Vilanova de Sau és una mena de Gàl·lia. Municipi allunyat de la Plana de Vic, el seu rol perifèric l’ha conduït a una sostinguda pèrdua de població. No obstant això, resisteix perquè té actius (entorn forestal, tranquil·litat…) més enllà de l’atractiu del pantà. Aquestes característiques sovint lliguen malament amb el dia a dia laboral. Conscients d’això, l’Ajuntament històricament ha intentat facilitar al màxim la vida dels veïns. El testimoni administratiu d’aquesta voluntat és el BOP del 4 de setembre, un diari oficial on es publiquen els acords dels ajuntaments. Hi apareixia una col·lecció de subvencions per temes varis: per als estudiants que s’han de desplaçar, per tenir fills, per matricular-los a l’escola, per a necessitats socials, per rehabilitar cases o fer-ne de noves i, fins i tot, per pagar-se l’enterrament.
L’alcalde de Vilanova, Joan Riera, que va heretar moltes d’aquestes subvencions de l’època de l’exalcalde Jaume Orra, explica que s’han d’entendre en una estratègia no només per contribuir, encara que sigui de manera simbòlica, a despeses addicionals que tenen els veïns de Vilanova pel fet de viure en un poble allunyat dels serveis públics, sinó per blindar-ne de propis. El més clar és el de l’escola, un equipament que històricament s’ha volgut preservar perquè es considera estratègic per frenar la despoblació. L’Ajuntament no només fa inversions a l’edifici, sinó que fins i tot paga els llibres a tots els alumnes. I, a més, disposa d’una partida de 10.000 euros per subvencionar les famílies que portin el segon o successius fills a l’escola sempre que hi vagi o hi hagi anat el primer.
Aquesta és la partida més elevada. D’altres subvencions en tenen de més modestes: 1.500 euros per ajudar els alumnes d’entre 16 i 25 anys que s’hagin de desplaçar per motius d’estudis; 500 per a ajuts socials i per a les famílies que tinguin fills, i 1.000 per rehabilitar edificis de més de 25 anys o per obres de nova construcció.
Segurament ningú anirà a viure a Vilanova només per això, però qui ho faci ho tindrà una mica més fàcil. Fins i tot a l’hora de morir-se perquè un dels ajuts, amb un import de 650 euros al pressupost d’aquest 2019, és per contribuir a les despeses del sepeli. Viure-hi és més barat; morir-s’hi, també.
Orís, un cas similar
Orís és un altre exemple de municipis que atorguen subvencions als veïns per facilitar-los el dia a dia. Ofereix almenys una dotzena d’ajuts. Entre d’altres en donen pel naixement d’un infant, per a la salut ocular, auditiva i bucodental, d’escolars a l’etapa de 0 a 3 anys, per a la finalització d’estudis superiors o la implantació d’energies renovables. Els veïns també poden fer cursos gratuïts d’anglès o d’altres disciplines.
