En la llista de procediments judicials militars realitzats pel règim franquista les causes 3.448 i 3.449 uneixen dos germans de Taradell: Pere i Jaume Bosch Bosch. Al concloure l’acte d’aquest dissabte al migdia a Taradell, dues de les filles de Jaume Bosch –la Isabel i la Maria, de 87 i 84 anys– recordaven la figura del seu pare –a qui gairebé no van poder conèixer– amb els ulls humitejats. “La mare sempre ens va insistir que era un bon home i que mai va fer mal a ningú”, diu la Maria. La Isabel reforça aquesta mateixa idea amb les últimes paraules que el seu pare va dir al seu germà Pere –empresonat i més endavant alliberat–, amb qui compartia cel·la: “Que no tinguin cap recança. No soc cap criminal”.
Jaume Bosch va ser regidor de Taradell per la CNT del 1936 al 1939, i un cop acabada la guerra “deia que si no havia fet mal a ningú no havia de marxar enlloc”, expliquen les filles, recopilant les explicacions de la seva mare i familiars. S’equivocava. Perquè el simple fet “d’haver-lo vist recollint diners pel partit” va ser motiu suficient perquè diversos veïns del poble l’acusessin “de roig”, l’empresonessin i acabés afusellat al Camp de la Bota de Barcelona. Jaume Bosch va morir als 37 anys, i va deixar vídua i tres fills de 8, 5 i 2 anys. Els seus familiars no han pogut recuperar mai el cos i tornar-lo al poble.
I més enllà del dolor de perdre un pare, la Maria i la Isabel també recorden com la repressió cap a la família es va allargar durant anys. D’una banda, amb accions concretes, com quan el seu germà gran havia trobat feina “però el dia abans de començar li van dir que no calia que hi anés perquè era fill d’un roig”. I de l’altra, generant dubtes i remordiments entre els éssers més estimats. “La mare sempre ens deia que el pare era un home bo”, diu la Maria, però reconeix que durant anys “semblava que ens havíem d’amagar perquè deien que el pare era roig”.
“Ni va cremar esglésies ni va fer mal a ningú. El van matar per les seves idees”
Després de molts anys de silenci, la Isabel i la Maria es mostraven satisfetes d’haver pogut viure l’acte de reparació, “perquè és un reforç a tot el que ens deia la mare”, exclamaven. “Es reconeix que el nostre pare era un bon home. Ni va cremar esglésies ni va fer mal a ningú. El van matar per les seves idees”.
