Les llevadores no estan acostumades a veure homes a la seva consulta o, si és el cas, que hi tinguin un paper secundari, d’acompanyants, i l’atenció se centri sempre en les dones. L’únic moment en què es trenca aquesta dinàmica són les classes mixtes del tercer trimestre de l’embaràs, quan tots dos progenitors comparteixen classes prepart. Si n’hi ha prou o no caldria que ho respongués cada parella, però ja fa sis anys que l’Ajuntament de Barcelona i el servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) van decidir que valia la pena provar d’engegar un curs reservat específicament a homes. L’experiència va ser tan positiva que la va acabar abraçant l’Associació Catalana de Llevadores, que des de llavors ofereix cada any formació a professionals d’arreu del país perquè puguin estendre la iniciativa.
Osona s’ha estrenat aquest 2022 en el programa per mitjà de les llevadores dels centres d’atenció primària de Manlleu i Roda, Ester Muñoz i Maria Monreal, que han conduït durant set setmanes sessions adreçades exclusivament a homes a punt de convertir-se en pares. Les classes, de dues hores, es van acabar aquest dilluns i hi ha hagut espai per a tot: des d’aprenentatges pràctics, com aprendre a canviar bolquers o cuidar un ou durant una setmana per familiaritzar-se amb la responsabilitat de quelcom molt fràgil, fins a estones de conversa. I conversa en el sentit profund de la paraula, d’expressar dubtes i sentiments que neixen de dins. “Ha sigut la primera vegada a la vida que he parlat d’emocions enmig d’un grup d’homes, perquè el que recordo de l’institut o altres àmbits sempre era mixt. Hem comentat obertament com ens sentim ara i com ens volem sentir com a pares, i penso que ningú s’ha estat de res”, explicava dilluns Àlex Faust. Propostes com aquesta tenen molt sentit en una època com l’actual, de declarada consciència feminista i cada cop més interès per derrocar els biaixos de gènere propis de la cultura patriarcal. “Percebem un canvi entre el que hem viscut nosaltres, que tenim 40 anys, i les generacions que pugen”, asseguren Muñoz i Monreal, “es noten les ganes d’implicar-se amb la parella i el nadó com un més a l’equip i no una mena d’ajudant de la mare”. Això és el mateix que posava en relleu Kevin Moreno just abans d’arrencar la classe: “Vaig començar amb més por que la que tinc ara, perquè l’he compartit amb els companys i les llevadores i m’han resolt temes que no sortien als grups mixtos. He ratificat el que ja tenia clar, que les dones no s’ho han de carregar tot, i hem parlat de coses que desconeixia, com el sexe d’abans i després del part.”
Objectiu: ser un més a l’equip i no “una mena d’ajudant de la mare”
El grup s’ha reunit periòdicament al CAP Vic Nord i ha comptat amb sis o set participants estables d’entre 30 i 47 anys. Més enllà de ser d’Osona, tots compartien el fet d’enfrontar-se a la paternitat per primera vegada. Ara marxen amb la motxilla carregada de lliçons concretes, però sobretot el gran paraigua que no hi ha manual d’instruccions d’aplicació universal: “El missatge és que ho fem tot amb amor i tan bé com puguem. Ens equivocarem, segur, però també n’aprendrem i tirarem endavant.”
Les llevadores destaquen, per la seva banda, la necessitat de mantenir les sessions exclusivament masculines perquè consideren que amb les parelles a davant els homes no són tan sincers i poden pecar de “respostes esbiaixades”. Un cop feta la valoració d’aquesta primera experiència, la idea és engegar amb un nou grup de cara a la tardor. Els sis o set que s’han conegut aquesta vegada també mantindran el contacte via WhatsApp: converses en comú per continuar fent-se costat i, quan s’hagin convertit en pares, no deixar l’oportunitat de veure’s de nou. Amb i sense família.
