Dos anys voltant amb la motxilla a l’esquena

Quatre pantalons –alguns de llargs i alguns de curts–, quatre samarretes, alguna dessuadora i allò just per “no fer pudor de més” i que no pesi massa, a banda del necesser per a la higiene o una farmaciola sumen poc pes a les motxilles dels torellonencs Joel Capdevila i Martí Camprodon, dos joves de 25 anys que han iniciat el projecte Desvisados, que consisteix a viatjar amb la motxilla fins al Japó, una fita on preveuen arribar d’aquí a dos anys o dos anys i mig. Tot i això, el recorregut el fan amb 25 quilos a sobre, ja que el que pesa és el material que porten per si han de passar alguna nit sense sostre –sacs de dormir, una hamaca, una tenda o els aïllants– i també hi suma pes el material que utilitzen per editar els vídeos que pengen als seus perfils de les xarxes socials, com els ordinadors portàtils o les bateries. Per això “anem una mica equipats de més”, però tot això els serveix per documentar l’aventura, o “per informar la família” i amics, i si sona la flauta “pot ser una via de finançament”. https://www.youtube.com/watch?v=aKGSsmV_SdM La importància del pes que porten a sobre recau també en el fet que dins del marc de l’aventura no hi entren ni avions ni vaixells si no és imprescindible. L’objectiu és fer-ho “el més terrestre possible”. La idea és “fer com la Ruta de la Seda, sense saltar-nos massa països”, encara que ja han hagut de modificar el recorregut inicial pels conflictes a l’Orient Mitjà que van esclatar just quan acabaven de començar l’aventura. La meta final, però, és arribar al Japó, un lloc que els atrau per la cultura i la gastronomia, el mateix que els crida l’atenció de tots els països que creuaran fins a arribar-hi. La idea de tot plegat feia un parell d’anys que els rondava pel cap. “No teníem cap lligam i l’edat perfecta per fer-ho”, diuen Camprodon i Capdevila. Volien començar l’estiu passat, però han esperat per estalviar una mica més per iniciar el traçat. Ara han deixat les respectives feines i han emprès el viatge que va per etapes amb estades més llargues i més curtes. Darrerament han estat al centre d’Itàlia, a una hora i mitja de Roma, on s’estaran durant tres setmanes en una casa d’agroturisme que té oliveres. Allà treballen a arreglar alguns espais i ajuden a podar oliveres a canvi de sostre i menjar. Aquesta fórmula, la de l’anomenat workaway, és el que pretenen utilitzar durant el viatge per fer-lo el més econòmic possible. La propera estada llarga la volen fer a Turquia. Però no cada dia serà així. De fet, ja han dormit al ras en alguna ocasió, a la platja quan passaven per la costa francesa. Però això no els preocupa, ja que no és la primera ruta d’aquestes característiques que fan. I a tot plegat hi sumen la seva vinculació amb l’escoltisme a Torelló i, de fet, asseguren que “segur que si no haguéssim anat als escoltes no ho hauríem fet”. Però aquesta manera “low cost de viatjar” els agrada. Pel que fa al nom del projecte, que es pot seguir a través de les xarxes socials, Desvisados, ve de “sense visat, una mica en el pla que anem així d’improvisar i de motxillers”, que s’hi pot sumar el fet també de “desviar-se” que ja els ha passat amb la ruta. Durant més de dos anys, la intenció és no tornar a casa “ni per Nadal”. De moment no s’enyoren, tot i que troben a faltar alguns moments. Admeten que és molt temps però “de moment” no se senten desconnectats, ja que a través de telèfons i xarxes poden estar en contacte permanent amb familiars i amics. I de tot plegat també n’esperen conèixer gent, com la que els atura per demanar-los on van tan carregats.

Dos anys voltant amb la motxilla a l’esquena

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

On és Cal Requinquillo?

“Publicacions com la nostra les fa funcionar el compromís de la gent”

Un mestre del Rubik

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”