La millora de la connexió ferroviària entre Osona i el Ripollès i Barcelona és una demanda històrica que de moment no ha obtingut resposta per part del govern de l’Estat espanyol. A l’espera del desitjat desdoblament de tot el recorregut de la línia R3 –que ha començat a moure’s en el tram Parets-La Garriga–, el Ministeri de Foment, a través del coordinador de Rodalies, Pere Macias, ha posat sobre la taula una solució provisional i parcial per aconseguir agilitzar i augmentar la freqüència de pas de combois que arriben a la capital d’Osona. Tal com va apuntar al ple de Vic el regidor delegat de vetllar per les millores en l’R3, Josep Arimany (JxCat), i han confirmat des d’altres institucions com el Consell Comarcal d’Osona o l’entorn de Macias, la proposta consistiria a col·locar doble via en un tram d’un quilòmetre entre les estacions de Vic i Balenyà-Tona-Seva. Aquesta bifurcació momentània seria un pas previ al desdoblament de l’R3, “que a Osona hauria de començar pel tram Vic-Centelles, ja que orogràficament és poc complicat”, explica Arimany.
Amb la idea d’anar fent passos per millorar la connexió ferroviària amb Barcelona també s’expressa el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez (ERC), que remarca que l’objectiu final és assolir el desdoblament de tota la línia “però també hem de pensar en el dia a dia i a millorar el servei al més ràpid possible. Aquesta acció ens ho permetria”.
Tot i ser una actuació provisional a l’espera de la solució definitiva, el calendari no la situa en un horitzó immediat per un tema de tràmits administratius, “ja que s’han de fer informes tècnics, exposicions públiques, licitacions, adjudicacions… i això és lent”, diu Arimany, que afegeix que “s’està fent feina encara que ho comuniquin poc”, i que el coordinador del Pla de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, “ també vetlla per obres com per exemple el túnel de Toses i la connexió amb Puigcerdà”.
Precisament des d’Osona i el Ripollès s’ha començat a articular la creació d’un front comú entre administracions polítiques, plataformes com Perquè no ens fotin el tren, i entitats socials i econòmiques que faci evident que les dues comarques “necessitem el desdoblament de la línia ferroviària”, explica Arimany. El moment per fer pinya no és casual: s’està elaborant el Pla de Rodalies de Catalunya, del qual s’han de conèixer més detalls en els propers mesos, a Madrid es preparen els pressupostos generals de l’Estat i el president del govern, Pedro Sánchez (PSC), va anunciar a mitja setmana que en els propers tres anys arribaran 72.000 milions d’euros procedents de fons europeus, i bona part dels quals s’haurà de justificar en despesa per la transició ecològica, que inclou la millora del transport públic.
{{ comment.text }}