Nil Barceló és periodista i fill d’una família vinculada a l’agricultura i la ramaderia. Els darrers anys ha viatjat per països com el Nepal, el Japó o Corea del Sud, on també ha seguit el sistema de funcionament al món rural.
El llibre Tornar a pagès és un encàrrec que li va fer l’editorial Sidilla. Feia falta un llibre d’aquest tipus per conèixer el sector rural a Catalunya?
Ells em van deixar clar que era un llibre per a persones que ara fan el pas de marxar de la ciutat cap al poble. També pot servir a persones que ja hi viuen, però sobretot és per a aquells que busquen tenir un espai, un hort –sigui urbà o no–, on plantar vegetals i produir-se el menjar.
És una mena de guia però alhora té narrativa. Li ha costat molt trobar la informació?
Sí, hi havia la idea que fos una guia però que no fos tècnic i per això està escrit com un relat tot i que cada ítem té el seu espai. Trobar la informació no ha estat fàcil, si més no la informació correcta, perquè hi ha altres llibres publicats, hi ha informació a internet i hi ha la informació que ve del pagès, però no sempre coincideixen. Validar-la és el que ha portat més feina. El cert és que tot i ser un món que conec una mica, hi ha moltes coses que encara desconeixia.
Ha fet servir les fonts orals, de pagesos?
Sí, familiars i de gent del poble a qui he consultat sobre algun tipus de cereals, o referent a plantes remeieres, per exemple. Aleshores, si tenia dubtes, visitava els herbolaris o corroborava el que em deien uns o altres.
Al llibre s’expliquen aspectes no només pràctics, com ara l’aprofitament de les deixalles per fer compost, la interacció de la Lluna amb la Terra…
Sí, es tractava d’explicar històries que també serveixen i fer-lo així més amè. Si algú vol cultivar un enciam, pot anar de dret al capítol i fer-ho, però si hi vol aprofundir una mica es pot fer. Per exemple, també amb les eines que calen per conrear.
En 50 anys el sector ha canviat molt, però només serveix per a aquells que volen viure com a quilòmetre 0, oi?
Sí, si tens dues o tres hectàrees no et serveix, és clar, perquè hauríem de parlar d’altres tipus de maquinària, per exemple. Està enfocat als que volen d’alguna manera tornar a la terra i tenir la satisfacció de fer-ho un mateix, més enllà de l’autoproducció.
El llibre es complementa amb informació sobre petits animals, però també amb els aliments que es poden fer a casa mateix.
Es tracta del més bàsic, el que pot fer-se de forma fàcil. La cervesa es pot fer, tot i que és entretingut, sense necessitat de comprar-ho al supermercat. Com els formatges, les melmelades, coses que es poden fer amb temps i la matèria primera que es cultiva.
El llibre planteja una altra manera de viure i menjar. Veu possible que s’acabi imposant?
És complicat, però jo veig que cada vegada hi ha més gent que vol deixar la ciutat i viure al poble. Alhora hi ha preocupació pels tipus d’aliments processats. Si els pobles que es despoblen posen condicions per viure-hi, crec que hi hauria molta gent que s’hi apuntaria. Són persones que busquen cases amb jardí o masies o simplement un tros encara que els quedi una mica lluny on puguin fer el seu hort.
Vostè ha viatjat per altres països i en llocs rurals. L’ha ajudat a l’hora de fer el llibre?
Sí, perquè he vist com tot el que planten és el que es mengen. Els llocs que he visitat ja s’han acostumat a menjar el que tenen a casa i cuinar en funció del que conreen. És com es feia abans aquí, amb la matança del porc un cop l’any i que ja servia per a bona part de l’any. S’adapten al que els dona la terra i també funciona molt el compartir entre ells en funció del que tenen.
Presentacions amb un punt pràctic
Només d’aparèixer el llibre, il·lustrat per Judit Roma, ja té previstes cinc presentacions a diferents punts de Catalunya. La primera és el 27 de febrer a Barcelona, on tornarà el 14 de març, i a Osona n’hi haurà una el 16 de maig a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic. No seran com totes. La intenció és fer tallers pràctics en cada un dels actes “perquè la gent pugui tocar la terra, les llavors, veure com treure els cavallons de les tomaqueres o saber quins gadgets o aplicacions mòbils ens poden ajudar”, explica Barceló. Serà una manera, diu, de fer participar també el públic en les presentacions.
Coses que ens explica el llibre
El llibre va més enllà de dir-nos com plantar. Per exemple:
Lluna minvant i lluna creixent
Quan la lluna va de plena cap a nova és moment de posar adob a les plantes i tractar les malalties però no de tallar els arbres. Quan és creixent és moment de preparar la terra i tres dies abans de la lluna plena, plantar.
Flors comestibles
Abans de ser fruit algunes flors es poden menjar, però s’han de collir abans no els toqui el sol de ple, menjar-nos-les immediatament o posar-les a la nevera.
Fer un empelt
Es tracta d’unir dues plantes en una quan entren o perden saba i permet agilitzar el desenvolupament a l’hora de donar fruits. Presentacions amb tallers
{{ comment.text }}