Quarts de 6 de la tarda del 21 de desembre de 2019 a Folgueroles. En el dia més curt de l’any, la foscor ja s’ha menjat qualsevol rastre de la llum del sol, i la pluja i la humitat creen un ambient poc agradable per estar a la intempèrie. A la plaça Verdaguer, però, just al mig del rovell de l’ou del poble, s’hi va acumulant cada vegada més gent i les cares somrients són les protagonistes a sota dels paraigües i les caputxes. I és que pels centenars de persones que s’hi concentren és un dia molt important: després de tres mesos de protestes, marxes, actes per recollir fons i de reivindicar la llibertat del seu veí, familiar i amic, per fi podran tornar a veure i abraçar Txevi Buigas. “L’heu pogut veure, ja?”, es pregunten un grup de persones a les portes de l’ajuntament, mentre uns metres més enllà, en una carpa, la celebració comença amb menjar i beguda, però en un lloc preferencial s’hi ubica una caixa de resistència, que recorda que a Soto del Real encara hi queden quatre persones engarjolades en la mateixa causa en la qual s’investiga l’osonenc.
Poc amant de ser protagonista i de les grans multituds, Buigas entra a la plaça passades les 6 de la tarda, i de la cara de sorpresa passa a l’emoció de veure el suport de la seva gent més propera. Abraçades a tort i dret, retrobaments, llàgrimes i paraules i expressions d’alegria en un passadís de persones que el porta fins a l’escenari. L’alcalde, Xavier Roviró, fa de mestre de cerimònies, i ben a prop també hi ha l’anterior batlle de Folgueroles, Carles Baronet, amb qui Buigas es fon en una sentida abraçada. Ja avisa que no parlarà, però tampoc li cal: les mans al pit en senyal d’agraïment cap a tota la multitud que té al davant fan evident el seu sentiment.
Després d’unes primeres hores en llibertat al costat de la família i del poble de Folgueroles –Buigas va sortir de Soto del Real divendres a les 9 del vespre i va arribar a Osona dissabte al migdia–, els parlaments de persones que el coneixen bé van servir per apuntar l’hàbitat que de ben segur desitja trepitjar el folguerolenc, si no ho ha fet ja: “Si aneu al bosc amb ell us ho explicarà tot i n’aprendreu un munt”, va deixar anar Roviró, que també va desvelar que el blauet, l’ocell que s’ha escollit per representar Buigas durant tot aquest temps, és tan especial per ell que fins i tot el porta tatuat. Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau i president del Consorci de l’Espai natural Guilleries-Savassona, també va recordar que en Txevi “ja torna a estar donat d’alta com a guarda forestal, i t’esperem amb els braços oberts”. La Irene, companya de Buigas, va verbalitzar des de dalt l’escenari el suport que l’entorn més proper ha rebut en els darrers mesos: “No us podrem agrair mai tot el que heu fet per nosaltres”, va deixar anar en una frase enmig de llàgrimes.
Amb el gest simbòlic de despenjar la pancarta situada a la façana de l’ajuntament en què es reclamava la llibertat d’en Txevi i un brindis amb cava, l’acte de rebuda es va donar per finalitzat. El protagonista de la tarda, però, es va mantenir a la plaça una bona estona més fent abraçades i intercanviant paraules amb un munt de persones, una mostra més de com de conegut i estimat és Txevi Buigas al poble i també a la comarca d’Osona.
Divendres, al límit del migdia, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón va resoldre que en el cas de Txevi Buigas, Eduard Garzón i Xavier Duch la instrucció del cas podia continuar sense que aquestes tres persones estiguessin en presó provisional, i els va imposar la llibertat sota fiança de 5.000 euros. En aquesta decisió va ser clau el canvi de posició del ministeri fiscal, que tot i mantenir l’acusació de terrorisme apuntava al fet que, segons les seves informacions, Buigas, Duch i Garzón no haurien entrat en contacte amb substàncies susceptibles de convertir-se en explosius, i que el risc de destrucció de proves ja era inexistent.
Davant d’aquest escenari, el fiscal acceptava aplicar mesures menys contundents que la presó per assegurar la presència dels acusats en el procediment i el bon desenvolupament de la investigació. Aquest posicionament no s’ha aplicat en els casos de Jordi Ros, Germinal Tomàs, Alexis Codina i Ferran Jolis, que continuen en presó provisional. En l’acte de dissabte a Folgueroles hi va haver paraules de record per a tots ells i es va demanar l’alliberament dels presos i l’arxivament de les diverses causes obertes en contra de l’independentisme.
A l’espera del judici, Txevi Buigas haurà de comparèixer cada dilluns al jutjat més proper al seu lloc de residència, no pot sortir de l’Estat espanyol, se li ha retirat el passaport i ha d’estar ben localitzable si la justícia el reclama. A l’espera que aquest malson acabi del tot, el Blauet com a mínim podrà passar les festes a casa.
