osona. Un dels seus fills és el centre Beta. D’aquest centre n’hem d’estar molt contents perquè és la primera vegada que grans professionals que han de fer un doctorat, de diferents nacionalitats, elegeixen el centre Beta per fer-lo. I l’elegeixen per les seves línies de recerca i per la seva expertesa. Això vol dir que estem atraient talent. El següent pas del centre Beta és la transferència tecnològica que ja comença a fer. Per tant, la UVic, amb una maduresa, fa transferència a la societat i aquest és el camí que esperaven els que la van impulsar. Què n’hem après, de la pandèmia?Moltes coses. Coses positives: de la pandèmia hem après que realment hem de digitalitzar molt més tota l’economia, amb la digitalització podem superar una pandèmia. Hem de ser més solidaris. Sense solidaritat aquesta pandèmia no l’estaríem a punt de superar. I ens dona moltes pautes per a un futur. El món global comporta molts riscos. Externalitzar tota la producció a l’exterior fa que quan ve una pandèmia quedis desatès de moltes matèries primeres. També hem après que els humans som fràgils, que ve un virus del no res i ens tomba el model econòmic. Per tant, n’hem après molt. Hem de ser més humils i, sobretot, tecnologia, tecnologia i digitalització. "Sent una cambra independent no tindríem els experts de Cambra de Barcelona" I ERTO.Els ERTO ens hem de plantejar que han ajudat les empreses a no haver d’acomiadar gent de la seva feina i temporalment aquests treballadors han pogut tenir un subsidi, en part de l’empresa i en part de la Seguretat Social, i fa que quan les condicions milloren es poden recuperar al 100% els llocs de treball. Dona una flexibilitat al mercat laboral i entre els agents socials com som les patronals, des de la Cambra estem parlant que seria interessant mantenir-los, sempre amb uns supòsits: que no s’utilitzi un ERTO com a mecanisme propi d’una empresa. Que siguin per transicions complicades com un augment del preu de l’energia, que pot ser com una pandèmia, perquè hi ha moltes empreses que han parat la producció. Per tant, un ERTO és una eina que en aquests determinats casos s’hauria de mantenir. Fa més de dos anys que està al capdavant de la Cambra, quin balanç fa d’aquesta etapa?El balanç és positiu. Realment hi ha molta feina a fer i hem de prioritzar perquè els recursos que tenim són finits. La sort que tenim a Cambra d’Osona és que pengem de Cambra de Barcelona. Si fóssim una cambra independent no disposaríem dels experts per àrees que té Cambra de Barcelona i, per tant, tenim tota la potència de Cambra de Barcelona. I això és el canvi d’aquesta junta d’onze empreses que formem Cambra d’Osona, que el que fem és traccionar tots els serveis de Barcelona a la comarca. També vam demanar tenir més recursos econòmics. Hem impulsat la figura d’una gerent, que porta directament tots els temes professionals i, per tant, el consell porta els temes institucionals, que no són pocs. Tenim dues persones també que fan tasques administratives. També tenim una responsable d’I+D que és de Cambra de Barcelona, però treballa a Cambra d’Osona. Per tant, pel que fa a recursos tècnics els hem doblat durant aquest mandat. Els dos anys que ens queden ens agradaria molt culminar la reforma de les instal·lacions de Cambra d’Osona. Hem començat per les oficines i les aules de formació perquè aquí és on tindrà més retorn. Continuarem per les sales de conferències i d’actes per dotar-les de millors infraestructures tecnològiques perquè tota la ciutadania les pugui utilitzar. I acabarem el mandat enfilant el tema del parc tecnològic, un cop hem engegat ja el tema de la comissió de l’R3.

“És important canviar el model econòmic d’Osona”

Genís Roca: “Amb la intel·ligència artificial podem tenir un món més just”

Neix l’Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents