Nadia Jabr va fugir de Síria l’any 2013, escapant de la guerra. Filla d’un refugiat palestí, ara és ella qui resideix a Moià amb aquesta condició. Hi ha pogut refer la vida, però continua treballant per crear consciència.
Quin va ser el seu periple per arribar a Catalunya?
El 2011 va començar una revolució popular a Síria que va desembocar en una guerra civil. Vaig marxar del país el 2013; primer al Líban, després a Turquia i finalment a Espanya. A Moià hi visc des de fa quatre anys.
És a Catalunya en condició de refugiada, però no se li reconeix cap nacionalitat. Per què? Costa d’entendre.
El meu pare és palestí, de Natzaret. El van expulsar de la seva terra i va acabar com a refugiat l’any 1948 a Síria, després de colonitzacions israelianes. En els registres sirians, jo també soc refugiada palestina, però no tinc ni aquesta nacionalitat ni la siriana. A Europa se’m considera apàtrida. Abans, al meu document d’asil hi posava “país no reconegut”. Ara que l’he renovat no em surt ni això.
Com es gestiona el fet d’abandonar el lloc on un ha nascut i crescut?
Emocionalment és dur. També és dur començar a construir la teva vida en un lloc nou. Hi ha obstacles administratius, socials, persones amb estereotips, racisme… Però en el cas palestí, jo sempre poso per davant de l’àmbit personal la qüestió política. Crec que és una lluita compartida, que s’ha de saber què ha passat i l’impacte que això suposa.
Què opina de la manera com es tracta el conflicte entre Israel i Palestina als països occidentals?
El més bàsic és que no és una guerra, és colonialisme. Es va decidir resoldre el problema jueu a Europa a costa d’esclafar un poble sencer, un projecte occidental que va començar amb l’Imperi Britànic i que ara prossegueix amb els Estats Units. Entremig han dividit la població palestina: a uns els han expulsat i als altres els han creat nous estats legals i nacionalitats per fragmentar el poble.
També és un error qualificar-ho de conflicte religiós?
Totalment. A Palestina hi ha cristians palestins, musulmans palestins i jueus. No té res a veure amb la religió, sinó que uns venen a ocupar la teva terra, i els altres es defensen davant d’un gran projecte colonial.
Com es pot ajudar la població palestina des dels països occidentals?
La clau és en quin sentit fer-ho. S’ha de conscienciar la gent de què està passant, i també quin rol ha tingut Europa, incloent-hi Espanya i Catalunya, que en formen part. S’ha de visibilitzar la causa palestina, explicar-la bé i fer pressió als polítics. Des dels ajuntaments fins als governs.
A Moià hi ha un grup de suport a Palestina, oi?
Sí, Moianès amb Palestina. En formo part. Donem una resposta col·lectiva al discurs colonialista i racista israelià. Volem augmentar la consciència sobre la situació i fomentar el suport i la solidaritat envers el poble palestí. Com he dit abans, creiem que és necessari visibilitzar la causa palestina i situar-la en el seu context històric i polític. Qualsevol persona és benvinguda a les nostres assemblees.
Creu en el perdó a canvi de la pau?
Fet servir de forma abstracta, el terme pau em fa enfadar. No hi ha perdó ni pau sense justícia. Per mi, la justícia seria portar els responsables als jutjats i condemnar-los. També que els refugiats puguin tornar a les seves cases.
