Junts per Gurb va guanyar les eleccions municipals del maig de 2019 però el resultat va fer que ERC i Independents poguessin pactar i fer-se amb l’alcaldia. Es van esgotar totes les vies per pactar amb Esquerra?
Quan l’altra persona no et vol no hi ha pacte possible. Des d’Esquerra se’ns va deixar clar que tindrien l’alcaldia sí o sí. Els Independents els hi van oferir, i l’únic pacte possible perquè entréssim a govern també passava perquè ells tinguessin tota l’alcaldia. No era un escenari ni normal ni lògic si nosaltres havíem guanyat les eleccions. Esquerra va preferir un altre soci de govern. Un grup basat en una persona que es va presentar i al cap de 15 dies va abandonar el consistori.
Li va doldre la posició d’Esquerra tenint en compte que venien de governar junts en l’anterior mandat?
Sí. Amb Esquerra hi havia hagut molta entesa a nivell de poble en els últims anys, i el tarannà entre nosaltres era molt correcte. Fins i tot el seu cap de llista, Pep Casassas, abans de les eleccions em va fer saber que estava molt content de com havien anat els quatre anys junts. I les ganes per part seva semblava que anaven en la línia de donar continuïtat a l’últim mandat: que la força més votada governés, i la segona entrés a govern, fos necessari o no per la majoria. Després ens trobem que el resultat és el que és, i quan li recordo la conversa em diu que ara és diferent. Clar, és diferent en el moment que l’aritmètica et pot donar la vara d’alcalde. Per aconseguir l’alcaldia crec que no tot s’hi val. Han aconseguit l’alcaldia amb una crossa que els obliga a fer moltes coses a la seva manera i ja s’està veient com funciona tot plegat.
Esquerra va apostar pel canvi de color en diversos ajuntaments on havia guanyat Junts per Catalunya. A Gurb ja s’havien entès. Creu que el canvi pot respondre a una estratègia d’altes esferes de partit?
Això ho hauria de demanar al cap de llista d’ERC. Per què ha canviat d’opinió? Perquè li demanen des del partit o perquè és una elecció personal? Jo entenia que els quatre anys que vam governar junts la cosa havia funcionat, per tant el canvi d’opinió no és meu sinó seu. És normal i legítim que tots els partits vulguin com més alcaldies millor. Però en política municipal sempre he defensat deixar una mica de banda el partidisme i treballar entre persones. Sembla, però, que ERC ha preferit els colors i la vara a treballar amb persones amb qui s’havia entès.
“ERC va preferir la vara a treballar amb persones amb les quals ja s’havia entès”
En la seva trajectòria política ha apostat per pactes unitaris. Ho va fer a Gurb i també al Consell Comarcal. L’ha decebut la política?
Tots som responsables dels nostres actes i quan prenem decisions en política municipal crec que no les pren el partit sinó les persones. Reconec que a vegades el partit m’ha dit “hem d’anar per aquí”, però si personalment creia que era més convenient una altra cosa, ho he fet. Els partits hi són per marcar estructures i ideologies, però qui pren les decisions són les persones. Cadascú és responsable dels actes i decisions que pren, i jo dormo molt tranquil perquè entenc que mai no he fet res mal fet.
Hi continua creient, en projectes de consens, o ha après alguna lliçó?
Jo soc de tarannà pactista, i prefereixo abans un mal acord que una baralla. La política és pactar, negociar i intentar arribar al consens. I si no arriba aquesta entesa, doncs és quan entren en joc les majories. Ho he pensat sempre i ho seguiré fent. Sí que és cert que havia confiat en unes persones que pensava que eren d’un tarannà concret, i ara aquesta percepció m’ha canviat. Estic veient en un any i mig de mandat el que no vaig saber veure en els quatre anys de mandat anterior. Estic decebut amb certes persones i sobretot amb les seves maneres de fer. S’ha imposat un clima de poca confiança a l’Ajuntament. D’ocultisme. De secretisme. I ho trobo molt lleig, perquè quan vaig ser a l’Ajuntament sempre vaig intentar apostar per la transparència i per fer partícip a tothom. Veus que entra un nou govern i el primer que fan és tancar-nos l’accés a les dependències municipals, no deixar-nos accedir al gestor d’expedients… per quin motiu ens retiren el permís quan en 16 anys sempre hi vaig deixar accedir a tothom?
“El meu tarannà és pactista. Prefereixo abans un mal acord que una baralla”
Han demanat explicacions?
Sí, i la resposta ha sigut una mica fora de lloc. Si algú em treu l’accés a un lloc és perquè he fet alguna cosa malament o com a mínim vull que se’m digui el motiu. Ens responen que per què hi volem accedir. Jo no he de donar explicacions per poder accedir al gestor d’expedients o a dependències municipals quan sempre s’ha pogut fer i no hem fet res mal fet. Després d’un any i mig reclamant, ara se’ns comença a retornar l’accés a tots aquests llocs. Si desconfies de tothom, generes desconfiança al teu entorn. Nosaltres no teníem res a amagar i per això donàvem accés a tothom.
En els plens ha lamentat falta de debat en temes importants.
En quatre legislatures a l’Ajuntament, tots els projectes que volíem presentar a les grans línies de finançament com són PUOSC i Xarxa de Diputació els portàvem al ple perquè hi hagués debat i tot el consistori els conegués. Intentàvem arribar a un consens que no sempre es produïa. El cas més clar va ser la ubicació del casal d’avis. Esquerra el volia en un lloc, nosaltres en un altre; hi va haver un debat intens, vam fer valer la majoria però d’aquella discussió política en vam treure coses positives. L’equip de govern actual ha decidit que no cal aquest debat. De fet, ni explicar-nos els projectes. Sé que no és necessari. Que la llei permet fer un decret d’alcaldia i queda presentat. Però sempre he pensat que dur els projectes al ple és més obert i enriquidor encara que després facis valer la majoria.
Un dels grans projectes iniciats en el mandat anterior és aconseguir habitatge assequible per a gent gran i joves. En saben alguna novetat?
No. Això forma part del Pla Parcial de Ca l’Arqués i les notícies que tenim és que està parat. El projecte el vam engegar el mandat passat, i si el tiren endavant tindran el nostre suport perquè hi havia consens. Ara bé, ha de ser l’actual equip de govern qui ho tiri endavant. Els que s’han de reunir amb els veïns de Ca l’Arqués i buscar solucions als problemes del planejament són ells. Hi ha un problema amb una tramitació d’un cost vinculat a un tema de l’ACA. Doncs és el govern municipal qui ha de trobar la manera de desencallar-ho. No és fàcil però hi has d’estar a sobre, tenir les idees clares i no encallar papers. Sembla que no serà possible fer-ho en aquest mandat.
“Per quin motiu se’ns retiren permisos que havien estat sempre oberts?”
Té ganes de tornar-se a presentar a les municipals de 2023?
Queda molt i encara no hem parlat ni decidit res. El que em sap greu és que durant tota la campanya electoral passada es va dir que em presentava per plegar de seguida. I per l’altre cantó trobem Pere Casacuberta, que es va presentar i al cap de quatre dies va haver de plegar perquè no era compatible ser regidor i treballador de l’Ajuntament. Ho sabia. I es veu que a això ningú li va donar importància. Jo si em presento a les eleccions és per fer tot el mandat, sigui com a alcalde o sent el cap de l’oposició com ara. El meu objectiu és treballar per Gurb i ajudar els companys de la llista, perquè n’hi ha molts que són nous i no coneixen el dia a dia d’un ajuntament. La meva experiència crec que els pot suposar un valor afegit. De cara a les municipals de 2023 en parlarem com a grup polític quan sigui el moment i ho decidirem entre tots
“PDeCAT o JxCAT? És difícil quan et fan triar entre el pare i la mare”
Milita al PDeCAT o a Junts per Catalunya?
És molt difícil quan et fan decidir entre el pare i la mare. Jo he sigut sempre militant de Convergència, i en el seu dia vam fer el traspàs cap al PDeCAT. El meu origen és el PDeCAT, no ho haig d’amagar i n’estic orgullós. Ara bé, el president Puigdemont i tots els presos polítics van fer tota una acció a l’entorn de l’1 d’octubre i jo també vaig empènyer per poder votar. Ara tinc un peu a cada banda. Junts és un partit nou, s’han de confeccionar uns lideratges i una ideologia política. A partir d’aquí veurem quina decisió prenc.
Es podria plantejar quedar-se al PDeCAT i entomar el lideratge del partit a la comarca?
No, jo en aquest moment estic a segona línia. Ja he passat aquesta oportunitat de liderar o de tenir més protagonisme i en aquest moment no em pertoca fer aquest pas. Amb Junts segur que comparteixo un tema de país. Cal treballar per la independència de Catalunya perquè amb l’actitud de l’Estat espanyol no hi podem continuar. Amb molts dels companys que queden al PDeCAT també hi comparteixo moltes coses. Ara mateix el cap em diu una cosa i el cor una altra, i haurem de prendre una decisió.
L’horitzó per decidir-se seran els resultats de les eleccions del febrer?
No, perquè a mi els resultats no m’afectaran en res.
Doncs el gruix de militants que quedin en cada partit polític?
Els partits estan formats per persones, lideratges i ideologies. Això és el que han de definir tant el PDeCAT com Junts per Catalunya. En un partit nou, com Junts, s’han d’acabar de definir les tres coses. Hi ha una ideologia que pot ser de centre, centre esquerra o esquerra. I un lideratge que també et pot generar més o menys empatia en el dia a dia. A Junts hi ha obertes unes primàries entre Laura Borràs i Damià Calvet. Això és important. I d’altra banda hi ha el tema de Carles Puigdemont. Quin rol jugarà dins del partit. A títol personal i amb interès polític crec que he d’esperar que més coses quedin definides, que la gent es posicioni i després situar-me a un cantó o a l’altre.
Recupereu l’entrevista sencera al programa ‘Angle Obert’ d’EL9TV
